La Garrotxa \u00e9s una comarca peculiar. El seu nom ja d\u00e9u n’hi do: terra aspra, trencada i de dolenta petja. \u00c9s clar que aix\u00f2 \u00e9s una exageraci\u00f3, nom\u00e9s relacionada a l’Alta Garrotxa, a l’\u00e0rea del Puigsacalm i a la zona volc\u00e0nica. En canvi, les planes de les valls s\u00f3n extenses, amples i riques. El que \u00e9s evident \u00e9s que, hist\u00f2ricament, la Garrotxa ha estat mal comunicada, a recer de la carena pirinenca, lluny de les grans l\u00ednies de comunicaci\u00f3, amb dificultat per arribar a Barcelona o a Girona.
\nTot aix\u00f2 ja \u00e9s hist\u00f2ria. Les inversions en els darrers 20 anys han obert la comunicaci\u00f3 amb el Ripoll\u00e8s, amb Girona i Figueres, i amb Vic, fent m\u00e9s properes Barcelona i Lleida. \u00c9s un canvi radical en la posici\u00f3 econ\u00f2mica de la comarca que es deixa sentir i permet veure que en el futur jugar\u00e0 un paper b\u00e0sic.
\nLa Garrotxa \u00e9s una comarca petita quant a poblaci\u00f3, amb 55.855 habitants, dels quals el 14,9% s\u00f3n emigrants, amb un PIB per habitant de 28.600 euros, sensiblement igual a la mitjana catalana, i amb un atur del 14%. El repartiment de l’activitat econ\u00f2mica \u00e9s del 1,6% a l’agricultura i ramaderia, el 46,3% a la ind\u00fastria i el 52,2% als serveis. Aquesta proporci\u00f3 assimila la comarca a Alemanya, amb un pes industrial del 50%.
\nLa Garrotxa \u00e9s una comarca modesta on ha costat tenir un teixit econ\u00f2mic important, ja que no t\u00e9 recursos propis que no siguin l’agricultura i la ramaderia i en la quals les comunicacions han pesat molt en la hist\u00f2ria. El resultat d’aix\u00f2 \u00e9s una estructura empresarial on no hi ha grans empreses com a Ripoll, Vic o Girona. Possiblement, la m\u00e9s gran ha estat Torras Papel, avui en declivi. Per tant, el teixit empresarial de la comarca s’ha fet amb petites empreses familiars en \u00e0mbits com el t\u00e8xtil (encara viu), l’alimentari, el paper, la metal\u00b7l\u00fargia, el pl\u00e0stic… un teixit molt diversificat.
\nFa anys que em fascina la cohesi\u00f3 social de la comarca i com s’ha resolt l’entrada d’emigrants. \u00c9s en l’aspecte de factors de sostenibilitat on la comarca surt m\u00e9s ben parada. L’\u00cdndex Adeg 2012, finan\u00e7at per La Caixa, atorga a la Garrotxa un valor 63,9 en sostenibilitat social i de 66,6 en sostenibilitat mediambiental col\u00b7locant-la en un r\u00e0nquing de 7 i 15 entre les comarques de Catalunya. \u00c9s a dir, la cohesi\u00f3 social i el tracte exquisit amb el territori s\u00f3n trets diferencials en qu\u00e8 el millor exponent \u00e9s la cooperativa La Fageda.
