La setmana passada, un diari publicava un reportatge sobre uns empleats de banca a Gal\u00edcia que es queixen que els clients els tracten d’estafadors. \u00c9s cert que els treballadors obeeixen ordres dels seus superiors, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que han de tenir un m\u00ednim de principis i actuar no obeint directament les ordres o donant prou informaci\u00f3 al client. Si un sap que les preferents s\u00f3n una estafa, que el banc t\u00e9 urg\u00e8ncia de col\u00b7locar-les per salvar-se, pot oferir el producte als clients mentre els adverteix que all\u00f2 t\u00e9 molt risc i que poden perdre els seus estalvis. Enlloc de fer aix\u00f2, els empleats van anar a buscar els clients que sabien que els seria m\u00e9s f\u00e0cil de conv\u00e8ncer, l’\u00e0via Sisqueta, la Pepita, en Miquel… i els hi van fer perdre gaireb\u00e9 tots els estalvis. Es van aprofitar de la confian\u00e7a que aquest col\u00b7lectiu d’avis havia dipositat en ells. Una cosa \u00e9s complir ordres i una altra ser c\u00f2mplice d’estafa, que \u00e9s el que han fet. Per tant, no cal que s’excusin del que ara hi passa, perqu\u00e8 igualment aniran al carrer quan el banc tanqui si persisteixen en la manera de fer.
\nUna altra not\u00edcia que ha sortit aquesta setmana \u00e9s que el sistema de rescat bancari europeu que ara s’est\u00e0 posant en marxa tindr\u00e0 un l\u00edmit de 60.000 milions per rescat. La resta anir\u00e0 sobre els clients. De fet, ens acaben de dir que ja podem a comen\u00e7ar a treure els diners dels bancs perqu\u00e8 no hi estan segurs. Ara els atracaments no els fan els bandolers o els carlins, els atracaments els fan els bancs en les seves seus centrals. Seixanta mil milions \u00e9s exactament la xifra que l’estat espanyol ha posat en el rescat bancari del pa\u00eds i encara no n’hi ha prou, necessitant potser el doble. Els bancs en aquest moment s\u00f3n uns zombis totals, actuen nom\u00e9s preocupats per sobreviure i continuen enganyant per captar passiu dels clients. Banc Sabadell, “el banc de les millors empreses… i el teu”. Traducci\u00f3, no deixo cr\u00e8dit a cap empresa per\u00f2 porta’m els teus estalvis que els necessito per cr\u00e9ixer en la meva fugida endavant. La Caixa, “hem creat 50.000 cr\u00e8dits per a emprenedors”. Traducci\u00f3, hem de tapar el forat dels 42.000 habitatges que tenim per vendre, no donem cr\u00e8dit a l’economia, per\u00f2 porteu els vostres estalvis.
\nTothom t\u00e9 clar que l’economia espanyola est\u00e0 fent els deures i esdev\u00e9 competitiva: jo dic que \u00e9s un diamant brut que nom\u00e9s cal polir perqu\u00e8 llueixi. El consens tamb\u00e9 \u00e9s que ara cal invertir per crear treball i per catapultar aquesta competitivitat. Per\u00f2, ai l\u00e0s! no hi ha sistema bancari per fer-ho, i cal trobar camins alternatius que no tenim. Fa anys que proposo desenvolupar nous camins a traves del crowdfunding, de fer servir la borsa i les cambres de comer\u00e7 com a llotges per vendre pagar\u00e9s. Aquesta setmana he estat al sal\u00f3 Biz Barcelona que s’ha fet a la fira de Montju\u00efc. He apr\u00e8s que al m\u00f3n hi ha una quantitat enorme de diners que no sap on invertir, que esperen impacients projectes on posar els diners. La major quantitat d’aquest diner es troba en paradisos fiscals, com per exemple Luxemburg, i actua all\u00e0, per la qual cosa una empresa d’aqu\u00ed, si vol un cr\u00e8dit d’aquests inversors, han de muntar una empresa all\u00e0, perqu\u00e8 els interessos tinguin nivells impositius de Luxemburg, no d’Espanya. \u00c9s un exemple m\u00e9s d’on ens porta la mundialitzaci\u00f3 sense control… per\u00f2 seguim amb el nostre tema: A l’espai de networking al qual vaig anar hi havia catorze empreses de capital risc. Una era la que em va proposar el finan\u00e7ament des de Luxemburg, per\u00f2 les altres eren empreses de capital risc que entren en el capital de l’empresa de forma temporal i busquen beneficis en poc temps. \u00c9s una via adequada per empreses amb fort creixement i per actuacions de control de mercat. Els fons d’inversi\u00f3 d’aquestes empreses solen estar especialitzats: uns nom\u00e9s es dediquen a activitats TIC, altres a activitats sostenibles, altres tenen l\u00edmits inversors de 300.000 euros, 1 mili\u00f3 d’euros o 3 milions d’euros, altres treballen en cofinan\u00e7ament, exigint un altre inversor,…
\nVaig confirmar que, per a un bon projecte, sempre hi ha diner inversor que espera i que el que cal \u00e9s fugir dels bancs i treballar en canals alternatius de finan\u00e7ament. Aquest cam\u00ed s’ha d’anar fent i l’administraci\u00f3 tamb\u00e9 hi hauria d’ajudar. Ja vaig explicar aqu\u00ed mateix que a Anglaterra hisenda assumeix el risc d’inversions en start ups de fins el 30% via deducci\u00f3 de la declaraci\u00f3 de la renda. Aqu\u00ed tenim prou experi\u00e8ncia en avals de garantia rec\u00edproca, cam\u00ed en el que cal continuar incidint com a forma per a potenciar la col\u00b7locaci\u00f3 de pagar\u00e9s o de bons a les llotges locals i no haver d’anar a Luxemburg. I si volem que els bancs inverteixin en pimes cal que el BCE els presti capital nom\u00e9s a canvi d’inversions realitzades anteriorment en pimes.
\nAmb tot plegat la meva impressi\u00f3 \u00e9s que el que hem de fer \u00e9s comen\u00e7ar a fugir dels bancs mentre duri la percepci\u00f3 que tenim d’ells com a estafadors i d’empreses que estan m\u00e9s mortes que vives. Hauran de fer molts m\u00e9s deures que no pas campanyes publicit\u00e0ries que encara busquen continuar enganyant per captar passiu. I tot aix\u00f2 no passar\u00e0 fins que no canvi\u00efn els mamuts (per prehist\u00f2rics) dels seus dirigents i no s’hagi renovat la totalitat de la plantilla, pel cap baix fins d’aqu\u00ed a uns deu anys. Mentrestant s’han d’activar els mecanismes perqu\u00e8 la gent tregui els seus estalvis dels zombis i els dirigeixin a les empreses que creen treball i fan possible el manteniment del benestar de la nostra societat. L’estafa massiva es mereix pres\u00f3 i cap contemplaci\u00f3.<\/p>\n