La roda de premsa que divendres van fer els ministres De Guindos, Montoro i S\u00e1ez de Santamar\u00eda va escenificar la impot\u00e8ncia del Govern de Madrid per fer front al canvi de l’economia. Havien de presentar reformes estructurals i van mostrar m\u00e9s mesures del mateix. O no han ent\u00e8s res, o no es veuen amb cor de fer-hi front. En ambd\u00f3s casos, millor que pleguin i deixin pas a un altre equip amb idees noves i amb m\u00e9s energia.
\nEl moll de l’os a Espanya \u00e9s la creaci\u00f3 de treball, que alhora dep\u00e8n de la inversi\u00f3, que a la vegada dep\u00e8n del cr\u00e8dit bancari. Una de les not\u00edcies de la setmana ha estat que els bancs no poden tenir m\u00e9s beneficis perqu\u00e8 no tenen prou negoci al no donar cr\u00e8dits, que a la fi \u00e9s el seu objectiu. La por banc\u00e0ria bloqueja el sistema i no el deixa surar. Hem mostrat que el pa\u00eds \u00e9s competitiu amb l’exterior, que fins i tot el 40% de les exportacions es fan fora de la Uni\u00f3 Europea, doncs, per qu\u00e8 els bancs no s\u00f3n capa\u00e7os de finan\u00e7ar projectes en les empreses que exporten i a partir d’aqu\u00ed crear treball? Per ineptes, perqu\u00e8 no han desenvolupat un sistema de riscos amb enginyers especialistes en tecnologia, capa\u00e7os de valorar correctament un projecte industrial. L’exemple de l’empresa que va guanyar el concurs de bicicletes el\u00e8ctriques a Dinamarca \u00e9s prou eloq\u00fcent. Mentre aix\u00f2 no passa, l’economia ha de desendeutar-se a mesura que es capitalitza amb guanys fets a l’exterior. El cas \u00e9s que, si aix\u00f2 continua aix\u00ed, si les empreses acaben sent capitalitzades per si soles, amb els seus guanys o amb entrada de nous accionistes, els bancs es poden trobar sense negoci per sempre m\u00e9s.
\nAquesta situaci\u00f3 no sembla pas ser exclusiva nom\u00e9s d’Espanya, tamb\u00e9 passa a Fran\u00e7a, Portugal, It\u00e0lia i suposo que a Gr\u00e8cia. Per tant, si el cam\u00ed passa per potenciar les vendes a l’exterior, per augmentar els marges de l’exportaci\u00f3, el que cal \u00e9s abaixar el valor de l’euro, i aix\u00f2 es fa rebaixant el tipus d’inter\u00e8s del BCE, augmentant la producci\u00f3 de la m\u00e0quina de fer bitllets i augmentant lleugerament la inflaci\u00f3 a la zona euro, malgrat les retic\u00e8ncies d’Alemanya.
\nFa una setmana vaig estar a It\u00e0lia, on un constructor de maquin\u00e0ria es va lamentar que estaven competint amb un altre constructor alemany per un projecte d’una m\u00e0quina a R\u00fassia. Aquest darrer proposa als russos un finan\u00e7ament a 10 anys i al 3%, mentre que els italians no poden anar m\u00e9s lluny de 7 anys amb un inter\u00e8s del 6%. La conclusi\u00f3 \u00e9s clara, a qui beneficia la situaci\u00f3 econ\u00f2mica europea? A Alemanya, que aix\u00ed mant\u00e9 el finan\u00e7ament del pa\u00eds al menor inter\u00e8s de la seva hist\u00f2ria. Qu\u00e8 fa possible que els alemanys puguin continuar sent competitius malgrat tenir la major exportaci\u00f3 de la hist\u00f2ria? La pertinen\u00e7a a l’euro i tenir uns socis que van malament i acoten per baix el valor de l’euro. Alemanya \u00e9s l’\u00fanica interessada en mantenir l’actual status quo a Europa.
\nPer tant, el punt principal de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l’enfrontament amb Alemanya. Aquesta t\u00e9 el 26% del pes de l’euro, per\u00f2 Fran\u00e7a el t\u00e9 del 21%, It\u00e0lia de l’11% i Espanya del 10%. L’enfrontament d’aquests pa\u00efsos amb Alemanya \u00e9s inevitable i l’\u00fanica soluci\u00f3.
\nEn aquell mateix viatge vaig sopar amb un empresari alemany a qui vaig explicar les meves teories sobre la productivitat, la transfer\u00e8ncia de riquesa a la Xina i ?l’augment del preus de les mat\u00e8ries primeres que porta a un poder adquisitiu m\u00e9s baix. R\u00e0pidament em va relatar l’episodi d’hiperinflaci\u00f3 que va tenir Alemanya, amb nivells del 1.000%, quan tots els estalvis quedaven anul\u00b7lats per la pujada de preus. Jo li vaig fer veure el seu avantatge competitiu i la necessitat que Alemanya faci de locomotora com a pagament d’aquest avantatge. Vam coincidir que amb el coneixement actual \u00e9s possible contenir una inflaci\u00f3 en valors entre el 3 i el 4%, cosa que ajudaria el conjunt d’Europa. La uni\u00f3 banc\u00e0ria, l’emissi\u00f3 de bons europeus, el llan\u00e7ament de pol\u00edtiques d’inversi\u00f3 que fomentin la competitivitat… tot aix\u00f2 \u00e9s possible si els pa\u00efsos del sud s’enfronten a Alemanya. Que marxar\u00e0 de la zona euro? Aix\u00f2 \u00e9s un farol que no se’l creuen ni ells. Alemanya fora de l’euro seria refugi de tot el capital europeu el dia seg\u00fcent i el valor de la seva moneda, el Deutsche Marc, es veuria revaloritzat fins a xifres de 2 o 3 \u20ac\/DM, cosa que enfonsaria autom\u00e0ticament la seva economia.
\nI tot aix\u00f2 ens porta a una altra conclusi\u00f3, on s\u00f3n els l\u00edders europeus que s’enfrontin a HerAngela Merkel? Coneixem la fortalesa de Mariano Rajoy, aquest president que tenim que no parla ni en angl\u00e8s ni en castell\u00e0, \u00e9s com els \u00e0necs muts. I el president de Fran\u00e7a? Mr. Fran\u00e7ois Hollande va prometre molt durant la campanya i ara est\u00e0 apagat perqu\u00e8 est\u00e0 acollonit per la situaci\u00f3 del seu pa\u00eds. Jo li dic el president suro, inodor, incolor i ins\u00edpid. Ens queda veure quin president de govern sortir\u00e0 a It\u00e0lia, si el que ara proposen, Enrico Letta, tindr\u00e0 capacitat i energia per fer un front contra Her Merkel o es diluir\u00e0 tamb\u00e9 en les mis\u00e8ries del seu pa\u00eds.
\nA la fi de tot aquest raonament arribem a la mateixa conclusi\u00f3 que ha arribat el carrer indignat: cal un canvi pol\u00edtic a fons. Cal una reforma electoral que permeti la renovaci\u00f3 d’individus pol\u00edtics, fent pujar saba nova que afronti els nous reptes. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 ho hem de fer extensiu al canvi generacional de banquers, empresaris i sindicalistes, si volem trobar el cam\u00ed de la nova economia. Molta feina per endavant.<\/p>\n