La mundialitzaci\u00f3 de l\u2019economia est\u00e0 transformant el m\u00f3n de forma considerable. En conjunt, el m\u00f3n s\u2019est\u00e0 igualant: la riquesa d\u2019un pa\u00eds es transfereix a un altre que no en t\u00e9 tanta, com si es tract\u00e9s de vasos comunicants. Ja sabeu que, segons el principi dels vasos comunicants, els nivells s\u2019haurien d\u2019igualar eventualment, o gaireb\u00e9. Tot plegat dep\u00e8n del temps que hi posem i de la grand\u00e0ria del tub comunicant.<\/p>\n
Per\u00f2 no tot \u00e9s tan senzill. Els vasos comunicants tamb\u00e9 igualen per nivells de riquesa. Aix\u00ed, els salaris m\u00e9s baixos dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres tendeixen a igualar-se amb els salaris m\u00e9s baixos dels pa\u00efsos m\u00e9s rics, i el mateix fenomen succeeix amb els salaris m\u00e9s alts. La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s immediata d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que la mundialitzaci\u00f3 augmenta la desigualtat en un mateix pa\u00eds encara que iguali en conjunt a les nacions. Pot ser una paradoxa que la igualaci\u00f3 entre pa\u00efsos necessiti augmentar la desigualtat dels seus individus, per\u00f2 \u00e9s inevitable si ning\u00fa hi posa remei i no neix cap ideologia que ho resolgui.<\/p>\n
Per estudiar la desigualtat entre els individus d\u2019un pa\u00eds es fa servir l\u2019\u00edndex de Gini. Aquest \u00edndex es dedica a estudiar les difer\u00e8ncies entre ingressos d\u2019una determinada comunitat. Es tracta d’un model desenvolupat per l\u2019estad\u00edstic itali\u00e0 Corrado Gini<\/strong> el 1912 per mesurar la desigualtat d\u2019una distribuci\u00f3, que es basa en la corba de Lorenz i representa la proporci\u00f3 acumulada dels ingressos en l\u2019eix vertical i la poblaci\u00f3 acumulada en l\u2019eix horitzontal. La diagonal d\u2019aquesta gr\u00e0fica \u00e9s la igualtat perfecta dels ingressos: el 20% de la poblaci\u00f3 rep el 20% dels ingressos, el 50% rep el 50%, i aix\u00ed successivament. Aquesta recta es defineix com a \u00edndex Gini zero. Per\u00f2 la realitat no \u00e9s aquesta, sin\u00f3 que una gran part d\u2019una poblaci\u00f3 rep una petita part dels ingressos i una petita part en rep una quantitat important. Per tant, la corba real \u00e9s una corba que fa panxa avall per sota d\u2019aquesta diagonal ideal. Doncs b\u00e9, l\u2019\u00e0rea A entre la diagonal i aquesta corba real, dividida per l\u2019\u00e0rea total (A+B) per sota de la diagonal, expressat en valor 100, \u00e9s l\u2019\u00edndex de Gini.<\/p>\n El m\u00f3n t\u00e9 un \u00edndex de 66, i aquest va disminuint a mesura que avan\u00e7a la mundialitzaci\u00f3. Aquest \u00edndex va anar en augment a partir de la revoluci\u00f3 industrial. Aix\u00ed el 1820 tenia un valor de 50, el 1910 era de 61, el 1989 va arribar a 71, per baixar el 1997 a 69 i el 2006 a 66. Els pa\u00efsos menys desenvolupats s\u00f3n els que tenen l\u2019\u00edndex de Gini m\u00e9s alt, com Sud\u00e0frica amb 63,1, Z\u00e0mbia 57,1, Rep\u00fablica Centreafricana 56,3, Col\u00f2mbia 55,9,… mentre que els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats socialment s\u00f3n els que el tenen m\u00e9s baix, com Finl\u00e0ndia que el t\u00e9 de 25,8, Isl\u00e0ndia de 23,6, Noruega de 22,9, Su\u00e8cia 24,4. L\u2019index de Gini de Fran\u00e7a \u00e9s de 30,8, el d\u2019Alemanya de 29, el d\u2019It\u00e0lia de 31,9 i el del Regne Unit de 33. I Estats Units? Aquest pa\u00eds sempre ha estat un pa\u00eds amb forta desigualtat i a l\u2019any 1980 tenia un \u00edndex de Gini de 40 mentre que avui el t\u00e9 de 47.