Fa dos diumenges explicava com la humanitat havia anat creant benestar a mesura que augmentava el consum d’energia. Les dades mostraven una gr\u00e0fica de forma exponencial, explicant que fa 14.000 anys el consum per habitant i dia era de 4.000 kcal\/dia.home, mentre que ara \u00e9s de 230.000 kcal\/d.h.
\nLa millora de la civilitzaci\u00f3 no \u00e9s exclusiva nom\u00e9s del consum d’energia. La productivitat d’una societat es deu tamb\u00e9 a factors organitzatius, all\u00f2 que en economia en diem productivitat total dels factors (PTF), englobant els factors socials que influeixen en la millora de la productivitat.
\nEn el mateix estudi d’on vaig extreure les dades de consum d’energia (The measure of civilisation), Ian Morris estudia tamb\u00e9 el creixement de les ciutats a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria. Mostra com hi ha una relaci\u00f3 estricta entre la grand\u00e0ria d’una ciutat i la complexitat de l’organitzaci\u00f3 social. La hist\u00f2ria, de fet, \u00e9s l’acumulaci\u00f3 de coneixements adquirits a Mesopot\u00e0mia, a Egipte, a Gr\u00e8cia, a Roma i a Europa, per citar l’evoluci\u00f3 europea. Tamb\u00e9 es podria fer el mateix cam\u00ed a orient.
\nAix\u00ed, la primera concentraci\u00f3 de persones en la hist\u00f2ria es coneix en els anys 8000 abans de Crist a Mureybet, al nord de S\u00edria, amb 500 habitants. En import\u00e0ncia segueix Uruk, a Mesopot\u00e0mia, que ?l’any 4000 A.C. tenia 5.000 habitants i l’any 3000 A.C. ja en tenia 45.000. El fort creixement el va fer despr\u00e9s de con\u00e8ixer la roda. Segueixen Memphis a Egipte i Ur a Mesopot\u00e0mia, amb 60.000 habitants l’any 2000 A.C., i Tebes, a Egipte, amb 80.000 habitants el 1400 A.C., que pateix una greu crisi que la porta a tenir 50.000 habitants a l’any 900 A.C. A l’any 700 A.C. la ciutat de N\u00ednive, a l’Irak actual, prop de Mossul i de les fronteres amb Turquia i S\u00edria, tenia una poblaci\u00f3 de 100.000 habitants, i la m\u00edtica Babil\u00f2nia, tamb\u00e9 situada a la Mesopot\u00e0mia de l’\u00c8ufrates, va arribar a tenir 150.000 habitants a l’any 500 A.C. A Egipte Alexandria va arribar a 400.000 habitantsl’any 100 A.C. i Roma va assolir ja 1 mili\u00f3 d’habitants l’any 1 de la nostra era. El declivi de l’imperi rom\u00e0 va disminuir la poblaci\u00f3 de la capital fins a 800.000 habitants l’any 400. Constantinoble va passar de tenir 450.000 habitants l’any 500 fins a 125.000 l’any 700, Bagdad en va tenir 175.000 l’any 800 i C\u00f2rdova va arribar a 200.000 habitants l’any 1000. El Caire va assolir 400.000 habitants l’any 1400 i Londres va passar d’una poblaci\u00f3 de 600.000 persones l’any 1700, a 900.000 l’any 1800, per assolir 6,6 milions l’any 1900, en plena revoluci\u00f3 industrial. Finalment, Nova York arriba a 16,7 milions l’any 2000, a la qual ara ja hi podr\u00edem afegir una ciutat de l’Est, T\u00f2quio, amb 26,4 milions d’habitants.
\nSi fem una ullada al gr\u00e0fic, podem veure com hi ha algunes acceleracions en l’augment de poblaci\u00f3 en les ciutats, el primer als voltants dels anys 3500 A.C., amb la difusi\u00f3 del coneixement de la roda i amb l’auge de l’imperi egipci. El segon impuls comen\u00e7a l’any 300 A.C. amb la unificaci\u00f3 de l’imperi rom\u00e0, amb el punt \u00e0lgid l’any 1 de la nostra era i el declivi l’any 400 de la nostra era.
\nL’estudi de les dues corbes, la de poblaci\u00f3 i la del consum d’energia, mostren que ambdues tenen la mateixa evoluci\u00f3, i que l’augment del nombre d’habitants de les ciutats va ser possible, de fet, perqu\u00e8 es va poder augmentar el consum d’energia. Per\u00f2 la part m\u00e9s important de l’observaci\u00f3 de les corbes \u00e9s la que mostra el declivi de cada etapa. Es pot apreciar com cada societat ha tingut una \u00e8poca d’auge i una altra de declivi, essent visible a Mesopot\u00e0mia, a Egipte, a Gr\u00e8cia, a Roma, al califat de C\u00f2rdova… la qual cosa ens hauria de fer veure que la nostra era tamb\u00e9 tindr\u00e0 un acabament algun dia. Finalment, la forma de la corba \u00e9s del tot exponencial, tendent a l’infinit, i ja sabem per experi\u00e8ncia que aix\u00f2 no t\u00e9 pas molt recorregut, que tots els fen\u00f2mens aix\u00ed acaben essent bombolles que finalitzen en una crisi.
\nSi es fa l’exercici de pensar quins valors hi haur\u00e0 l’any 2100, amb un planeta amb m\u00e9s de 10 mil milions d’habitants, la tend\u00e8ncia del consum d’energia porta a un valor de 1.000.000 kcal\/d.h., cosa del tot impossible.
\nDif\u00edcilment escaparem m\u00e9s temps de les teories malthusianes que diuen que no hi haur\u00e0 m\u00e9s mat\u00e8ries primeres per satisfer a tothom. Si mirem el proc\u00e9s des de la fi de la glaciaci\u00f3 fins avui es pot veure com la industrialitzaci\u00f3 ha emp\u00e8s tot el proc\u00e9s fora del que pot ser assumible. Cal dir que la industrialitzaci\u00f3 podia haver sigut acceptable, per\u00f2 no ho \u00e9s en la seva difusi\u00f3 global.
\nLa societat romana va arribar al seu sostre quan va augmentar el seu consum d’energia per c\u00e0pita en un 50%, a partir del qual va entrar en declivi. Possiblement la societat moderna tindr\u00e0 el seu sostre quan dobli el consum energ\u00e8tic, cap a l’any 2050. Els canvis en el clima i el col\u00b7lapse de l’economia, incapa\u00e7 de resoldre els grans problemes, poden destruir definitivament l’estat del benestar de l’era moderna de la humanitat.
\nTot plegat mostra que els propers cinquanta anys seran els m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria. Si no corregim la tend\u00e8ncia en el consum, el segle XXI promet ser el pitjor de tota la hist\u00f2ria de la humanitat. La paradoxa \u00e9s que l’home t\u00e9 el coneixement per resoldre-ho i no ho fa perqu\u00e8 no sap anticipar ni dirigir socialment el cam\u00ed.<\/p>\n