El Congr\u00e9s de diputats de Madrid est\u00e0 estudiant endarrerir l’horari espanyol per adoptar el fus horari de Gran Bretanya.
\nEl m\u00f3n est\u00e0 dividit en 24 zones hor\u00e0ries. La Terra, vista com una s\u00edndria, est\u00e0 dividida en 24 talls d’una amplada de 15 graus, corresponent a una hora cadascun. El primer tall comen\u00e7a en una l\u00ednia que ve del pol nord, passa per Greenwich (un barri de Londres al costat del T\u00e0mesi) i baixa fins al pol sud. Aquesta l\u00ednia, quan arriba a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, travessa els Monegros i \u00e9s visible des de l’autopista, on hi ha un arc que la travessa. Per tant, \u00e9s cert que la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’hauria de situar en el fus horari de Greenwich i les illes Can\u00e0ries en una hora menys d’aquest horari.
\nAbans de la Guerra Mundial la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica -Espanya i Portugal- utilitzaven el fus horari de Greenwich. Per raons estrat\u00e8giques, tots els pa\u00efsos que participaven en la guerra van adoptar el mateix horari: el del meridi\u00e0 de Praga, una hora m\u00e9s que el de Greenwich. Espanya no estava involucrada en la guerra per\u00f2 va voler fer un gest de gr\u00e0cia cap a Hitler. En acabar la guerra, Anglaterra i Portugal van tornar al seu fus horari geogr\u00e0fic i Espanya va quedar amb el fus horari de Praga. En aquest fus horari, entre el meridi\u00e0 de Praga i el de Greenwich, hi ha Noruega, Dinamarca, Alemanya, B\u00e8lgica, els Pa\u00efsos Baixos, Luxemburg, Fran\u00e7a, Su\u00efssa, \u00c0ustria i It\u00e0lia, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 tots els nostres clients. En el fus horari de Greenwich hi ha Isl\u00e0ndia, Gran Bretanya, Portugal i el Marroc.
\nLa discussi\u00f3 que ara hi ha al Congr\u00e9s de diputats a Madrid \u00e9s una discussi\u00f3 per millorar l’horari de la societat espanyola. Parteix del fet que la distribuci\u00f3 de l’horari laboral, de menjar i dormir no \u00e9s eficient, i es perd massa temps de forma innecess\u00e0ria. Es volen revaluar conceptes com el comen\u00e7ament de l’horari laboral (m\u00e9s tard que els altres pa\u00efsos), l’aturada de dues hores al migdia per menjar i l’acabament de la jornada laboral molt tard, sovint m\u00e9s enll\u00e0 de les set. Aquest horari porta a fer el dinar a les dues i el sopar a les deu, impulsant anar a dormir m\u00e9s enll\u00e0 de les dotze, essent del tot irracional. Els defensors d’estimular el nou horari arriben a la conclusi\u00f3 que si s’adapta el fus horari de Greenwich, el 50% de la gent estar\u00e0 a casa a les vuit i aix\u00f2 far\u00e0 canviar el prime time de la televisi\u00f3, i canviaran els h\u00e0bits de les fam\u00edlies. \u00c9s un raonament fals que nom\u00e9s cal comparar amb el que passa a l’estiu amb el canvi d’hora: suposadament aquest canvi hauria de possibilitar estalviar energia perqu\u00e8 solapa m\u00e9s llum en l’horari social. Doncs aix\u00f2 no passa perqu\u00e8 la gent despla\u00e7a el seu horari de nit una hora m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s a dir, l’horari solar, el de la llum, no influencia tant els h\u00e0bits de la societat.
\nPer tant, \u00e9s d’una gran evid\u00e8ncia que els horaris de treball, de menjar i de dormir a Espanya no s\u00f3n eficients, i es perd massa temps innecess\u00e0riament. Tothom accepta que n’hi ha prou amb una hora per menjar a migdia i que la feina s’ha de fer en vuit hores, de forma m\u00e9s concentrada. Treballar m\u00e9s hores \u00e9s necessari per a qui no t\u00e9 el nivell adequat, per a qui la productivitat \u00e9s un obstacle, per a qui el m\u00f3n digital \u00e9s una barrera infranquejable, per a qui no se sap concentrar. Per\u00f2 el futur treball no passa per aqu\u00ed, passa per ser molt eficient en la feina i en poc temps.
\nLa distribuci\u00f3 de l’horari laboral espanyol \u00e9s el resultat d’una economia de l’anar fent, de qui dies passa anys empeny, de ja en tinc prou per viure… Aquesta economia fa anys que s’ha acabat i ha deixat pas a l’economia de la producci\u00f3, de produir m\u00e9s amb menys temps. De forma caricaturitzada l’horari actual \u00e9s el de la siesta i el nou ha de ser el de la competitivitat internacional.
\nCom es fa per canviar els h\u00e0bits de les fam\u00edlies? Canviant-los alhora a les empreses i als col\u00b7legis. A les primeres, comen\u00e7ant l’horari a les set o a les vuit, aturant nom\u00e9s una hora per dinar i acabant a les cinc o a les sis de la tarda. Als col\u00b7legis, comen\u00e7ant a les vuit del mat\u00ed. \u00c9s aix\u00ed de senzill, la televisi\u00f3 ja s’adaptar\u00e0 al nou prime time. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot, \u00e9s igualment important treure les festes que cauen al mig de la setmana i traslladar-les a dilluns o a divendres. \u00c9s de tant sentit com\u00fa tot plegat que el que cal \u00e9s donar la decisi\u00f3 dels nous horaris a alg\u00fa que estigui en el m\u00f3n de la producci\u00f3 i no confiar-la als pol\u00edtics i funcionaris, que d’aix\u00f2 no hi entenen res.
\nI respecte al fus horari, qu\u00e8 fem? La meva opini\u00f3 \u00e9s que Espanya pot anar amb el fus horari de Greenwich, que passa per Castell\u00f3 de la Plana, i que Catalunya s’ha de quedar amb el fus horari d’Europa. \u00c9s Espanya qui marxa d’Europa, no Catalunya. Entre altres coses perqu\u00e8 el meridi\u00e0 de Par\u00eds passa pel Coll del Pal, al costat del Costabona, travessa Catalunya fins a entrar al mar al Masnou. Per\u00f2 fonamentalment perqu\u00e8 els nostres millors clients s\u00f3n els francesos, els alemanys i els italians. De fet hi va haver una batalla cient\u00edfico-pol\u00edtica per decidir si el meridi\u00e0 zero seria el de Greenwich o el de Par\u00eds. Va guanyar Greenwich, per\u00f2 a nosaltres ens conv\u00e9 m\u00e9s anar amb el de Par\u00eds. No hem quedat que les raons per refer els nous horaris s\u00f3n comercials?<\/p>\n