Dijous vaig assistir a la graduaci\u00f3 de Batxillerat del Vicens Vives a Girona. El curs del meu fill celebrava la fi d’aquests estudis i del cicle d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Per a mi va ser un acte emotiu perqu\u00e8 em va fer recordar lleugerament (la mem\u00f2ria no \u00e9s el meu fort) el pas per l’Institut Vicens Vives entre els anys 1969 a 1971.
\nAquells cursos van ser molt intensos. Nosaltres vam fer el COU experimental, amb professors com l’Ignasi Bonn\u00edn, en Santiago Sobrequ\u00e9s, i tamb\u00e9 amb Josep Pallach o la Teresa Juv\u00e9, que s’havien format com a pedagogs a Fran\u00e7a en el seu exili. En Pallach ens feia sociologia i la Teresa, t\u00e8cniques de la llengua. Viv\u00edem amb el convenciment que Espanya estava canviant i la il\u00b7lusi\u00f3 per fer coses noves ens transportava. A sociologia estudi\u00e0vem aplicant la teoria a l’estudi d’un grup, en el nostre cas, ETA. A t\u00e8cniques de l’expressi\u00f3 simul\u00e0vem diaris, guions de pel\u00b7l\u00edcules, pon\u00e8ncies… Aquell any de COU ens va fer sentir de cop grans, ens va fer descobrir la transcend\u00e8ncia de les coses i ens va enfocar directament cap al futur.
\nAquell curs el Vicens Vives va tenir ?alum?nes com l’Anna Birul\u00e9s, l’Anna Pagans, la Montse Terradas, la Montse Hosta, en Quim Velayos, en Rafel Nadal, l’Antoni Puigverd… En aquells anys Girona, una ciutat de poc m\u00e9s de 60.000 habitants, tenia pocs centres per estudiar batxillerat: el Vives, els Maristes, la Salle i les Carmelites. Per tant, sortien cap a la universitat un m\u00e0xim de 300 alumnes, uns 5 per cada mil habitants.
\nEnguany a Girona, una ciutat de 100.000 habitants, sortiran uns 1.100 alumnes que hauran fet batxillerat en 12 centres diferents, pel cap alt uns 11 per cada mil habitants. Per tant, en quaranta anys la intensitat de joves que entren a la universitat a Girona haur\u00e0 pujat un 120%, que no s\u00e9 si \u00e9s molt o poc, per\u00f2 \u00e9s notable.
\nEl que \u00e9s m\u00e9s important \u00e9s la millora en el nivell dels alumnes d’ara respecte als d’abans. Durant la festa de graduaci\u00f3 dels 140 nois i noies que enguany han acabat Batxillerat, els mateixos alumnes van organitzar petites actuacions musicals. Va ser impressionant veure quatre actuacions diferents de grups de joves m\u00fasics interpretant m\u00fasica de tots els estils, amb un nivell alt\u00edssim. All\u00f2, junt amb el recull de fotos del seu pas pel Batxillerat i tota l’organitzaci\u00f3 de l’acte i de tota la festa que hi va haver darrere, em va fer adonar que aquests joves d’avui tenen una preparaci\u00f3 i un saber fer que superen amb escreix els de la meva generaci\u00f3.
\n\u00c9s clar que quan nosaltres vam acabar a l’any 1971 no hi havia ordinadors, ni fax, ni fotoc\u00f2pies… ni calculadora! Amb prou feines hi havia televisi\u00f3, tel\u00e8fon i nevera a les cases, mentre avui els alumnes porten l’smartphone a classe i poden veure el que passa al m\u00f3n mentre el professor explica integrals.
\nEnmig de la cerim\u00f2nia vaig pensar que la nostra generaci\u00f3 va copar tots els llocs de direcci\u00f3 de la societat pocs anys despr\u00e9s. Va coincidir que a la nostra sortida de la universitat la democr\u00e0cia era incipient i necessitava gent formada per dirigir el canvi i la transformaci\u00f3 que va modernitzar Espanya. I all\u00e0 hi \u00e9rem nosaltres: a punt, amb una bona formaci\u00f3 i una gran il\u00b7lusi\u00f3. Vaig pensar que aquesta fornada que surt, la que ha nascut el mateix any que Internet i les que vindran en anys posteriors seran les que ens faran fora, les que ens rellevaran dels llocs de comandament. Aquest relleu \u00e9s tan important que val la pena que posem el m\u00e0xim del saber en la seva formaci\u00f3, que fomentem l’excel\u00b7l\u00e8ncia en aquests 1.100 alumnes que entraran a la universitat perqu\u00e8 dintre d’aquest col\u00b7lectiu hi ha part de la futura direcci\u00f3 de la ciutat, del pa\u00eds i de les empreses.
\nSovint es veu els joves com un col\u00b7lectiu que passa de tot, que beu, que fa bretolades… el mateix que ens deien a nosaltres fa quaranta anys. \u00c9s cert que preocupa l’actitud passiva d’alguns joves, per\u00f2 cal afegir a aquesta visi\u00f3 la del col\u00b7lectiu m\u00e9s ben format, amb un pes 2,4 vegades m\u00e9s gran que quan nosaltres ten\u00edem la seva edat.
\nEls joves de la graduaci\u00f3 de dijous tenen bon nivell de lleng\u00fces, de matem\u00e0tiques, de f\u00edsica, de filosofia… Saben viatjar, saben organitzar, saben estar i saben explicar. Aquest grup del Vives ha guanyat tots els premis de matem\u00e0tiques, de treballs de recerca i de projectes d’emprenedoria que hi pugui haver. Tot a punt per rebre una formaci\u00f3 m\u00e9s especialitzada que els far\u00e0 entrar en el m\u00f3n laboral. No els cal tenir por de no trobar feina, perqu\u00e8 l’espai laboral avui no \u00e9s Girona ciutat, ni el Giron\u00e8s, ni les comarques gironines, ni Catalunya, ni Espanya, ni Europa. L’espai laboral avui \u00e9s el m\u00f3n i aquest \u00e9s molt gran. Aquesta generaci\u00f3 t\u00e9 la formaci\u00f3 per circular pel m\u00f3n, per trobar el seu lloc en punts diferents d’all\u00e0 on han nascut. No cal posar-se pedres al fetge perqu\u00e8 la seva formaci\u00f3 no reverteixi en l’economia local, ja que una economia oberta retorna beneficis en el sentit contrari i la millor formaci\u00f3 \u00e9s la d’un jove que ha tingut la seva primera feina a l’exterior. Jo tamb\u00e9 ho vaig fer.
\nAix\u00ed que comencem a preparar el relleu de les noves generacions, aconsellem-los que ser\u00e0 en el sector tecnol\u00f2gic on hi haur\u00e0 m\u00e9s oportunitats de futur i donem-los oportunitats perqu\u00e8 reforcin la seva formaci\u00f3 amb pr\u00e0ctiques a les empreses. Jo hi confio, hi ha nivell.<\/p>\n