Els efectes de la crisi global s\u00f3n m\u00e9s rellevants en pa\u00efsos on es sospita que l’endeutament no es podr\u00e0 retornar mai m\u00e9s. Una bona part de l’opini\u00f3 econ\u00f2mica mundial creu que l’endeutament global no t\u00e9 soluci\u00f3, que necessita ser condonat de forma parcial. Ni\u00f1o Becerra diu, dia s\u00ed dia tamb\u00e9, que l’endeutament espanyol s’ha de perdonar parcialment perqu\u00e8 \u00e9s impossible de retornar.
\nL’endeutament mundial \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’un tipus de pol\u00edtica econ\u00f2mica que es va comen\u00e7ar a desenvolupar als Estats Units a la meitat dels anys 90 i va ser propagada arreu del m\u00f3n coincidint amb la globalitzaci\u00f3. A l’any 1995 l’endeutament global era del 255% del PIB, valor que va cr\u00e9ixer fortament fins a l’any 2000 arribant a valors del 310% del PIB. A l’any 2005, l’endeutament mundial era del 330%, per\u00f2 a l’any seg\u00fcent ja era del 345% i a l’any 2007 va arribar al 355%. A partir d’aqu\u00ed la crisi financera el va fer baixar fins al 312% que hi ha ara. Veient la corba \u00e9s clar que el m\u00f3n es va tornar boig a partir de l’any 2005, va perdre el seny fins que la bombolla financera mundial va esclatar. L’endeutament actual del 312% \u00e9s alt o \u00e9s suportable? La resposta no \u00e9s gen\u00e8rica i cal analitzar cada cas, depenent de la capacitat productiva i d’estalvi de cada pa\u00eds.
\nL’endeutament d’un pa\u00eds \u00e9s la suma de l’endeutament dom\u00e8stic, de les empreses no financeres, dels bancs i del Govern. Sovint nom\u00e9s es parla d’aquest darrer i la pol\u00e8mica ha sorgit quan s’ha trobat un error en un estudi de Carmen Reinhart\u00a0i de Kenneth Rogoff, que deia que l’endeutament m\u00e0xim que pot suportar un govern \u00e9s del 90% del PIB. Malgrat l’error, les conclusions a qu\u00e8 arriben en el seu llibre s\u00f3n igualment v\u00e0lides, indicant que l’economia no pot continuar desbocada en l’endeutament. Si donem una ullada al gr\u00e0fic de la composici\u00f3 del deute per pa\u00efsos, la primera sorpresa \u00e9s que el pa\u00eds m\u00e9s endeutat \u00e9s Irlanda, que a l’any 2011 tenia un endeutament del 663% del PIB, la major part del qual en mans dels bancs. Segueix Jap\u00f3, amb el 512% del PIB, la principal part en mans del govern, Regne Unit, amb el 507% del PIB, concentrat en mans dels bancs i d’Espanya amb el 363% del PIB, bona part del qual d’empreses no financeres i de particulars. Tot i que el rescat bancari ha fet pujar actualment el deute del govern fins el 87,8% del PIB, l’endeutament espanyol no passa del 378% del PIB alhora que la part dom\u00e8stica i la de les empreses ha comen\u00e7at a disminuir i continuar\u00e0 aix\u00ed. Cal fer una ullada a Fran\u00e7a, amb un endeutament total del 346% del PIB i a It\u00e0lia, amb el 314% del PIB. En ambd\u00f3s casos l’endeutament p\u00fablic \u00e9s superior a l’espanyol i no sembla pas que en cap d’ells hagi comen\u00e7at el cam\u00ed invers de desendeutament tal i com ha fet Espanya. Un valor d’equilibri d’endeutament \u00e9s el d’Estats Units, amb el 279% del PIB, Alemanya amb el 278%, Austr\u00e0lia amb el 277% o Canad\u00e0 amb el 276% del PIB.
\nCenyint el problema a Espanya, l’endeutament excessiu es deu a la bombolla immobili\u00e0ria. Els preus dels immobles a la fi arribaran a la meitat del valor que tenien l’any 2007. Si el ritme de desendeutament continua com ara, el sector dom\u00e8stic necessitar\u00e0 18 anys per obtenir un valor raonable d’endeutament. Pel que fa a les empreses, es tardar\u00e0 tamb\u00e9 21 anys a assolir valors d’endeutament del 100% del PIB, tot i que l’exc\u00e9s es concentra en grans empreses constructores i immobili\u00e0ries. Una part del desendeutament immobiliari dom\u00e8stic es fa per desnonaments, traspassant el valor del deute als bancs.
\nL’\u00fanica soluci\u00f3 al desequilibri \u00e9s la creaci\u00f3 de riquesa, el creixement de l’activitat econ\u00f2mica mitjan\u00e7ant la productivitat doncs l’augment del PIB disminueix autom\u00e0ticament el ratio de deute. Per\u00f2 heus aqu\u00ed que aix\u00f2 mateix volen fer tots els blocs econ\u00f2mics. La pol\u00edtica del primer ministre Abel de Jap\u00f3 consisteix en reduir el deute del 512% del PIB augmentant l’activitat mitjan\u00e7ant l’exportaci\u00f3. Fa uns quinze dies el moviment del Jap\u00f3 va for\u00e7ar el canvi de l’euro fins 1,34 $\/\u20ac i dijous d’aquesta setmana Mario Draghi, president del BCE, ha fet declaracions amb l’objectiu de fer abaixar el valor de l’euro per sota de 1,29 $\/\u20ac, indicant que la zona euro tamb\u00e9 necessita exportar per cr\u00e9ixer i que cal defensar l’status actual davant els intents dels diferents blocs econ\u00f2mics de resoldre els seus problemes a traves de passar-los als altres via devaluaci\u00f3.
\nLa reestructuraci\u00f3 del deute per mitj\u00e0 de la condonaci\u00f3 es pot fer en ocasions extremes, doncs la seva generalitzaci\u00f3 porta al col\u00b7lapse financer, a la manca de seguretat per l’inversor i a l’alentiment econ\u00f2mic. \u00c9s molt millor aplicar plans cre\u00efbles de reestructuraci\u00f3 en el temps i enfocar el problema en l’augment de l’activitat econ\u00f2mica, per la qual cosa el primer que s’ha de fer \u00e9s esdevenir competitiu. Justament aix\u00f2 \u00e9s el que ara \u00e9s Espanya, competitiva, en comparaci\u00f3 amb el Regne Unit, Fran\u00e7a o It\u00e0lia. El creixement ara \u00e9s al nostre abast exportant i augmentant el turisme estranger. Tot plegat \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de generar la confian\u00e7a de que ho podem fer, allunyant la sospita dels pessimistes de que ser\u00e0 necess\u00e0ria una condonaci\u00f3 parcial del deute, invertint en all\u00f2 que ja fem b\u00e9, mentre continuem les reformes del sector p\u00fablic i condu\u00efm l’economia en el cam\u00ed tecnol\u00f2gic, donant feina a la millor generaci\u00f3 de joves que el pa\u00eds ha tingut mai.<\/p>\n