L estiu \u00e9s propens a la realitzaci\u00f3 de la major part d’aventures. Molts ens dediquem a fer esports de natura, al mar o a terra, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s n’hi ha que es dediquen a superar reptes, a activitats d’aventura cada vegada m\u00e9s dif\u00edcils. Explico sovint que si una entitat organitza una sortida oberta a tothom d’una dist\u00e0ncia de 15 km, de forma que sigui a l’abast de tots els nivells, l’aflu\u00e8ncia ser\u00e0 mediocre, petita. En canvi si l’acte consisteix en una sortida a muntanya amb dist\u00e0ncies superiors a la marat\u00f3, arribant a 100 km, o si l’acte combina la cursa de muntanya amb 160 km de bicicleta amb 3.000 metres de desnivell i 3.000 metres de nataci\u00f3 o dues hores de submarinisme, o el vol amb parapent de 20 km… llavors l’aflu\u00e8ncia ser\u00e0 massiva.
\nAquest moviment social em t\u00e9 astorat. Quan veig un jove c\u00f3rrer en un sender de muntanya sempre em ve al cap que ja el voldr\u00e9 veure quan tingui la meva edat, com seran les seves articulacions, genolls i malucs, quan tingui m\u00e9s de cinquanta anys.
\nEstem dissenyant una societat on els referents provenen tots de superar reptes. La comparaci\u00f3 m\u00e9s senzilla \u00e9s entre la sardana i els castellers. Si els sardanistes no es proposen nous reptes per batre tenen els dies comptats, al contrari dels castellers, on cada dia vencen nous castells amb m\u00e9s base i m\u00e9s altura, oportunament enregistrats pels mitjans de comunicaci\u00f3. Heus aqu\u00ed la combinaci\u00f3, repte i difusi\u00f3 audiovisual.
\nA base d’anar combinant reptes difosos arreu, a poc a poc es va fent convergir l’esport amb el circ i l’accident amb el su\u00efcidi. El muntanyisme t\u00e9 uns 130 anys d’hist\u00f2ria i en tots ells ha estat una activitat d’equip on el treball conjunt s’ha dirigit a conquerir l’objectiu amb la m\u00e0xima seguretat dels seus components. El senderisme, l’alpinisme, l’escalada, el barranquisme, l’esqu\u00ed, paracaigudisme, el parapent…tots aquests esports s’han desenvolupat tenint com a primer ordre la seguretat de qui practica l’activitat. \u00c9s cert que en molts esports d’elit sempre hi ha un moment l\u00edmit que nom\u00e9s se supera per fortalesa mental, moment on sovint es posa en risc la vida de qui el practica. Trobarem exemples d’aix\u00f2 a cabassos, per exemple en totes les expedicions a l’Him\u00e0laia, recordant en Xevi Gomez de Girona, recentment desaparegut amb dos companys m\u00e9s despr\u00e9s de coronar el Gasherbrum G1 al Pakistan. Cada any tenim exemples com aquest i jo mateix tinc records de moments cr\u00edtics en la meva hist\u00f2ria muntanyenca. \u00c9s en base a aquesta experi\u00e8ncia que s\u00e9 que els joves sempre volen fer m\u00e9s, anar enll\u00e0 i, just per aix\u00f2, cal fomentar la seguretat en la formaci\u00f3 de base. Abans els nens i joves feien l’aprenentatge en els clubs de muntanya, on podien agafar les bones pr\u00e0ctiques evolucionant amb adults m\u00e9s experimentats. Ara l’autoaprenentatge \u00e9s la norma dels joves al que s’hi suma la confecci\u00f3 d’objectius cada vegada m\u00e9s arriscats, al l\u00edmit de tot.
\n\u00c9s aqu\u00ed on falla el sistema: la difusi\u00f3 medi\u00e0tica d’aquests reptes \u00e9s l’entrada a una espiral diab\u00f2lica que fa que cada vegada el repte sigui m\u00e9s fort, cosa que posa en perill la vida del practicant. Per\u00f2 el que \u00e9s m\u00e9s preocupant \u00e9s que la difusi\u00f3 atrapa molts joves a seguir les passes dels seus referents.
\nDes del 26 de juliol han perdut la vida en la pr\u00e0ctica del wingfly, l’home ocell, un alemany, un polon\u00e8s, un brit\u00e0nic, dos francesos, el paracaigudista que va obrir els jocs ol\u00edmpics de Londres, i ara \u00c1lvaro Bult\u00f3. Nom\u00e9s la visi\u00f3 del pas d’aquell home ocell pel forat a la roca a Montserrat \u00e9s suficient per veure que ens movem a la ratlla del l\u00edmit entre el repte i el su\u00efcidi.
\nAquesta setmana tamb\u00e9 hem pogut veure com Kilian Jornet superava l’ascens i el descens del Cerv\u00ed en menys de tres hores, fent gala d’una forma f\u00edsica impressionant per\u00f2 tamb\u00e9 de noves formes de practicar la muntanya. Una muntanya de 4.478 metres \u00e9s un lloc al qual se li ha de tenir respecte, on el temps pot canviar r\u00e0pidament i esdevenir un infern. \u00c9s clar, si es decideix pujar i baixar amb molt poc temps, el factor climatol\u00f2gic queda al marge. Per\u00f2 per fer aix\u00f2 Kilian Jornet inventa una nova forma de fer muntanyisme, amb pantalons curts, amb sabata baixa, amb una ronyonera per posar-hi quatre barretes energ\u00e8tiques i un glop d’aigua, i baixant pels pendents de neu deixant-se lliscar com si esqui\u00e9s. Fa just tot el que dir\u00edem a un jove que no ha de fer. I no nom\u00e9s ho fa (all\u00e0 ell amb el seu futur) sin\u00f3 que es filma en directe i se’n fa una difusi\u00f3 global.
\nConec joves que nom\u00e9s tenen al cap imitar Kilian Jornet. Algun el veig c\u00f3rrer quan surto a muntanya, d’altres els ?segueixo per les xarxes socials i em fan patir quan van a esquiar per baixar canals ja que s\u00e9 que el risc t\u00e9 un component de probabilitat que augmenta a mesura que s’insisteix en ell. Els humans no som perfectes i una fallada \u00e9s una possibilitat. A mesura que s’insisteix en aquesta possibilitat s’augmenta el risc. I a for\u00e7a d’anar fent difusi\u00f3 d’aquests referents augmentem el nombre de practicants i el de potencials accidents.
\nHavia estat un seguidor de Kilian Jornet per les seves gestes fins que s’ha dedicat a fer-les p\u00fabliques medi\u00e0ticament. Ara em quedo amb els meus referents de sempre, amb els Anglada i Pons, precursors de l’alta muntanya des de la humilitat i la const\u00e0ncia de tota una vida dedicada al muntanyisme i que ja a l’any 1962 van pujar la cara nord de l’Eiger.<\/p>\n