L’any 1998, el govern Aznar va decidir reformar el sistema el\u00e8ctric liberalitzant la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica i separant les activitats de generaci\u00f3, distribuci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3. Va separar el transport en alta tensi\u00f3 adjudicant-lo a Red El\u00e9ctrica Espa\u00f1ola, empresa p\u00fablica que m\u00e9s endavant va ser privatitzada. Aquella reforma la va fer complint una directiva comunit\u00e0ria i amb la pretensi\u00f3 de modernitzar el pa\u00eds. Alhora la va fer servir per fer trampa i abaixar transit\u00f2riament el preu de l’electricitat, una estrat\u00e8gia que formava part d’un pla de contenci\u00f3 de la inflaci\u00f3, indispensable per a l’entrada a l’euro. El resultat va ser que els preus van baixar en els primers quatre anys per\u00f2 despr\u00e9s van pujar de forma permanent.
\nL’error va ser lligar l’establiment de preus diaris a la llotja (el pool) de totes les tecnologies al preu del gas. L’electricitat nuclear i la hidr\u00e0ulica, els costos de les quals depenen nom\u00e9s de la inversi\u00f3, un valor constant al llarg de 40 o 60 anys, es van beneficiar del fet de lligar els seus preus a l’augment del preu del gas, cosa que va passar a partir de l’any 2006 quan el barril de petroli va passar de 40 $\/b a 85 $\/b a la qual va seguir una segona pujada a l’any 2008 fins a 130 $\/b per despr\u00e9s caure fins al valor de 105 $\/b d’ara. La mat\u00e8ria primera de les centrals de gas de cicle combinat ha pujat en aquests nou anys un 162%. Aix\u00f2 no hauria estat greu si nom\u00e9s s’hagu\u00e9s aplicat a la proporci\u00f3 que les centrals de gas tenen en el mix del sistema, afectant entre un 40 i un 50 % del total, per\u00f2 no. El sistema de llotja establert fa que el preu de la cassaci\u00f3 entre l’oferta i la demanda d’electricitat sigui l’\u00faltima que equilibra el proc\u00e9s, sempre el m\u00e9s car de tots, el gas. Per aquest fet les tecnologies hidr\u00e0ulica i la nuclear, amb costos fixos depenents del cost del capital, cobren preus lligats al gas, generant beneficis astron\u00f2mics.
\nA aquest mal funcionament s’hi va afegir la mala gesti\u00f3 del desplegament d’energies renovables fotovoltaica i termosolar el\u00e8ctrica. El desplegament fotovoltaic es va fer en \u00e8poca del ministre Montilla (un altre que no sap el que \u00e9s un KWh) junt amb el secretari giron\u00ed Ignasi Nieto. El decret va preveure un desplegament pausat per 1.500 MW fotovoltaics durant 10 anys. La rendibilitat era tan bona que els bancs van decidir impulsar els particulars a fer les inversions, finan\u00e7ant-los. El Ministeri va actuar per frenar la bombolla per\u00f2 no ho va aconseguir fins tres anys m\u00e9s tard, quan ja li havien colat 4.500 MW fotovoltaics. Una cosa semblant va passar amb la nova tecnologia termoel\u00e8ctrica. Pel que fa al desplegament e\u00f2lic, aquest va seguir ajustant-se a les previsions dels plans d’energia, arribant al 2010 als 20.000 MW instal\u00b7lats.
\nPer acabar-ho d’adobar, les compa?nyies el\u00e8ctriques i Gas Natural van continuar invertint en noves centrals de cicle combinat seguint no s\u00e9 quina previsi\u00f3, fet al qual s’hi va afegir la crisi, amb una baixada notable del consum el\u00e8ctric. El resultat \u00e9s que tanta generaci\u00f3 no cap en el sistema, les centrals de gas han de tancar per exc\u00e9s d’oferta i durant alguns dies d’hivern el preu a la llotja arriba a zero durant la nit i els caps de setmana.
\nEl fruit de tot aix\u00f2 ha estat un desfasament entre el cost de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica i el que es cobra al mercat, constituint un d\u00e8ficit de tarifa (una p\u00e8rdua del sistema) que s’ha volgut cobrir amb deute, exactament igual com el d\u00e8ficit del Govern, \u00e9s a dir, fent-lo pagar als nostres hereus.
\nLa soluci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00edcil i passa per reordenar de dalt a baix tot el sistema. Primer cal separar les tecnologies nuclear i hidr\u00e0ulica del pool, pagant-les per rendibilitat fixa, tal com pret\u00e9n fer ara el ministeri a les energies renovables. Segon, s’ha de dir a les companyies de centrals amb cicle de gas que la decisi\u00f3 nom\u00e9s l’han pres elles i que han de ser les \u00faniques responsables d’haver pres males decisions, que aix\u00f2 no es pot fer recaure al consumidor. Tercer, cal ajudar les energies renovables amb el complement que les faci rendibles, concepte que ha fet possible el seu desplegament. Quart, s’ha de treure de la tarifa el\u00e8ctrica tot el que forma part de pol\u00edtica redistributiva, com les ajudes a les illes o la tarifa social per a les rendes m\u00e9s baixes. Aquesta pol\u00edtica distributiva forma part dels pressupostos generals de l’Estat. Cinqu\u00e8, s’ha d’apujar el preu de l’electricitat que equilibri el seu cost, ajudant el consumidor a estalviar i a obtenir millors tarifes de nit.
\nEl Reial decret-llei 9\/2013 publicat ahir nom\u00e9s aborda algunes de les q\u00fcestions exposades anteriorment i deixa la reordenaci\u00f3 de la llotja el\u00e8ctrica per a m\u00e9s endavant, quan hauria d’haver comen\u00e7at per aqu\u00ed.
\nEl PP ens ha portat fins aqu\u00ed i li toca resoldre-ho, tot i que el PSOE tamb\u00e9 hi va ficar la seva cullerada, creient-se que Espanya era la millor del m\u00f3n i la que ensenyaria a tothom com s’han de fer les coses.
\nEl problema el\u00e8ctric \u00e9s la bombolla petita de la crisi. Si la immobili\u00e0ria \u00e9s d’un 25% del PIB, l’el\u00e8ctrica \u00e9s del 2,5%. Com en la gran, la soluci\u00f3 cour\u00e0 molt en un moment dolent de l’economia. Si en la bombolla gran vam veure desapar\u00e8ixer empreses immobili\u00e0ries, en la petita veurem com s’aprimen les el\u00e8ctriques, i en ambd\u00f3s casos els bancs seran els segons afectats. Els consumidors som sempre els tercers, sense tenir-hi res a veure.
\nDe tota la classe dirigent responsable de tant de mal a la societat ning\u00fa ha plegat. Ni en Rato, que encara forma part del consell d’administraci\u00f3 de Telef\u00f3nica. Potser s\u00ed que haurem d’actuar de forma diferent.<\/p>\n