Dimecres vaig assistir a la manifestaci\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s gran que he anat mai. Nom\u00e9s un estudi detallat de les fotografies que es van fer podria esbrinar la xifra aproximada del nombre de persones: un mili\u00f3 i mig?, dos milions, potser? alg\u00fa hauria de fer el treball de comptabilitzar la participaci\u00f3 a partir de les fotografies perqu\u00e8 aix\u00f2 pot donar una idea for\u00e7a precisa de la vehem\u00e8ncia de l’acte hist\u00f2ric.
\nAmb la meva dona vam anar al tram 605, entre l’hospital Josep Trueta i la rodona de Can Salvatella. A les tres v\u00e0rem portar el nostre fill al tram de Sarri\u00e0: havia vingut de Barcelona per assistir amb amics a l’esdeveniment. Aix\u00ed doncs, vam arribar al nostre tram ben aviat, just quan arribava el responsable del mateix. A aquella hora \u00e9rem tres. A l’altre costat del sem\u00e0for hi havia els treballadors de les ambul\u00e0ncies que feien vaga i tamb\u00e9 anaven vestits de color groc. No van tardar gaire en plegar veles al veure la moguda de gent. A les quatre es comen\u00e7ava a animar: ja vaig dir que en el tram que veia podr\u00edem fer 3 o 4 vegades la cadena. \u00c9s clar, em van dir els esc\u00e8ptics, si a Girona no triomfa, qu\u00e8 ser\u00e0 de la resta! Van apar\u00e8ixer la policia municipal i els Mossos, sense cap feina a fer tret d’observar. A les cinc tot estava al seu lloc, per\u00f2 amb molta gent de sobres. Al nostre costat hi ten\u00edem l’Oriol, un nen que l’endem\u00e0 comen\u00e7ava P4. Ell observava la festa amb calma i anava seguint les indicacions de la seva mare. No gaire lluny, un altre nen que encara portava bolquers. Vaig observar tamb\u00e9 parelles amb cotxets, jubilats, gent amb cadira de rodes, grans, petits, empresaris, aut\u00f2noms, aturats, estudiants… la transversalitat del moviment em va impressionar, essent el m\u00e8rit m\u00e9s important de la manifestaci\u00f3. Va apar\u00e8ixer l’avioneta blava dues vegades, un parell d’helic\u00f2pters i el fot\u00f2graf oficial que va consignar a tothom. Va ser una hora emocionant, amb la consci\u00e8ncia que f\u00e8iem hist\u00f2ria, que all\u00f2 serviria d’alguna cosa.
\nHe tingut un parell de dies per llegir i reflexionar sobre la pot\u00e8ncia de l’esdeveniment i sobre les raons que l’han fet possible. Evidentment no s\u00f3n raons senzilles i es basen en la hist\u00f2ria dels darrers anys. Parteixen del desenc\u00eds per trobar un encaix raonable dintre l’Estat espanyol, de l’elaboraci\u00f3 de l’estatut, de la seva mutilaci\u00f3 despr\u00e9s d’haver ser aprovat en refer\u00e8ndum, del menyspreu dels partits majoritaris espanyols per Catalunya, de la marxa enrere al proc\u00e9s auton\u00f2mic, de l’atropellament continu del govern del PP… una s\u00e8rie de fets que han anat fent p\u00f2sit mentre a Madrid es pensaven que tenien la mesura presa als catalans, que qualsevol cosa sempre es resolia amb un oferiment a l’\u00faltim moment. Efectivament, aix\u00f2 sempre ha estat aix\u00ed, menys ara. Perqu\u00e8 ara hi ha una novetat important: un ampli gruix de la societat catalana ha arribat al convenciment que la crisi econ\u00f2mica no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 temporal i que la seva soluci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil, per no dir impossible, si es va de la m\u00e0 de la resta d’Espanya.
\nEl moviment per la independ\u00e8ncia -tranquil, positiu, no reactiu, tolerant- \u00e9s una suma heterog\u00e8nia de gent que troba en aquesta via la il\u00b7lusi\u00f3 d’un projecte nou cap al futur. Com que a l’altre costat no hi ha cap projecte, nom\u00e9s un joc de tapar forats econ\u00f2mics, \u00e9s f\u00e0cil veure que \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 de construir un m\u00f3n millor el que aglutina tanta gent a favor de la separaci\u00f3 amb Espanya.
\nL’estrat\u00e8gia pol\u00edtica espanyola de no fer cas del moviment de fons que es produeix a Catalunya afavoreix encara m\u00e9s la pulsi\u00f3 cap al divorci i nom\u00e9s una gran rectificaci\u00f3 oferint un projecte de futur pot frenar parcialment aquest moviment social. El problema \u00e9s que com m\u00e9s es mouen els governants de Madrid, m\u00e9s raons es d\u00f3na al moviment catal\u00e0: vegeu, per ?exem?ple, el rid\u00edcul de Madrid en la presentaci\u00f3 de la candidatura ol\u00edmpica, o la potenciaci\u00f3 de la marca Espa\u00f1a, a les ant\u00edpodes de la modernitat de la marca Barcelona.
\nAquesta il\u00b7lusi\u00f3 col\u00b7lectiva envers el projecte de futur de Catalunya, i el convenciment que val la pena lluitar per ell, \u00e9s l’energia que fa possible aquest moviment. Pensem per un moment en els milers de voluntaris que van fer possible la via amb tanta perfecci\u00f3 organitzativa i medi\u00e0tica, amb l’esfor\u00e7 que va fer molta gent amb hores d’espera per l’esdeveniment, amb el despla\u00e7ament de centenars d’autocars (alguns amb doble viatge) per poder anar al seu lloc, amb les cues que van fer els que van anar a l’Alt Empord\u00e0 o a les Terres de l’Ebre (parlen de 6 hores)… i tot aix\u00f2 sense cap mena de protesta, en l’ambient m\u00e9s festiu possible i sense cobrar res a canvi. Realment impressionant.
\nL’esdeveniment del dia onze \u00e9s m\u00e9s important per als catalans que per a Madrid. Ens mostra el que som capa\u00e7os de fer, l’organitzaci\u00f3 que podem executar de forma volunt\u00e0ria, que hi ha il\u00b7lusi\u00f3 per lluitar per un projecte de futur, que podem arrossegar els pol\u00edtics… en definitiva, corrobora que ens sentim b\u00e9 anant junts. \u00c9s aquest fet el vertaderament determinant: qu\u00e8 defineix m\u00e9s un poble si no el fet de lluitar junts per objectius clars? Fan falta m\u00e9s imatges del que \u00e9s una naci\u00f3?
\nDimecres vam posar un peu a fora d’Espanya. El m\u00f3n ha vist la grand\u00e0ria d’un moviment pac\u00edfic i transversal, no dirigit per cap partit pol\u00edtic. Si fins ara algun pa\u00eds podia tenir dubtes de si es podria resoldre la sortida de Catalunya d’Espanya des del punt de vista econ\u00f2mic, l’acte de dimecres ha fet veure que caldr\u00e0 trobar la soluci\u00f3, perqu\u00e8 no t\u00e9 retorn.<\/p>\n