Havia pensat dedicar els articles del mes d’agost a temes tecnol\u00f2gics i de la hist\u00f2ria de la humanitat, per\u00f2 l’informe de l’FMI de divendres me l’ha fet canviar.
\nL’FMI ve a dir que el que ha fet l’economia espanyola est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 que no n’hi ha prou. L’economia espanyola s’ha tornat competitiva fins al punt que el 2013 el saldo exterior ser\u00e0 hist\u00f2ric d’uns 35.000 milions d’euros. Aix\u00f2 far\u00e0 que les empreses que exporten s’aguantin, no destrueixin m\u00e9s treball i millorin a poc a poc. Per\u00f2 el que no podr\u00e0 fer aquest moviment \u00e9s crear treball. Per fer-ho cal que exportin m\u00e9s, que augmentin la seva producci\u00f3, que inverteixin. Llavors s\u00ed, el moviment inversor mour\u00e0 el mercat intern, augmentant la demanda interna del pa\u00eds. Per\u00f2 aix\u00f2 avui no es pot fer perqu\u00e8 no tenim sistema bancari. S\u00ed, ho han ent\u00e8s b\u00e9, els seus estalvis els bancs no els dediquen a finan\u00e7ar empreses, no, no facin cas d’aix\u00f2 que els expliquen que serveixen per a finan\u00e7ar les millors empreses o els joves emprenedors, no, aix\u00f2 s\u00f3n mentides de m\u00e0rqueting. Els seus estalvis els bancs els utilitzen per finan\u00e7ar les fusions i per comprar deute de l’estat.
\nPer tant, qu\u00e8 fem? Augmentem els salaris perqu\u00e8 aix\u00ed augmenta la competitivitat, com diuen els sindicats? Aix\u00f2 \u00e9s un sil\u00b7logisme: els salaris augmenten quan augmenta la competitivitat, no al rev\u00e9s. ?Malau?radament nom\u00e9s queden dos camins: O trobem un sistema de finan\u00e7ament alternatiu, que condueixi els estalvis de tothom cap a les empreses, deixant els bancs, o haurem d’esperar que les empreses tornin a tenir beneficis en quantitat suficient perqu\u00e8 puguin pagar les inversions en cash, de la butxaca. Anem directament cap a la darrera soluci\u00f3.
\nEl resultat ser\u00e0 una creaci\u00f3 de treball excessivament lenta, dram\u00e0tica per als aturats, impossible per als pol\u00edtics, greu per a l’estabilitat social. Per aquesta ra\u00f3 l’FMI proposa una intervenci\u00f3 dr\u00e0stica, la que s’hauria d’haver fet el 2009: una baixada contundent dels costos salarials per impulsar l’exportaci\u00f3, fins i tot augmentant novament l’IVA per abaixar les cotitzacions socials de les empreses. Aquestes pol\u00edtiques no es van fer quan tocava per la ignor\u00e0ncia que t\u00e9 el pa\u00eds en els sistemes de producci\u00f3, esperant que la crisi seria passatgera i ja es resoldria per si sola. Doncs no, l’impuls a l’exportaci\u00f3 ha vingut despr\u00e9s que la reforma laboral acot\u00e9s els costos salarials a trav\u00e9s de la p\u00e8rdua de for\u00e7a dels sindicats, i despr\u00e9s de la pujada de l’IVA que va frenar el mercat intern. La baixada de costos salarials ens va fer competitius amb l’exterior i l’IVA va ser una empenta cap a fora. \u00c9s exactament el que fa qualsevol devaluaci\u00f3 de la moneda.
\nEl model de l’FMI proposa un xoc dr\u00e0stic en els costos per fer possible que l’exportaci\u00f3 creixi fins al 8% i l’economia arribi al 2016 a un creixement del 5% i faci cr\u00e9ixer els llocs de treball en un 7%. Segons aix\u00f2, el 2016 haur\u00edem arribat a crear 2,6 milions de llocs de treball. \u00c9s tan contundent la proposta que seria un error no contemplar-la.
\nEl tr\u00e0ngol que t\u00e9 la nostra societat prov\u00e9 d’un model econ\u00f2mic equivocat des de l’any 1997 fins al 2008, per\u00f2 tamb\u00e9 dels errors en la soluci\u00f3 posterior en els plans E de Zapatero i en les crides a pol\u00edtiques keynesianes de molts sectors de la societat i de l’opini\u00f3 econ\u00f2mica. Quan un pa\u00eds nom\u00e9s ha fet pol\u00edtica keynesiana durant deu anys, quan ja ha fet les infraestructures de les dues generacions que han de venir, qu\u00e8 m\u00e9s vol construir?
\nTot aix\u00f2 s’ha de posar en el context de la complicada economia mundial, on les transfer\u00e8ncies de vasos comunicants i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies van fent cam\u00ed i ens porten cap a una nova cultura.
\nLa direcci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds ha de ser m\u00e9s radical en les propostes. No em refereixo a retallar el sector p\u00fablic, que tamb\u00e9, sin\u00f3 a enfocar directament l’economia cap a la producci\u00f3. En donar\u00e9 un exemple. Des de p\u00e0rvuls fins a prim\u00e0ria s’insisteix als nens que la ind\u00fastria \u00e9s contaminant, a secund\u00e0ria s’explica que les empreses exploten els treballadors, l’ensenyament desmereix les matem\u00e0tiques i condueix la majoria d’estudiants cap a estudis universitaris no t\u00e8cnics, la universitat investiga el que vol, no el que les empreses necessiten, l’administraci\u00f3 fa tot el possible perqu\u00e8 una ind\u00fastria no es pugui implantar enlloc, els bancs no saben qu\u00e8 \u00e9s la producci\u00f3… al pa\u00eds li falten ulleres. \u00c9s tant el desenfocament de la societat cap al sistema de producci\u00f3, que li cal enfocar novament, sigui amb una operaci\u00f3 a la c\u00f2rnia, sigui amb noves ulleres.
\nEm proposo no llogar ning\u00fa m\u00e9s que no tingui estudis de formaci\u00f3 professional. L’augment de nivell laboral a les empreses ha de venir per accions com aquesta. Si no lloguem joves amb FP el que estem fent \u00e9s excel\u00b7lir el frac\u00e0s escolar. No cal que hi hagi formaci\u00f3 professional en l’especialitat de l’empresa, l’experi\u00e8ncia demostra que qualsevol que ha fet un grau mitj\u00e0 t\u00e9 el nivell d’aprenentatge que requereixen la majoria de feines.
\nLa proposta de l’FMI \u00e9s un av\u00eds que cal fer coses molt m\u00e9s contundents de les que estem fent, q\u00fcestionar m\u00e9s a fons, i que segurament s’haur\u00e0 de substituir la classe dirigent.
\nCanvis radicals, ja! Cal enfocar de nou.<\/p>\n