Benvolgut Sr Alcalde, benvolguts Srs Regidors, benvolguts Besaluencs tots.<\/p>\n
Fa 8.000 dies que vinc a Besal\u00fa, l\u2019equivalent a 22 anys, per\u00f2, per a una persona que no \u00e9s nascuda a aqu\u00ed \u00e9s molt dif\u00edcil parlar del poble. Aix\u00ed que em permetreu que faci una volta extensa.<\/p>\n
Som una societat hereva d\u2019una gran barreja: des de l\u2019avi m\u00e9s antic que coneixem aqu\u00ed fa 450.000 anys, trobat a Talta\u00fcll, fins la mand\u00edbula de Banyoles fa 66.000 anys i les restes de la cova de Seriny\u00e0 fa 22.000 anys, la nostra esp\u00e8cie ha anat evolucionant amb la fusi\u00f3 de gent arribada per mar (fenicis, grecs, romans), vinguda pel nord (celtes, visigots), o acostada pel sud (ibers i musulmans). Els grecs ens van ensenyar el comer\u00e7, els romans ens van lliurar la llengua i les lleis, i els celtes van fundar Bisul-dunum, segurament en la recerca de minerals cap el Pirineu i on van trobar el guix que utilitzaven per a la cal\u00e7 de la seva construcci\u00f3. De tota aquesta barreja que configura el nostre ADN n\u2019hi ha una de molt intensa, la de la gent occitana que va venir a Catalunya despr\u00e9s de la p\u00e8rdua humana que va causar el per\u00edode de la pesta negra entre els segles XIV i XV. S\u2019estima que a la fi del segle XVI el 20% de la nostra poblaci\u00f3 havia nascut a Fran\u00e7a, m\u00e9s a munt dels Pirineus.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s important per con\u00e8ixer el nostre tarann\u00e0, com ens \u00e9s de f\u00e0cil acceptar el nouvingut, com ens \u00e9s de senzilla la integraci\u00f3 d\u2019un foraster, explica en bona part el conflicte que tenim amb la resta d\u2019Espanya… i \u00e9s important per la hist\u00f2ria que us explicar\u00e9.<\/p>\n
La humanitat ha avan\u00e7at a cop de descobriments. Primer va ser la ramaderia i l\u2019agricultura que va fer l\u2019Homo Sapiens<\/em> cap al 8.000 aC. Despr\u00e9s va venir l\u2019edat del bronze, cap a l\u2019any 1.800 aC., seguit de l\u2019edat del ferro en el temps que es funda Besal\u00fa i quan comen\u00e7a a formar-se l\u2019imperi rom\u00e0. Els romans donen un impuls fort a la humanitat durant un mil\u00b7lenni. No es tornar\u00e0 a fer un salt notable a la societat fins que el comer\u00e7 internacional comen\u00e7a a rutllar a finals del segle XVII, que es veur\u00e0 seguit per la revoluci\u00f3 industrial dels segles XVIII i XIX. La revoluci\u00f3 industrial \u00e9s l\u2019impuls m\u00e9s gran que ha tingut la humanitat fins avui i explica la societat del benestar tal i com la coneixem avui.<\/p>\n A Fran\u00e7a tamb\u00e9 hi va haver la revoluci\u00f3 francesa que va significar la fi del feudalisme i la seva substituci\u00f3 per una rep\u00fablica laica. Un franc\u00e8s que es deia Jean Grelon\u00a0 va emigrar des de la zona de Bordeus fins les nostres terres emp\u00e8s, sembla, per una persecuci\u00f3 religiosa. Es va establir a Borgony\u00e0, al costat de Banyoles. Sabia fabricar paper a m\u00e0, aix\u00ed que va aixecar un mol\u00ed paperer al costat del riu Terri. Cada dia es llevava, triturava els draps de cot\u00f3 amb els malls que eren moguts per la turbina que hi havia dins la llera