El retorn pol\u00edtic a Espanya sembla que ha vingut marcat per dues direccions prefixades durant la reflexi\u00f3 estival. A Catalunya ve fixat per l’anunci del president Mas a posar dates a l’evoluci\u00f3 del conflicte entre Catalunya i Espanya: intent de refer\u00e8ndum el 2014 i ja veurem qu\u00e8 passa m\u00e9s tard, i arribarem a eleccions plebiscit\u00e0ries el 2016. A Madrid la determinaci\u00f3 s\u00f3n els brots verds de l’economia. No gosen dir “Espa\u00f1a va bien”, perqu\u00e8 serien apedregats per on passessin, per\u00f2 diuen que l’economia s’ha redre\u00e7at i va per bon cam\u00ed, que es veuen brots verds a l’horitz\u00f3. Tota l’oposici\u00f3 i l’opini\u00f3 publicada i tertuliana se’ls ha tirat al damunt. I no \u00e9s just.
\nFa m\u00e9s d’un any que escric que el cam\u00ed que va fent l’economia espanyola \u00e9s bo, malgrat el dolor que provoca. Qu\u00e8 voleu que passi quan un s’ha d’aprimar un 30%? Si pesa 80 quilos n’ha d’acabar pesant 56 i, per fer-ho, s’ha de passar molta gana. Doncs aix\u00f2 \u00e9s el que fa l’economia espanyola, i nom\u00e9s ho ha fet en la meitat del que ha de fer. La p\u00e8rdua de llocs de treball, la contenci\u00f3 salarial, la baixada del consum intern, la retallada de pressupostos p\u00fablics… tot aix\u00f2 era essencial per eliminar els elements superflus de la nostra economia. El drama \u00e9s que, a m\u00e9s, una part massa important de l’activitat estava en la construcci\u00f3 que no recuperarem del tot, fent m\u00e9s dif\u00edcil el retorn a l’activitat. \u00c9s com si a aquell home de 80 kg s’aprim\u00e9s fins a pesar 68 kg, per\u00f2 a sobre li amput\u00e9ssim la m\u00e0 esquerra: ho t\u00e9 m\u00e9s dif\u00edcil per sortir-se’n. El que he dit, un tr\u00e0ngol molt dolor\u00f3s, per\u00f2 inevitable. \u00c9s el preu de la irresponsabilitat del pa\u00eds en els anys 1996 a 2007.
\nQuins s\u00f3n els brots verds que veuen els ministres del PP? Veuen que l’economia s’ha tornat competitiva respecte a l’exterior, que ja venem m\u00e9s productes que no pas comprem, que v\u00e9nen m\u00e9s turistes que mai i que tot sumat fa que el saldo entre l’economia espanyola i el m\u00f3n sigui positiu, corregint part d’aquella massa corporal que hem perdut. Fa un any que la corba de saldo exterior mostra aquest cam\u00ed i ho he escrit repetidament aqu\u00ed: les empreses espanyoles, sobretot les catalanes, tenen potencial per exportar al m\u00f3n amb molt \u00e8xit, \u00e9s un diamant en brut que cal polir. Nom\u00e9s cal confian\u00e7a en les possibilitats per reeixir i inversi\u00f3 per augmentar la quota exportadora al m\u00f3n.
\nDoncs la paraula clau en aquest retorn a l’activitat \u00e9s confian\u00e7a. Fins ara tot el m\u00f3n veia Espanya com un territori ple de ganduls, de gent incapa\u00e7 de ser responsable, incompetent. Si algun dels que deien aix\u00f2 venia de visita, quedava sorpr\u00e8s de la modernitat del pa\u00eds i de la calma als carrers, que no s’ajustaven a la idea que tenien al cap. L’evoluci\u00f3 del saldo exterior espanyol els ha fet veure poc a poc que la seva visi\u00f3 \u00e9s err\u00f2nia, que aquest pa\u00eds s’ha cenyit el cintur\u00f3 i pot exportar de valent, essent molt competitiu si es segueix pel mateix cam\u00ed. La confian\u00e7a s’ha comen\u00e7at a guanyar per les grans empreses multinacionals, sobretot les del sector de l’autom\u00f2bil, per\u00f2 progressivament s’ha anat despla\u00e7ant a la resta de l’opini\u00f3 econ\u00f2mica mundial. Aix\u00f2, afegit al fet que es comen\u00e7a a veure que l’economia dels pa\u00efsos emergents ja no creixer\u00e0 com ho havia fet ara, fa que la mirada dels inversors enfoqui de forma positiva cada vegada m\u00e9s cap a l’economia espanyola. \u00c9s l’explicaci\u00f3 a l’augment dels tipus d’inter\u00e8s dels bons alemanys, que ja no s\u00f3n refugi exclusiu, i de la baixada en els tipus dels bons espanyols. El m\u00f3n ha perdut la por a Espanya, fet que atraur\u00e0 capital.
\nPer aix\u00f2 \u00e9s important introduir el discurs de la confian\u00e7a. El coll d’ampolla de l’economia espanyola en aquests moments \u00e9s el desendeutament que estan fent els bancs: ells tamb\u00e9 s’aprimen un 30%. Al fer-ho estan impedint que l’economia espanyola pugui tornar a invertir per augmentar la producci\u00f3 que envia a l’exterior. Per tant, hem amputat una m\u00e0 amb un munt de treballadors de la construcci\u00f3 sense feina, per\u00f2 tampoc podem invertir per fer m\u00e9s forta l’altra part del cos. Si es millora la confian\u00e7a exterior i comen\u00e7a a entrar capital, sorgiran nous estils de finan\u00e7ament que permetran superar aquest tr\u00e0ngol.
\nT\u00e9 ra\u00f3 la gent que est\u00e0 a l’atur quan diu que \u00e9s un insult dir que les coses van millor quan el pa\u00eds t\u00e9 m\u00e9s de 5 milions d’aturats, amb bosses de mis\u00e8ria enormes a la societat. Per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha de tenir present que la inversi\u00f3 demana confian\u00e7a en el futur i, si continuem flagel\u00b7lant-nos sense veure cap sortida positiva, no arribarem a sortir-nos-en mai.
\nL’economia espanyola \u00e9s un aut\u00e8ntic laboratori mundial. El cam\u00ed que cal seguir ara \u00e9s el de millorar la formaci\u00f3 per fer el sector productiu m\u00e9s tecnificat. No pot ser que un turista vagi a l’estaci\u00f3 de tren a comprar un bitllet i cap treballador de guixeta s\u00e0piga angl\u00e8s, o que la m\u00e0quina expenedora estigui fora de servei. Si el cam\u00ed \u00e9s el de vendre fora cal saber lleng\u00fces i tenir el cap despert per aprendre, cosa aquesta que no \u00e9s cap fotesa, at\u00e8s el frac\u00e0s escolar que hi ha. Arribats aqu\u00ed, qu\u00e8 en farem d’aquesta enorme bossa de gent sense formaci\u00f3? La m\u00e0 amputada demanar\u00e0 molta imaginaci\u00f3, el retorn de la construcci\u00f3 a la rehabilitaci\u00f3 d’habitatges, el despertar de la biomassa, el retorn al camp… molta imaginaci\u00f3. Perqu\u00e8 algun dia haurem de retornar el teixit perdut a aquesta m\u00e0 que hem perdut. O no?<\/p>\n