Aquesta \u00e9s una frase que he escoltat en \u00e0mbits empresarials. De fet, \u00e9s el nucli del problema entre les relacions Catalunya-Espanya. Sovint es creu que el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya es compensa amb el flux comercial entre la nostra comunitat i la resta d’Espanya; es diu que el d\u00e8ficit no suposa cap problema perqu\u00e8 les empreses catalanes venen molt a la resta d’Espanya: aix\u00f2 \u00e9s una bajanada. Xavier Sala Martin ho explica molt b\u00e9 quan diu que una persona que entra en una botiga i roba diners de la caixa, si amb aquells diners compra un producte de la mateixa botiga, amb el raonament espanyol no li hauria de passar res. Veus?, ja tornes a tenir els diners, li diu el lladre a la botiguera. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa Espanya amb Catalunya, ens pren els diners i s’excusa dient que utilitza aquests diners per comprar-nos productes.
\nMalgrat aix\u00f2, s\u00ed que en el passat hi va haver un mecanisme de compensaci\u00f3. Era quan hi havia la pesseta com a moneda. Quan Catalunya creixia en producci\u00f3 i venia molt fora del seu territori -cosa que va passar a partir de la revoluci\u00f3 industrial- si no hi hagu\u00e9s hagut la pesseta, la seva moneda s’hauria revaluat considerablement. Si no ho va fer va ser perqu\u00e8 les altres parts del territori de la pesseta eren importadores de b\u00e9ns i no pas exportadores. Per tant, Catalunya es va beneficiar de tenir en el mateix espai econ\u00f2mic altres regions ?menys productives. La moneda no es revaluava, en tot cas es devaluava, i aix\u00f2 protegia la producci\u00f3 catalana. Podr\u00edem dir que en aquell temps Espanya ens servia d’alguna cosa: per protegir el mercat.
\nL’entrada a l’euro ha fet saltar pels aires aquests avantatges que podien mitigar el d\u00e8ficit fiscal. Ara ja no tenim cap protecci\u00f3, al contrari, Alemanya tendeix a revaloritzar l’euro quan nosaltres ara necessitar\u00edem que es devalu\u00e9s.
\nFins a final dels anys 90, Catalunya era observada per Madrid com un referent a seguir, tant per la modernitzaci\u00f3 del pa\u00eds com pel funcionament de les seves empreses. A partir del “boom” immobiliari i de descobrir que es pot viure sense fer l’esfor\u00e7 de muntar empreses i teixit industrial, Catalunya va deixar de ser un referent per a Madrid perqu\u00e8 ja no feia falta a la resta d’Espanya: podien viure sense necessitat de l’economia de Catalunya. Per\u00f2, ai las! La fi de la bombolla va fer esfumar aquest recurs mental que havia fet forat durant deu anys i ara la capital d’Espanya no sap qu\u00e8 ha de fer per substituir-lo i evitar acabar als peus dels catalans, cedint a les seves demandes. La direcci\u00f3 espanyola pateix una descomposici\u00f3 mental, no sap en quina direcci\u00f3 ha d’anar, qu\u00e8 ha de fer per generar economia i observa amb estupor que a Catalunya encara hi ha quedat prou teixit empresarial industrial i tur\u00edstic per seguir endavant. Dir\u00edem que no vol acceptar que el model de l’esfor\u00e7 i la inversi\u00f3 catalanes \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed que es pot seguir.
\nAmb tot aix\u00f2, el Govern de Catalunya tamb\u00e9 ha arribat a un punt de bloqueig davant una paret que el que fa \u00e9s no deixar governar. La Generalitat no t\u00e9 pressupost i gaireb\u00e9 no legisla perqu\u00e8 no t\u00e9 cap marge per fer-ho. La sorpresa \u00e9s veure que, malgrat que la via pol\u00edtica avan\u00e7a molt lentament, la iniciativa la porta la societat civil. Els pol\u00edtics van darrere d’aquesta, fent propostes com a resposta als moviments populars; el proper ser\u00e0 el de l’11 de setembre. El mateix passa amb l’economia: malgrat no tenir bancs ni mesures que la ?impulsin, les empreses van fent el seu cam\u00ed, augmentant la competitivitat, tornant als beneficis i tra\u00e7ant estrat\u00e8gies d’inversi\u00f3 per al futur. Podr\u00edem dir que ens hem tornat com It\u00e0lia, on la vida real va per un cam\u00ed diferent que la vida pol\u00edtica o oficial.
\nTot plegat no deixa de ser sorprenent i ens mostra, com a m\u00ednim, que aqu\u00ed fem els deures i que la direcci\u00f3 per on avancem \u00e9s la bona. El fet d’haver agafat a Espanya a contrapeu d\u00f3na un cert avantatge als interessos catalans, \u00e9s per aix\u00f2 que si no negocien amb el Govern catal\u00e0 cometran un error que augmentar\u00e0 encara m\u00e9s el problema. Acceptar la realitat catalana passava per voler acotar el d\u00e8ficit fiscal, la ordinalitat i fer costat a trets identitaris, tal i com va fer Canad\u00e0 abans els seus refer\u00e8ndums secessionistes. Recordo que a Vancouver, a 3.792 km de dist\u00e0ncia de Quebec, els r\u00e8tols de l’aeroport s\u00f3n en angl\u00e8s i en franc\u00e8s, fruit d’aquesta cessi\u00f3 en la negociaci\u00f3 per impedir que Quebec sort\u00eds de Canad\u00e0.
\nEntenc que haver d’acceptar que ja no tenen la ra\u00f3 \u00e9s molt dur per a un col\u00b7lectiu acostumat a fer i desfer els seus interessos, per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s la que \u00e9s i el daltabaix espanyol del 98 torna a ser aqu\u00ed, un fet que cal recordar que va ser el principi del renaixement econ\u00f2mic i cultural de Catalunya.
\nEl punt fort del moment actual \u00e9s aquest moviment civil catal\u00e0 que avan\u00e7a lentament per\u00f2 segur, sense viol\u00e8ncia ni extremismes, amb educaci\u00f3, defensant el que \u00e9s d’aqu\u00ed sense voler ofendre els d’all\u00e0. Aix\u00f2 encara desconcerta m\u00e9s als de ?Madrid, que voldrien anar per la drecera. Aquesta via no els deixa cap sortida que no sigui el pacte, no tenen excuses per no acceptar les raons i per no fer el debat.
\nEl 98 van perdre Cuba. Si continuen aix\u00ed, ara perdran Catalunya, un territori encara m\u00e9s valu\u00f3s que aquella. Tot perqu\u00e8 s’ha engegat un moviment civil ?educat i perqu\u00e8 hi ha un col\u00b7lectiu que no vol ?interioritzar que s’han equivocat durant deu anys. Qui posa el morri\u00f3 a Pedro J. Ram\u00edrez, a Aznar i a Esperanza Aguirre? ?Definitivament, Espanya no ens serveix.<\/p>\n