del riu Terri, i comen\u00e7ava la fabricaci\u00f3 a m\u00e0 full a full. Introdu\u00efa la forma dins la cuba plena de pasta, li donava un sacseig per formar millor el full i el tombava sobre un feltre. Anava fent un gran pil\u00f3 de fulls i feltres fins que l\u2019al\u00e7ada era suficient per entrar-lo en una premsa. Girant i prement el cargol de la premsa anava fent pressi\u00f3 per esc\u00f3rrer l\u2019aigua dels fulls i dels feltres. A la sortida separava els fulls i els anava estenent un a un al pis de dalt on les finestres deixaven c\u00f3rrer l\u2019aire per assecar el paper. L\u2019endem\u00e0 podia recollir els fulls que havia penjat el dia anterior i aix\u00ed anava fent. La seva producci\u00f3 era d\u2019uns 60 kg dia per cada persona que hi treballava.<\/p>\n Heus aqu\u00ed, per\u00f2, que amb la revoluci\u00f3 industrial totes les feines que es feien artesanalment van passar a ser fetes per m\u00e0quines. El 1850 va arribar la primera m\u00e0quina de paper a Espanya, a Madrid, i els artesans paperers van veure com havien de competir amb f\u00e0briques que tenien una producci\u00f3 de 600 kg\/dia per cada treballador. Aix\u00ed que els molins es van haver d\u2019espavilar si no volien morir. Prou que els pol\u00edtics van intentar treure una llei per prohibir la ind\u00fastria a l\u2019any 1856, per\u00f2 no hi va haver res a fer, l\u2019ona industrial era massa gran per frenar-la.<\/p>\n El nostre personatge, en Jean Grelon, en veure que el riu Terri no tenia prou cabal ni prou desnivell per accionar una m\u00e0quina de paper va demanar la concessi\u00f3 de l\u2019aprofitament d\u2019aigua de al Fluvi\u00e0 davant can Bellsol\u00e0, cosa que li va ser donada a l\u2019any 1878. Aix\u00ed va ser com va comen\u00e7ar a construir la f\u00e0brica de Besal\u00fa. Junt amb un altre soci de Barcelona en Sebastian Rosal, cunyat seu, van fundar la societat Grelon y Rosal<\/em>. Van aixecar la resclosa i excavar el canal de m\u00e9s d\u2019un quil\u00f2metre fins a la f\u00e0brica, van construir l\u2019edifici\u00a0 i hi van muntar el conjunt de maquin\u00e0ria. Es va engegar el juliol de 1881 sota el nom comercial de La Confianza<\/em> amb una producci\u00f3 de cap a 360 tones any, molt lluny de les 15 tones any que feia a Borgony\u00e0.<\/p>\n A la mort de Juan Grelon el negoci va continuar en mans de la seva v\u00eddua sota el nom de Rosal y herederos de Grelon y compa\u00f1ia<\/em>. La f\u00e0brica an\u00e0 passant per mans d\u2019hereus i v\u00eddues fins que a l\u2019any 1915 s\u2019arrenda a Adri\u00e0 Drou, tamb\u00e9 provinent de Fran\u00e7a, que va fer suspensi\u00f3 de pagaments a l\u2019any 1926. El 1927 es torna arrendar a Josep Escatllar fins el 1959, any\u00a0 que aquest posa en marxa la seva pr\u00f2pia f\u00e0brica a can Sur\u00f3s.<\/p>\n Durant la guerra civil \u00a0la f\u00e0brica va passar completament desapercebuda i a l\u2019any 1940 va patir l\u2019aiguat m\u00e9s fort que es recorda, trencant el canal i emplenant de llot tota la m\u00e0quina de paper. Van fer falta dos anys per poder-la tornar a posar en marxa. A l\u2019engegada en Joan Vila Tarradell, el meu avi, anava cada setmana de Sarri\u00e0 de Ter fins a Besal\u00fa en bicicleta per ajudar t\u00e8cnicament a la fabricaci\u00f3 de paper.