El conflicte entre Catalunya i Espanya va agafant velocitat a mesura que passen les setmanes. Just despr\u00e9s de la Via Catalana, tant l’opini\u00f3 publicada a Madrid com la reacci\u00f3 del partit que governa el pa\u00eds van menysprear la manifestaci\u00f3. Que si figurants de cartr\u00f3, que si les vaques tamb\u00e9 feien la cadena, que si hi havia una majoria silenciosa que no sortia… a mesura que ha passat el temps s’han adonat que la onada que hi ha a Catalunya \u00e9s tan gran que no es podr\u00e0 frenar i s’han comen\u00e7at a posar nerviosos.
\nPer primer cop Madrid i els cercles diplom\u00e0tics europeus i internacionals s’han adonat que aix\u00f2 no \u00e9s pas un cop de geni del poble catal\u00e0, que \u00e9s un corrent de fons que no es pot frenar. Ja no n’hi ha prou de dir que fer un refer\u00e8ndum no \u00e9s legal dintre la constituci\u00f3 perqu\u00e8 la resposta \u00e9s que farem unes eleccions per decidir la sobirania. Poc a poc l’espai pol\u00edtic i intel\u00b7lectual espanyol va interioritzant que el que es diu a Catalunya \u00e9s una possibilitat real i comencen a preveure accions per frenar el moviment. Els m\u00e9s primaris pensen que caldr\u00e0 enviar tancs, for\u00e7a bruta per frenar el tren. D’acord, el 1934 es va aconseguir frenar el cop mitjan\u00e7ant la for\u00e7a… fins al 1936. \u00c9s a dir, no es va frenar, es va posposar. Per\u00f2 alg\u00fa creu que es pot tornar a un nivell de repressi\u00f3 com el que hi havia als anys 60? Es pot creure avui que es podr\u00e0 tallar l’acc\u00e9s a Internet i a tot el sistema de xarxes socials? En aquells anys la repressi\u00f3 era relativament f\u00e0cil: amb el control dels diaris i amb la prohibici\u00f3 de reunions n’hi havia prou per controlar la difusi\u00f3 de l’opini\u00f3. \u00c9s clar que avui aquest control es fa a la Xina i a l’Iran, per no dir a Corea del Nord, per\u00f2 \u00e9s inimaginable una situaci\u00f3 semblant dintre de la Uni\u00f3 Europea. Per tant, les accions de for\u00e7a, siguin les b\u00e8l\u00b7liques, les constitucionals de supressi\u00f3 de l’autonomia, o les legals d’empresonament del president, no tenen cap possibilitat de reeixir; en tot cas, enverinaran m\u00e9s el proc\u00e9s i l’allargaran, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 pot portar.
\nLa reacci\u00f3 dels m\u00e9s pol\u00edtics ha estat la de fer por. Si Catalunya se’n va, haur\u00e0 de sortir autom\u00e0ticament de la UE i haur\u00e0 de passar per un proc\u00e9s d’admissi\u00f3 en qu\u00e8 els estats tenen capacitat de veto… i tamb\u00e9 haur\u00e0 de sortir de l’euro. Tot plegat, pataletes dels pol\u00edtics fruit de l’acci\u00f3 d’interioritzaci\u00f3 del problema. A veure, un club com l’europeu, que \u00e9s b\u00e0sicament un club per defensar la democr\u00e0cia, com pot estar en contra d’un proc\u00e9s escrupolosament democr\u00e0tic? Si no hi va haver problemes per acceptar Alemanya de l’est dintre l’espai, com es pot creure que no hi haur\u00e0 una soluci\u00f3 pol\u00edtica per acceptar una part del territori que ja \u00e9s de la UE i que ara tindr\u00e0 un altre format jur\u00eddic? \u00c9s evident que Europa intenta frenar un proc\u00e9s d’atomitzaci\u00f3 del seu espai, per\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 aix\u00f2, una seq\u00fc\u00e8ncia d’intencions. I pel que fa l’euro? Ning\u00fa pot impedir que un territori faci servir una moneda o altra. \u00c9s a dir, podria ser que ens interess\u00e9s m\u00e9s anar de la m\u00e0 del d\u00f2lar, del franc su\u00eds o de la lliura esterlina. El marc dan\u00e8s va lligat a l’euro i ning\u00fa li diu res. \u00c9s m\u00e9s, si no fos tan complicat introduir una moneda nova, seria bo comen\u00e7ar per una moneda estrictament catalana per negociar m\u00e9s endavant l’entrada a l’euro a un canvi raonable.
\nTot plegat \u00e9s impossible. Nom\u00e9s hi ha una via de sortida, que \u00e9s la negociada. Catalunya t\u00e9 el 16% de la poblaci\u00f3, pesa el 20% en l’economia espanyola i t\u00e9 el 26% de l’exportaci\u00f3 i dels ingressos per turisme. Qualsevol sortida de l’Estat espanyol negociada haur\u00e0 de resoldre qui paga el deute espanyol acumulat. \u00c9s possible que aix\u00f2 impliqui que Catalunya s’hagi de fer c\u00e0rrec del 20% del deute espanyol en lloc del 16% que t\u00e9 en poblaci\u00f3. Si no \u00e9s negociada la sortida, si no entra a la UE, que paguin els francesos i els alemanys el deute espanyol. All\u00e0 ells, \u00e9s la seva for\u00e7a negociadora. Per\u00f2 el problema m\u00e9s greu \u00e9s sobre si l’Espanya que resulti tindr\u00e0 capacitat per retornar el 80% del deute que li quedar\u00e0.
\nNo hem de menysprear les possibilitats d’Espanya, i a dia d’avui el saldo exterior permet veure que ser\u00e0 prou positiu per retornar el deute adquirit en 8 o 10 anys. Per\u00f2 les coses s\u00f3n diferents sense Catalunya. Si enguany Espanya arriba a tenir un saldo positiu de 30.000 milions d’euros amb l’exterior, significa que cada ?espa?nyol haur\u00e0 contribu\u00eft amb 684 milions d’euros. Si el c\u00e0lcul el fem sobre el que passa a Catalunya, la contribuci\u00f3 \u00e9s de 1.040 milions per c\u00e0pita, per\u00f2 sobre una Espanya sense Catalunya aquesta r\u00e0tio cau a 562 milions d’euros. \u00c9s a dir, Espanya sense Catalunya queda amb la meitat de capacitat d’acci\u00f3 exterior que Catalunya i amb el 12% menys que ara, per\u00f2 amb el 80% del deute actual. Tradu\u00efm-ho: Catalunya se’n sortir\u00e0 m\u00e9s b\u00e9 i Espanya se’n sortir\u00e0 menys b\u00e9 i li costar\u00e0 m\u00e9s sacrifici.
\nPer tot plegat totes les accions queden redu\u00efdes a la negociada, no hi ha cap m\u00e9s possibilitat. Ning\u00fa sap com ser\u00e0 aquest proc\u00e9s negociador i ara tot just es veu que s’agafen les primeres posicions. Potser la UE haur\u00e0 d’intervenir per salvar el deute espanyol i l’euro. Potser ens obligaran a romandre dins una Espanya federal amb una nova constituci\u00f3 que englobi els desitjos catalans. El que no \u00e9s probable \u00e9s que Catalunya surti de la UE i de l’euro, perqu\u00e8 els m\u00e9s perjudicats serien els europeus. Catalanitzar Espanya, ja! Que es catalanitzin sols, que nosaltres ja ho hem intentat durant 140 anys<\/p>\n