<\/p>\n Espanya es troba amb un \u00edndex de desigualtat en conson\u00e0ncia amb els pa\u00efsos del seu entorn. L\u2019\u00faltim conegut (2011) ha estat de 34, amb un fort augment des de l\u2019any 2008 que era de 31,3. Aix\u00ed doncs, ja es pot veure que aix\u00f2 que anomenem crisi -i que de fet \u00e9s una revoluci\u00f3- anir\u00e0 incrementant les desigualtats al llarg dels propers anys.<\/p>\n En els darrers 20 anys el que s\u2019anomena l\u2019elit financera va pujar a la parra de les remuneracions apropiant-se de salaris astron\u00f2mics de fins a 200 vegades els salaris mitjos. Fa una setmana vam saber que Alfredo S\u00e1ez<\/strong>, Conseller delegat de Banesto marxava a casa amb una jubilaci\u00f3 de 88 milions d\u2019euros. No he ent\u00e8s mai la ra\u00f3 per la qual un salari pot tenir un valor que una persona no pot gastar mai. No t\u00e9 cap sentit, \u00e9s avar\u00edcia per avar\u00edcia. Si un salari no es pot satisfer amb la compra de bens o de serveis personals no t\u00e9 sentit. Aquesta tend\u00e8ncia va comen\u00e7ar en temps de la Tatcher i de Reagan, anant de la m\u00e0 de baixades d\u2019impostos sobre la renda del 75% fins el 50%. Ara els su\u00efssos es proposen votar en un refer\u00e8ndum el mes de setembre una llei que limiti el m\u00e0xim dels salaris a 14 vegades el salari mitj\u00e0. Jo ho trobo encertat com a mesura per frenar la deriva d\u2019aquestes elits que s\u2019apropien descaradament i sense justificaci\u00f3 de la riquesa de les empreses.<\/p>\n El capitalisme basa part de la seva teoria en la productivitat marginal. En ella, els individus m\u00e9s productius guanyen ingressos m\u00e9s elevats, reflectint la seva contribuci\u00f3 m\u00e9s important en la societat. Els mercats, pel joc de les lleis de l\u2019oferta i la demanda, determinen el valor de les aportacions individuals. Si n\u2019hi ha un que t\u00e9 una compet\u00e8ncia rara i preciosa, el mercat el remuner\u00e0 \u00e0mpliament perqu\u00e8 contribueix de forma notable a la producci\u00f3. Si no t\u00e9 cap qualificaci\u00f3 els seus ingressos seran baixos. Evidentment la tecnologia hi juga un paper transcendental: en una economia agr\u00edcola primitiva l\u2019important era la for\u00e7a f\u00edsica; en una economia moderna de punta \u00e9s m\u00e9s aviat la pot\u00e8ncia intel\u00b7lectual.<\/p>\n La tecnologia i la raresa, per mitj\u00e0 de les lleis del mercat, juguen un rol b\u00e0sic en la desigualtat actual, per\u00f2 l\u2019estat hi juga un paper fonamental: regula el joc del mercat, dona recursos a trav\u00e9s dels impostos i modifica la din\u00e0mica de la fortuna.<\/p>\n \u00c9s doncs moment de repensar el paper de l\u2019estat en la nova economia, sobretot en la formaci\u00f3 dels seus individus. En parlarem la setmana vinent.<\/p>\n