Aquesta setmana hem conegut que l’IPC d’Espanya ha estat negatiu. Tot i que per a mi \u00e9s una bona not\u00edcia que ens confirma que el cam\u00ed que va fent l’economia \u00e9s el correcte, hi ha hagut opinadors econ\u00f2mics que s’han afanyat a dir que era una cat\u00e0strofe. Segons ells, una inflaci\u00f3 negativa combinada amb una economia en depressi\u00f3 \u00e9s igual a deflaci\u00f3, essent el pitjor dels escenaris. \u00c9s, en efecte, el que deuen dir alguns manuals d’economia… per\u00f2 al m\u00f3n hi som per pensar, no nom\u00e9s per deixar-nos arrossegar per quatre esl\u00f2gans.
\nUna economia que no consumeix acaba tenint els preus a prop de zero. El perill d’abaixar preus \u00e9s si el moviment \u00e9s brusc, ja que en aquest cas el consumidor espera a comprar perqu\u00e8 espera que encara baixin m\u00e9s. No \u00e9s el cas actualment: el consum no millorar\u00e0 perqu\u00e8 hi hagi l’IPC m\u00e9s alt, millorar\u00e0 si hi ha m\u00e9s gent treballant i si les expectatives de futur s\u00f3n clares.
\nL’\u00edndex de preus al consum es va veure fortament afectat l’any passat per l’augment de l’IVA del 18% al 21%. Un augment d’aquest calibre dif\u00edcilment pot ser assimilat per tota la cadena de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 i \u00e9s reflectit en part en els preus: si s’hagu\u00e9s aplicat tot l’augment, la pujada hagu\u00e9s estat del 16%. L’IPC de setembre i d’octubre -els mesos que es van veure afectats per l’augment- van ser de 3,4% i de 3,5%. A partir d’aqu\u00ed l’\u00edndex va anar caient, primer al 2,7% a finals d’any i primers mesos de 2013, per despr\u00e9s moure’s entre 1,4% i 2,1%, depenent del preu del petroli. Just quan l’\u00edndex ha descomptat els efectes de l’IVA de l’any passat ha baixat de forma brusca: el setembre fins el 0,3% i l’octubre fins el -0,1%, acompanyat de la depreciaci\u00f3 del d\u00f2lar que afecta al preu de la gasolina. Si obviem aquest efecte estacional, l’\u00edndex es posar\u00e0 al voltants del 1,5%, que \u00e9s bo.
\nTenir els preus sota control \u00e9s sagrat en l’espai de l’euro, hem d’anar-ho assimilant. No nom\u00e9s perqu\u00e8 Alemanya ho digui sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la regla b\u00e0sica del joc. En una economia tan oberta com la nostra s’ha de mantenir la competitivitat amb l’exterior i, si els preus pugen m\u00e9s que no pas a fora, caldr\u00e0 augmentar la productivitat, ja sigui produint m\u00e9s per igualtat de personal, o abaixant els salaris. En aquesta economia oberta tenir l’augment dels preus a un nivell inferior als nostres competidors \u00e9s guanyar quota de mercat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, crear m\u00e9s treball.
\nEls que no entenen aquest mecanisme \u00e9s perqu\u00e8 no han interioritzat que importar \u00e9s perdre treball, mentre que exportar \u00e9s crear treball.
\nPer arribar a aquest punt ha fet falta deslligar l’augment dels salaris de l’augment de preus. No era normal que fa dos anys Espanya tingu\u00e9s una inflaci\u00f3 del 3% en plena depressi\u00f3 mentre que Alemanya la tingu\u00e9s al 1,9% amb una economia en plena ocupaci\u00f3: en aquestes condicions era impossible competir.
\nAra ja sabem que els salaris tindran dificultat per anar pujant si no \u00e9s per una millora de la productivitat i, per tant, \u00e9s b\u00e0sic saber mantenir els preus sense pujar per no perdre poder adquisitiu. Per fer-ho caldr\u00e0 estar atent que no hi hagi ning\u00fa que tingui monopoli de mercat, cosa que afecta a molts sectors i professionals. Poc a poc es van suprimint certs privilegis, com els dels notaris, Col\u00b7legis Professionals, Cambres de Comer\u00e7 per\u00f2, hi ha tants preus regulats per l’administraci\u00f3, que caldr\u00e0 estar a l’aguait dels augments de preus i actuar fent-los quedar fixes. A aquests preus tamb\u00e9 se’ls ha d’aplicar el mateix concepte que els salaris, cal congelar-los fins que no aportin millores en el servei o b\u00e9 indexar-los a l’augment mig dels salaris del pa\u00eds. No pot ser que la c\u00e0rrega de l’ajust de l’economia l’hagi de suportar el col\u00b7lectiu d’aturats i despr\u00e9s el col\u00b7lectiu que est\u00e0 exposat a la compet\u00e8ncia exterior. Si els treballadors que han de competir en sectors exportadors s’han de posar les piles, els dels sectors a rec\u00e9s de la compet\u00e8ncia tamb\u00e9, per tant els que tenen els preus regulats primer de tot, entre altres coses perqu\u00e8 son uns privilegiats de l’economia.
\nEn l’\u00e0mbit financer \u00e9s b\u00e0sica la difer\u00e8ncia entre l’inter\u00e8s del diner i els preus al consum. Hi ha moments en els que l’inter\u00e8s \u00e9s menor que l’IPC, moment en el qual diem que els tipus reals s\u00f3n negatius, essent una palanca fenomenal per a l’economia. Sabem que Espanya t\u00e9 un deute molt fort, de prop del 400% el PIB i que l’anem abaixant poc a poc, amb molt sacrifici. Una de les maneres de resoldre-ho \u00e9s devaluant-lo, fent que els tipus d’inter\u00e8s reals siguin negatius, \u00e9s a dir, que siguin inferiors a la inflaci\u00f3. Per fer-ho haurien d’arribar al 2% o a l’1%, una prima de risc zero, i la inflaci\u00f3 posar-se al 2% o al 3%. Avui per avui \u00e9s missi\u00f3 impossible perqu\u00e8 el BCE t\u00e9 com a missi\u00f3 mantenir la inflaci\u00f3 al 2%.
\nLa soluci\u00f3 es troba a Alemanya: si decideix expandir la seva economia interna, fomentar el consum i apujar la inflaci\u00f3 al 3% tot ser\u00e0 possible, a m\u00e9s d’esdevenir una locomotora per a la Uni\u00f3 Europea. Fins avui \u00e9s una quimera pensar que accepti fer aquest rol, per\u00f2 el pacte amb els socialdem\u00f2crates i una pressi\u00f3 dels pa\u00efsos del sud, Fran\u00e7a, Espanya i It\u00e0lia, l’haurien de conv\u00e8ncer. Algun dia s’haur\u00e0 de canviar l’status quo del que nom\u00e9s se’n beneficia Alemanya.
\nEl que \u00e9s m\u00e9s important de la inflaci\u00f3 \u00e9s entendre que tot el que puja s’ha de compensar en altres costos, fet que a la fi (en un mercat obert del tot) acaba afectant a la baixa els salaris. Nom\u00e9s si tota la poblaci\u00f3 ent\u00e9n aix\u00f2 serem capa\u00e7os de mantenir la competitivitat que hem guanyat amb tant d’esfor\u00e7<\/p>\n