bservant les corbes de l’atur i del PIB es percep que a partir de l’agost del 2011 les dues esdevenen el\u00e0stiques, \u00e9s a dir, es veuen afectades directament. Des que va comen\u00e7ar la crisi al febrer de 2008, la corba de l’atur no responia a l’evoluci\u00f3 del PIB, talment com si es fes trampa en l’economia. De fet va ser aix\u00ed, el pla Zapatero va ser com llen\u00e7ar una pilota endavant, va retardar la baixada del PIB, per\u00f2 tamb\u00e9 va evitar fer els deures i endre\u00e7ar l’economia. Mentre l’atur anava amunt, l’economia tamb\u00e9 creixia, cosa que no s’ent\u00e9n. A partir de l’agost de 2011 la cosa canvia i aquesta es decideix a anar avall mentre que l’atur puja amb la mateixa proporci\u00f3: s’han tornat proporcionals, aix\u00f2 que en economia anomenen el\u00e0stics. Ara que estem tocant fons \u00e9s d’esperar que als primers s\u00edmptomes de millora de l’economia, una millora del 0,1% del PIB al mes de maig, es tradueixi en creaci\u00f3 de treball. Si \u00e9s aix\u00ed, la reforma laboral comen\u00e7ar\u00e0 a donar els seus fruits, no havent d’esperar a cr\u00e9ixer al 3% per crear treball.
\nFa gaireb\u00e9 un any que explico aqu\u00ed que cada vegada som m\u00e9s competitius en la venda de productes al m\u00f3n i en la captaci\u00f3 de turistes estrangers. Mantinc que aix\u00f2 \u00e9s el que ens traur\u00e0 del forat. Per\u00f2 el PIB el formen la demanda interna, el saldo exportador i la inversi\u00f3. La demanda interna no la salvarem en molts anys, l’exportaci\u00f3 ha arrencat en for\u00e7a per\u00f2, i la inversi\u00f3? Les mateixes empreses que exporten necessiten invertir per augmentar la seva producci\u00f3. Aquest cap\u00edtol queda anul\u00b7lat pel crac bancari.
\nEl pa\u00eds no t\u00e9 mecanismes per impulsar la inversi\u00f3. Ara mateix queden en marxa cr\u00e8dits ICO en combinaci\u00f3 entre els bancs i l’administraci\u00f3 central, i un petit pla de reindustrialitzaci\u00f3 i millora de la competitivitat tamb\u00e9 del ministeri d’ind\u00fastria. Aquest darrer \u00e9s la millor soluci\u00f3 per la inversi\u00f3 industrial, ja que consta de cr\u00e8dits a la inversi\u00f3 a 10 anys m\u00e9s 2 de car\u00e8ncia a un inter\u00e8s del 3% i amb l’aval del 10%. \u00c9s el que necessita la ind\u00fastria, per\u00f2 el total destinat a aquest concepte no arriba enlloc. Ara \u00e9s l’hora d’impulsar la inversi\u00f3 i no nom\u00e9s s’ha de fer amb accions cl\u00e0ssiques com aquesta, s’han d’engegar totes les eines possibles. Per exemple les eines fiscals proactives. Ara mateix el ministeri d’hisenda est\u00e0 retallant qualsevol desgravaci\u00f3 que hi pugui haver en l’impost de societats, tant se val si s\u00f3n per investigaci\u00f3, com per inversi\u00f3, cosa que aix\u00f2 \u00e9s un error maj\u00fascul. Hisenda ha de ser m\u00e9s valenta i fer pagar a les multinacionals pels guanys totals que comporta la venda a Espanya, no nom\u00e9s pels guanys comptables de les vendes que procedeixen de paradisos fiscals. Els impostos han de ser proactius i ser menors per a les empreses que inverteixen i per les que creen treball que no pas per les que no. Les deduccions fiscals haurien de ser per a les inversions que estalvien mat\u00e8ria primera, energia i aigua i per les que creen treball, no pas per a les inversions especulatives. De la mateixa manera s’hauria d’afavorir l’acc\u00e9s a recursos financers a les empreses exportadores per davant de les que no ho s\u00f3n. Si la Uni\u00f3 Europea crea la taxa sobre el CO2 pot destinar tot aquest muntant a finan\u00e7ar projectes que redueixin el consum d’energia i d’aigua, una aut\u00e8ntica palanca econ\u00f2mica.
\nTot i aix\u00f2, continuarem tenint problemes bancaris. Mario Draghi va dir dijous que a Europa tota la pol\u00edtica monet\u00e0ria es fa a trav\u00e9s dels bancs i va insinuar que engegaria mecanismes perqu\u00e8 aix\u00f2 fos aix\u00ed. “Ja hem rebut” -vaig pensar, dubtant que obtingui resultats. Els bancs estan massa capficats en els seus problemes de pagament i de creixement i nom\u00e9s Bankia i Catalunya Banc, ara sense actius t\u00f2xics, sense possibilitat de cr\u00e9ixer, amb acc\u00e9s prohibit al mercat immobiliari i amb gran liquiditat, poden ser actives en el m\u00f3n de les pimes. Em sembla que cal obrir m\u00e9s mecanismes de finan\u00e7ament de pimes. Alguna ja s’ha insinuat, com l’obertura de mercats de pagar\u00e9s i de bons de pimes a la borsa, mecanisme en el que poca gent hi confia donada l’experi\u00e8ncia de la borsa petita. Potser amb aix\u00f2 s’hauria de ser m\u00e9s actiu, amb campanyes de difusi\u00f3, estenent el mercat m\u00e9s enll\u00e0 de la borsa, a les Cambres de Comer\u00e7, per exemple. En qualsevol cas hi hauria d’haver un mecanisme que avalu\u00ef el risc d’aquests actius i possiblement un aval parcial. A Anglaterra el ministeri d’hisenda avala fins el 30% la compra d’accions d’empreses d’innovaci\u00f3 que poden descomptar en cas de fallida de la seva renda fins a un total de 1 mili\u00f3 de lliures (1,19 milions d’euros) a ra\u00f3 d’un m\u00e0xim de 300.000 lliures per any. El risc per hisenda \u00e9s limitat i esdev\u00e9 una ajuda immensa per a la inversi\u00f3 en noves empreses tecnol\u00f2giques. Combinar idees com aquesta, junt amb altres avals com els de garantia rec\u00edproca, amb el finan\u00e7ament bancari o alternatiu a trav\u00e9s de borsa i de Cambres de Comer\u00e7, pot ser la soluci\u00f3; \u00e9s una idea que s’apropa al “crowdfunding” i que segueix aquell meu concepte que la gent ha d’invertir en les empreses del seu territori. Finalment queda la inversi\u00f3 p\u00fablica, inversi\u00f3 que hauria d’arrencar de la UE. Aquesta no ha de tornar a fer carreteres, s’ha de destinar a formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i a digitalitzar el territori, a estendre la fibra \u00f2ptica a tots els racons i a la reforma dels habitatges i edificis p\u00fablics per a l’estalvi d’energia. Aix\u00f2 \u00e9s el que ara hauria de venir i crear treball, tot i que no tinc clar amb quins l\u00edders comptem per posar-ho en marxa.<\/p>\n