El PIB d’una economia, el valor que mesura la riquesa d’un pa\u00eds, t\u00e9 molts alts i baixos. El seu moviment dep\u00e8n de factors estacionals, com el turisme. Certs moviments de grans empreses tenen influ\u00e8ncia en el PIB, com per exemple les vendes dels fabricants d’autom\u00f2bils. Per estudiar l’evoluci\u00f3 d’una economia es fa servir el PIB potencial, que \u00e9s d’alguna manera la mitjana o la tend\u00e8ncia del PIB, lluny dels per\u00edodes inflacionistes o depressius.
\n\u00c9s important con\u00e8ixer quin \u00e9s el PIB potencial d’ara per poder saber a quin nivell arribar\u00e0 el creixement de l’economia. El PIB potencial ve determinat per tot all\u00f2 que afecta la capacitat productiva continuada de l’economia: els factors de producci\u00f3 (quantitat de persones per treballar, coneixements de la for\u00e7a laboral, capital f\u00edsic disponible incloent-hi les infraestructures…), la intensitat amb qu\u00e8 aquests factors es poden utilitzar sense que provoquin tensions inflacionistes i la productivitat amb qu\u00e8 es poden combinar, all\u00f2 que es diu la productivitat total dels factors. El PIB potencial \u00e9s for\u00e7a constant i es pot veure afectat per una guerra, per un desastre natural, per\u00f2 tamb\u00e9 per una recessi\u00f3 profunda i prolongada com la que estem patint. Llavors pot caure perqu\u00e8 part dels actius del pa\u00eds es poden tornar inservibles, per exemple la maquin\u00e0ria per a la construcci\u00f3 que ja no tornar\u00e0 a treballar mai m\u00e9s o per alguns aturats de llarga durada que quedaran fora de la poblaci\u00f3 activa permanentment.
\nL’economia espanyola ha tingut dues fases diferenciades a l’\u00e8poca recent. La primera va ser en el per\u00edode 1981-1992, on el creixement del producte potencial per c\u00e0pita es va fonamentar en els guanys de productivitat de la m\u00e0 d’obra, conseq\u00fc\u00e8ncia d’un fort augment de l’efici\u00e8ncia tecnol\u00f2gica. En canvi, en el per\u00edode 1993-2008 el creixement del producte potencial per c\u00e0pita es va fer per l’evoluci\u00f3 favorable dels factors demogr\u00e0fics i del mercat laboral, en una forta expansi\u00f3 de la utilitzaci\u00f3 del factor treball, mentre que la productivitat es va desaccelerar considerablement.
\nEl creixement potencial catal\u00e0 es situar\u00e0 als voltants del 2,2%, mentre que ?l’espa?nyol, al 2%. La part m\u00e9s important de la projecci\u00f3 de l’economia a llarg termini \u00e9s con\u00e8ixer el nivell d’atur. De l’any 2001 al 2010 es van produir fluxos migratoris de 5,1 milions que ja no es repetiran. S’estima que l’atur estructural es troba en el 15% i que es podr\u00e0 reduir molt lentament a un ritme del 0,5% per any aproximadament. Aquesta lentitud en la reducci\u00f3 de l’atur \u00e9s la ra\u00f3 per la qual s’hauran d’assajar noves formes de treball com els minijobs proposats les darreres setmanes. Cal saber que la millora en un 1% de l’atur augmenta el PIB en un 0,5%.
\nL’economia espanyola ha millorat substancialment la seva productivitat per l’aturada de la construcci\u00f3. El creixement mitj\u00e0 de la construcci\u00f3 entre els anys 2001 i 2007 va ser del 5%, la dels serveis immobiliaris, del 2,7%, aportant ambd\u00f3s sectors un 0,8% del PIB. El sector financer va cr\u00e9ixer un 9,7% entre aquells anys, aportant 0,6% del PIB. Si descomptem tots aquests sectors l’economia espanyola va cr\u00e9ixer entre 2001 i 2007 un 1,8%.
\nEn el darrer any l’economia espanyola ha fet notables millores en el sistema productiu. La productivitat ha fet un salt considerable per la desaparici\u00f3 del sector ?menys productiu que \u00e9s la construcci\u00f3, pel tancament de les empreses m\u00e9s ineficients, per l’ajustament de les plantilles als nivells m\u00ednims, per la contenci\u00f3 salarial i per la millora de la intensitat en el treball. El reflex d’aquesta millora \u00e9s l’augment de l’exportaci\u00f3, que en els darrers 3 anys ha mantingut un creixement mig del 7,3%, representant un 33% del PIB. El saldo de b\u00e9ns i serveis ha passat d’enregistrar un d\u00e8ficit de 71.092 milions d’euros el 2008 a un super\u00e0vit de 11.312 milions el 2012 i de m\u00e9s de 30.000 milions a finals del 2013. Espanya guanya mercats en els pa\u00efsos on es guanya en competitivitat diferencial, per exemple i per ordre, Xina, Estats Units, Regne Unit, Alemanya i la resta de pa\u00efsos de la zona euro. El 2012 les exportacions a la zona euro van copar el 49,6% del total, mentre que a l’any 2004 eren del 60,1%. Hi ha un fort creixement exportador cap a \u00c0frica, Am\u00e8rica i \u00c0sia, amb creixements del 30,6%, el 14,1% i el 11,9% respectivament, tend\u00e8ncia que continuar\u00e0. Un fet notable \u00e9s el creixement de les exportacions de serveis no tur\u00edstics, com els financers, inform\u00e0tics, de transport o la construcci\u00f3, amb un augment del 50% respecte al 2005.
\nPer tant, el cam\u00ed cap al creixement del 2% de l’economia espanyola s’ha de fer insistint en la moderaci\u00f3 salarial, en la inversi\u00f3 que millori la productivitat i en l’exportaci\u00f3. \u00c9s urgent destinar els pocs recursos que t\u00e9 l’economia en aquesta via i deixar-se d’AVES a Extremadura. Cal destinar capital a les empreses exportadores, per ?exem?ple, cr\u00e8dits a projectes productius per valor de la seva xifra d’exportaci\u00f3. \u00c9s nom\u00e9s insistint en l’excel\u00b7l\u00e8ncia que s’arrossegar\u00e0 a la resta de l’economia i comen\u00e7ar\u00e0 a cr\u00e9ixer per crear treball.
\nEl creixement de l’economia catalana cap al 2,2% es far\u00e0 a mesura que l’economia incorpori m\u00e9s guanys de productivitat, proc\u00e9s que ser\u00e0 factible nom\u00e9s si l’economia catalana fa el proc\u00e9s de converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica amb l’economia d’Estats Units, cam\u00ed que passa per la formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica.<\/p>\n