La setmana passada explicava com aquest gran vas comunicant que \u00e9s la mundialitzaci\u00f3 porta de la m\u00e0 una major desigualtat de la societat. Els sous baixos dels pa\u00efsos avan\u00e7ats tendeixen a igualar-se als sous baixos dels pa\u00efsos emergents, ja que una part de la feina s’escapa a trav\u00e9s del tub comunicant.
\nSovint dic que construir aquest tub comunicant sense cap mena de control ha estat una irresponsabilitat de qui va prendre la decisi\u00f3 en el seu moment i de les elits dominants que ara ens dirigeixen. A enginyeria ens ensenyen que cap proc\u00e9s es pot deixar sense control o sense que es pugui aturar en cas de necessitat. Doncs b\u00e9, el tub comunicant es va construir sense cap v\u00e0lvula de control per actuar i el resultat ha estat una transfer\u00e8ncia enorme de riquesa de pa\u00efsos desenvolupats cap als emergents.
\nSi no fem res, el vas buit -la Xina- s’omplir\u00e0 i la velocitat de transfer\u00e8ncia de riquesa disminuir\u00e0 a mesura que s’ompli, cosa que ja ha comen\u00e7at a fer en aquests moments: els salaris de Xina han pujat el 17% durant el 2012, minvant la seva competitivitat.
\nA partir d’aquesta constataci\u00f3 \u00e9s evident que els governs haurien d’actuar: primer, per controlar la p\u00e8rdua de riquesa a trav\u00e9s del tub i, segon, per compensar-la amb un augment de productivitat del pa\u00eds.
\nPer fer anar la v\u00e0lvula de control en el flux de la mundialitzaci\u00f3 cal actuar sobre el moviment de capitals, aquesta marea d’entrades i sortides de capital especulatiu que acaba essent devastadora i portadora de caos econ\u00f2mics i financers. Cal actuar limitant el flux de capital especulatiu i a curt termini: la taxa Tobin pot ser una soluci\u00f3. Tamb\u00e9 sobre els beneficis que no paguen impostos de les grans multinacionals per una imposici\u00f3 justa, adequada al negoci que fan al pa\u00eds on tributen. Cal tamb\u00e9 actuar amb reglamentaci\u00f3 sobre els productes que s’importen, imposant els mateixos requisits de control sobre subst\u00e0ncies prohibides i sobre el CO2 que tenen els productes fabricats aqu\u00ed i actuar sobre els productes que entren a preu de dumping.
\nPer augmentar la productivitat fa falta una pol\u00edtica monet\u00e0ria a favor del creixement, que miri la creaci\u00f3 de treball, m\u00e9s que no pas la inflaci\u00f3, de la m\u00e0 d’inversi\u00f3 p\u00fablica en certes infraestructures, l’educaci\u00f3 i la tecnologia. Aquestes inversions han estat la palanca de creixement del segle XX i ho tornaran a ser el segle XXI.
\nSi realment es pret\u00e9n disminuir la desigualtat en la societat hem d’escapar d’aquelles activitats de poc nivell tecnol\u00f2gic. Aix\u00ed ho veuen totes les prospeccions de treball futur: els llocs de treball al 2020 seran llocs qualificats, majorit\u00e0riament associats a feines tecnol\u00f2giques i a feines no rutin\u00e0ries. El 2020, les feines de baix nivell tindran un pes del 16,4% contra el 23% d’ara, mentre que les d’alta qualificaci\u00f3 seran del 37% contra el 30% d’avui.
\nPer tant, un dels primers pilars per lluitar contra la crisi dels tubs comunicants \u00e9s l’augment de la formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. I qu\u00e8 fem per resoldre-ho? Retallar en pol\u00edtiques d’ensenyament, insistir en frac\u00e0s escolar que ens deixa un 30% de joves condemnats a baixos salaris i un altre 30% que no va cap a formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i es queda en una formaci\u00f3 social, amb m\u00e9s dificultats per accedir al m\u00f3n laboral futur.
\nMentre hi hagi pol\u00edtics com el Sr. Wert, nom\u00e9s preocupats perqu\u00e8 els joves tinguin la formaci\u00f3 del Cid Campeador, aix\u00f2 no s’arreglar\u00e0. \u00c9s urgent incorporar una altra hora de matem\u00e0tiques al cicle d’ESO, fer perdre la por que tenen els joves per aquesta mat\u00e8ria. Aquest rebuig \u00e9s el que despr\u00e9s els portar\u00e0 a no dirigir la seva formaci\u00f3 a tecnologia o ci\u00e8ncia.
\nNo es pot tolerar que un jove acabi la seva formaci\u00f3 en secund\u00e0ria i entri a la universitat sense un domini complet (no superficial) d’uns quants programes com el Word, l’Excel, el Powerpoint i l’AutoCAD en el cas tecnol\u00f2gic. No cal que el domini es faci amb aquests programes en concret, es pot fer amb programari lliure. El problema \u00e9s que aquesta percepci\u00f3 el m\u00f3n de l’ensenyament no la veu, entre altres coses perqu\u00e8 no t\u00e9 prou professionals amb nivell suficient per fer possible que aquest coneixement es faci de forma completa.
\nFins ara el m\u00f3n de l’economia ha insistit en la necessitat de millorar el nivell de l’angl\u00e8s, per\u00f2 a mi em sembla tant o m\u00e9s greu el problema de l’aversi\u00f3 a les matem\u00e0tiques que disminueix dr\u00e0sticament el nombre de joves que es decanten per coneixement tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic.
\nEl m\u00f3n que ve \u00e9s el de l’electr\u00f2nica, les telecomunicacions, la programaci\u00f3, l’energia, l’aigua, el transport, la dom\u00f2tica… infinitament lluny de la formaci\u00f3 de l’esp\u00edritu nacional i de la religi\u00f3. La dificultat que t\u00e9 la nostra societat \u00e9s no ser capa\u00e7 de fer l’an\u00e0lisi correcta de la situaci\u00f3. Si no fos aix\u00ed estaria invertint a gran velocitat en fibra \u00f2ptica i en la formaci\u00f3 d’ensenyants en matem\u00e0tiques i en mat\u00e8ries tecnol\u00f2giques. A canvi d’aix\u00f2 aquesta societat ens ha donat Jos\u00e9 Ignacio Wert, un dirigent corcat, del segle XVI en plena Inquisici\u00f3, molt abans de la primera revoluci\u00f3 industrial. I ara ja estem en la tercera<\/p>\n