Aquesta setmana ha retornat el debat sobre la idone\u00eftat de la moderaci\u00f3 salarial arran d’unes paraules del ministre d’hisenda, Crist\u00f3bal Montoro. Va arribar a dir que els salaris no havien baixat en els darrers anys, que en tot cas creixien menys. Desconec si la seva intenci\u00f3 era provocar o realment s’ho creu, per\u00f2 \u00e9s una evid\u00e8ncia que els salaris han baixat en els darrers anys en la majoria de sectors de l’economia -i algun d’ells liderat pel mateix ministre, com ara els funcionaris als quals s’ha congelat el sou i eliminat una paga extra.
\nAquest debat \u00e9s recurrent: ja es va discutir fa pocs mesos, quan l’FMI va dir que Espanya necessitava encara una p\u00e8rdua salarial del 10%. Cada vegada que es toca el tema, afloren els mateixos arguments: que si es rebaixen els salaris abaixa la demanda interna i per tant es contrau m\u00e9s l’economia, que aix\u00f2 implica menys recaptaci\u00f3 d’impostos… \u00c9s un debat est\u00e8ril perqu\u00e8 no hi ha gaire m\u00e9s alternatives per resoldre la situaci\u00f3 del pa\u00eds per\u00f2, sobretot, ho \u00e9s perqu\u00e8 ara ja hi ha resultats que es poden comprovar.
\n\u00c9s molt dif\u00edcil per a tots haver d’admetre que ens hem d’empobrir, cosa que hem de continuar fent els espanyols encara uns anys m\u00e9s. Quan va comen\u00e7ar la crisi es va dir que hav\u00edem viscut per sobre les nostres possibilitats, fet que la majoria es va ?afa?nyar a negar: tothom deia que ell no, en tot cas els altres. Ning\u00fa va voler admetre que entre els anys 2004 i 2008 tots vam viure per sobre les nostres possibilitats per valor de 380.000 milions d’euros, un 30% del PIB! Aquest \u00e9s el deute que s’ha de retornar, cosa que nom\u00e9s es pot fer venent m\u00e9s que no pas comprant durant el temps que faci falta per assolir aquesta fat\u00eddica xifra.
\nCom es fa per vendre m\u00e9s que no pas comprar a l’exterior? Essent m\u00e9s competitius, fabricant productes amb m\u00e9s qualitat i amb menys preu que els de la compet\u00e8ncia internacional, cosa que alhora passa per abaixar els costos de producci\u00f3, ja siguin les mat\u00e8ries primeres, l’energia, el transport, o la m\u00e0 d’obra. \u00c9s precisament el que hem fet en els darrers dos anys amb un resultat excel\u00b7lent, sorprenent per a la majoria d’observadors internacionals. Nosaltres mateixos i el m\u00f3n estem descobrint que Espanya t\u00e9 un fort potencial exportador. Quan va comen\u00e7ar la crisi vaig insistir que l’\u00fanic cam\u00ed era el de fomentar l’exportaci\u00f3, cosa a la que la gent em responia: “no s\u00e9 quins productes vols exportar si no som bons en res”. Per sorpresa de tots, les empreses que queden tenen prou nivell per vendre a fora amb certa facilitat, nom\u00e9s falta creure-ho, treballar per trobar nous mercats i lluitar per tenir els millors costos.
\nEls resultats d’aquest cam\u00ed permeten augurar que durant quatre anys tindrem super\u00e0vits comercials al voltant dels 40.000 milions d’euros, eixugant bona part del forat de la borratxera immobili\u00e0ria, esdevenint un pa\u00eds fortament exportador i receptor de turistes estrangers. \u00c9s clar, aix\u00f2 ho fem a costa d’alg\u00fa altre: el principal perjudicat \u00e9s Fran\u00e7a, amb qui el saldo comercial positiu \u00e9s superior als 10.000 milions d’euros. Com m\u00e9s deures fem aqu\u00ed, m\u00e9s problemes creem all\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s notori l’intercanvi comercial amb Alemanya, fortament comprador durant els anys fat\u00eddics, que ara \u00e9s en equilibri. En canvi, el saldo que cal millorar \u00e9s amb Xina, encara fortament comprador, i amb els pa\u00efsos productors de petroli.
\nTots els que clamen per afavorir la demanda interna han de saber que aquesta soluci\u00f3 ja la va posar en pr\u00e0ctica Rodr\u00edguez Zapatero amb el seu fam\u00f3s pla E, que nom\u00e9s va aconseguir que la demanda interna es vei\u00e9s satisfeta per productes que venien de fora. No, l’\u00fanic cam\u00ed \u00e9s augmentar fortament la demanda externa fins al punt que permeti cr\u00e9ixer l’economia espanyola i, alhora, fomentar la demanda interna. Si el president socialista hagu\u00e9s apujat l’IVA com a primera mesura i ?ha?gu\u00e9s transferit l’import a rebaixar les cotitzacions socials de les empreses, bona part de la p\u00e8rdua de teixit empresarial no s’hauria donat.
\nSorpr\u00e8n que aquestes coses, senzilles, costin tant de veure. Nom\u00e9s s’ent\u00e9n perqu\u00e8 el m\u00f3n pol\u00edtic i econ\u00f2mic no est\u00e0 avesat a l’economia de mercat i no t\u00e9 interioritzat els seus mecanismes. Caldria, doncs, que deixessin pas a professionals provinents del m\u00f3n de la producci\u00f3, acabant amb l’economia especulativa i impulsant l’economia productiva. Fan falta menys advocats de l’estat i m\u00e9s enginyers, prou tribunes del Madrid i m\u00e9s sales de reu?nions en f\u00e0briques, prou congressos en pavellons i m\u00e9s reunions amb mestres d’escoles.
\nAquesta \u00e9s la meva tercera crisi i, quan reflexiono en les mesures que ens han perm\u00e8s superar-la a la nostra empresa en destaco dues: haver avan\u00e7at la crisi amb la inversi\u00f3 de l’any 2006 i haver congelat els salaris a partir del 2010. Em sento orgull\u00f3s d’haver pres les dues mesures, gens f\u00e0cils en el seu moment. Per\u00f2 aquestes decisions ens han portat a una altra \u00f2rbita, la de ser competitius internacionalment, i ens condueixen cap a l’objectiu que realment \u00e9s interessant: tornar a invertir per crear m\u00e9s treball.
\nLa moderaci\u00f3 de salaris i de preus, des d’aquest punt de vista, \u00e9s b\u00e0sica per poder proporcionar, per fi, treball als aturats. \u00c9s la via per compartir amb ells els estralls de la crisi, evitant que la carreguin ells sols a les espatlles.<\/p>\n