\u00a0 A l\u2019any 1960 es va formalitzar la societat La Confianza \u2013 Pedro Llosas<\/em> en la que hi participava el Sr. Pere Llosas i l\u2019empresa de la meva fam\u00edlia. A partir d\u2019aquell moment el meu pare va venir cada dia a Besal\u00fa.\u00a0 Llavors hi havia una plantilla de 17 persones. La producci\u00f3 a l\u2019any 1961 va ser de 1.200 tones i la hist\u00f2ria des d\u2019aquell moment \u00e9s lenta per\u00f2 continuada, amb notes simp\u00e0tiques, com la compra col\u00b7lectiva de movilettes per a facilitar el despla\u00e7ament dels treballadors a la f\u00e0brica.<\/p>\n L\u2019any 1981, en plena crisi industrial provocada pel segon xoc petroler, va ser el moment de la meva arribada. Abans ja havia tingut ocasi\u00f3 d\u2019acompanyar el meu pare a la f\u00e0brica de tant en tant. Sobretot venia els diumenges quan hi havia obres, doncs al meu pare, com a mi mateix, li agradava molt veure com creixien les obres que feia. L\u2019any de la meva arribada la producci\u00f3 va ser de 3.445 tones. En aquell moment vam haver de fer una suspensi\u00f3 de pagaments de facto i, aix\u00ed, sense capital, vam comen\u00e7ar una nova etapa que ens ha portat fins avui. Cada any compr\u00e0vem material d\u2019ocasi\u00f3 que durant el mes d\u2019agost munt\u00e0vem en les instal\u00b7lacions. Com en un formiguer, mica a mica va anar pujant la producci\u00f3 de la f\u00e0brica i aquelles 3.400 tones s\u2019han convertit en 43.000 tones avui amb 64 treballadors i arribaran a 65.000 tones d\u2019aqu\u00ed a uns quants anys amb 85 treballadors.\u00a0 La productivitat haur\u00e0 passat des de les 70 tones per persona i dia de l\u2019any 1961 fins a les 760 tones per persona i dia, unes 11 vegades m\u00e9s.<\/p>\n Em plau molt explicar com la f\u00e0brica de La Confianza \u00e9s la hist\u00f2ria de la revoluci\u00f3 industrial al nostre territori, perqu\u00e8 aquest fet \u00e9s la part m\u00e9s important de la civilitzaci\u00f3 que ha portat a l\u2019estat del benestar que tenim. \u00c9s aquest cam\u00ed el que tenim marcat, el de la superaci\u00f3 permanent i el de l\u2019aprofitament de tots els nous recursos tecnol\u00f2gics, per anar fent una darrera altra les revolucions industrials. Estem conven\u00e7uts que ho estem fent i de que estem en el bon cam\u00ed.<\/p>\n Heus aqu\u00ed doncs, la hist\u00f2ria ens ensenya que som una barreja de gent provinent d\u2019arreu d\u2019Europa, sobretot de Fran\u00e7a i que el benestar \u00e9s fruit dels guanys constants de productivitat provocat per les innovacions tecnol\u00f2giques, sigui el desenvolupament de la ramaderia, el descobriment del bronze, del ferro, o de la revoluci\u00f3 industrial. Ara estem fent un altre salt tecnol\u00f2gic endavant, i nom\u00e9s permetr\u00e0 aprofitar-lo el fet de mantenir l\u2019esperit ben obert.<\/p>\n Avui, per\u00f2, dia de la Festa Major, no \u00e9s pas el dia de fer cap revoluci\u00f3. Avui \u00e9s dia de joia i de passar-s\u2019ho b\u00e9 amb la fam\u00edlia i amb els amics. Aix\u00ed que, besaluencs, us convido a celebrar la festa major amb salut i molta joia.<\/p>\n Bona festa major!<\/p>\n