\nPel que fa als factors de producci\u00f3, la qualificaci\u00f3 dels recursos humans, recursos en educaci\u00f3 i formaci\u00f3 professional l’\u00edndex \u00e9s de 48,0, el 12 del r\u00e0nquing, la infraestructura de transport i les comunicacions t\u00e9 un \u00edndex de 18,2, essent el 33 del r\u00e0nquing catal\u00e0, la disponibilitat de s\u00f2l i espai per a l’activitat econ\u00f2mica t\u00e9 un \u00edndex de 4,1, el 33 del r\u00e0nquing, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures t\u00e9 un \u00edndex de 17,8, el 9\u00e8 del r\u00e0nquing catal\u00e0, l’acc\u00e9s als mercats de clients i prove\u00efdors t\u00e9 un \u00edndex de 55,5, el 25 del r\u00e0nquing, la innovaci\u00f3 i el desenvolupament tecnol\u00f2gic t\u00e9 un \u00edndex de 29, el 19 del r\u00e0nquing, el volum de mercat i d’activitat t\u00e9 un \u00edndex de 26,5, el 17 del r\u00e0nquing, l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial t\u00e9 un \u00edndex de 51,8 amb un r\u00e0nquing de 17.
\nVeient aquests factors de competitivitat \u00e9s clar que la Garrotxa t\u00e9 bona sostenibilitat, bons recursos humans, bona innovaci\u00f3 i desenvolupament tecnol\u00f2gic, bona activitat empresarial i esperit emprenedor amb dinamisme empresarial. Al contrari, encara t\u00e9 dificultat en les comunicacions, aspecte aquest que ja no es millorar\u00e0 a menys que la traslladem a la costa.
\nSi \u00e9s important el referent de La Fageda en els factors de sostenibilitat, tamb\u00e9 ho \u00e9s el paper de l’ensenyament secundari a Olot. Aix\u00ed, els 3 instituts que fan batxillerat tamb\u00e9 fan m\u00f2duls de formaci\u00f3 professional, essent l’IES La Garrotxa el que per tradici\u00f3 i per hist\u00f2ria t\u00e9 m\u00e9s pes a la comarca, impartint formaci\u00f3 professional en producci\u00f3 agropecu\u00e0ria, jardineria i floristeria, mecanitzaci\u00f3, confecci\u00f3 i moda, cures auxiliars d’infermeria, manteniment electromec\u00e0nic, instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques i autom\u00e0tiques, disseny en producci\u00f3 per a pl\u00e0stics i metalls, patronatge i moda, laboratori de diagnosi cl\u00ednica, automatitzaci\u00f3 i rob\u00f2tica industrial i projectes d’edificaci\u00f3 amb inform\u00e0tica gr\u00e0fica. L’IES Bosc de la Coma fa m\u00f2duls en administraci\u00f3 i gesti\u00f3 amb gesti\u00f3 administrativa i administraci\u00f3 i finances, comer\u00e7 i m\u00e0rqueting amb comer\u00e7 internacional i transport i log\u00edstica, i inform\u00e0tica en sistemes microinform\u00e0tics i xarxes, administraci\u00f3 de sistemes inform\u00e0tics en la xarxa, desenvolupament d’aplicacions multiplataforma. Finalment l’IES Montsacopa ofereix cicles formatius en serveis socioculturals i a la comunitat, atenci\u00f3 a les persones depenents i en educaci\u00f3 infantil.
\nHeus aqu\u00ed, doncs, com la Garrotxa ha desenvolupat en la hist\u00f2ria un model propi d’empresa petita i mitjana, amb coneixement i innovaci\u00f3, exportadora, que es nodreix d’una bona formaci\u00f3 professional. Passeu revista a La Fageda, Noel, Inteplast, Espu\u00f1a, Bellapart, Alzamora, Tavil, Escorxador La Garrotxa, Ford Dodge, Macias, Ca\u00f1igueral, Resol, Ramon Ventul\u00e0, Met\u00e0l\u00b7liques Ros…
\nEl r\u00e0nquing de competitivitat de la Garrotxa el 2003 era de 18 sobre Catalunya, el 2007 va caure a 23 per pujar el 2009 a 17, essent a partir del 2011 en el lloc 20, que millorar\u00e0 en els propers anys perqu\u00e8 el seu model de creixement est\u00e0 ben encarrilat i \u00e9s sostenible. Un model d’\u00e8xit.<\/p>\n