Des del principi de la crisi a Espanya hi ha hagut corredisses per assegurar-se els ingressos. Recordo els augments anormals de salaris els anys 2009 i 2010 quan la crisi ja havia comen\u00e7at i ning\u00fa se la creia. Per\u00f2 quan de deb\u00f2 es va comen\u00e7ar a ficar la m\u00e0 a la caixa va ser quan els bancs es van adonar de la seva feblesa i es van recapitalitzar. Aquell proc\u00e9s, que va comen\u00e7ar al 2010 i encara no ha acabat, va suposar l’acaparament de la totalitat de la tresoreria d’Espanya.
\nEl sistema bancari va propiciar al principi un augment dels seus fons propis a trav\u00e9s de l’emissi\u00f3 de preferents i de bons convertibles en accions. Aquesta operaci\u00f3 va anar dirigida als clients m\u00e9s febles, als avis, sabedors que confiaven amb els ulls clucs les recomanacions dels directors de les oficines locals. Va ser un engany massiu que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies en la p\u00e8rdua definitiva de la confian\u00e7a dels clients en els bancs.
\nDespr\u00e9s van venir les fusions entre bancs i caixes. A cada fusi\u00f3 es perdia la meitat del cr\u00e8dit concedit. Si tenies un cr\u00e8dit de 100 a Caixa Girona i un altre de 100 amb La Caixa, despr\u00e9s de la fusi\u00f3 nom\u00e9s quedava un cr\u00e8dit de 100. Aix\u00f2 va passar amb totes les fusions. Els bancs i caixes sumaven els passius per\u00f2 no els actius amb els clients, capitalitzant-se aix\u00ed a mesura que anaven traient tresoreria del sistema, cosa que va perjudicar de forma important al teixit de pimes.
\nFinalment va arribar la injecci\u00f3 del Banc Central Europeu, injecci\u00f3 que no va servir per a augmentar la tresoreria de l’economia, constituint una asseguran\u00e7a als bancs per poder fer front als seus pagaments internacionals i un acc\u00e9s a beneficis f\u00e0cils al pagar un 1% d’inter\u00e8s per aquest recurs europeu i obtenir a canvi un guany del 5% invertint-lo en el finan\u00e7ament del tresor espanyol.
\nQuatre anys despr\u00e9s d’haver comen\u00e7at la crisi es pot dir que el sistema bancari s’ha quedat amb la major part del finan\u00e7ament del pa\u00eds, acci\u00f3 que encara continua. Veieu l’esfor\u00e7 publicitari de La Caixa per recuperar la confian\u00e7a dels consumidors perduda en les preferents i en els bons convertibles, o la campanya continuada de Banc Sabadell (el de les millors empreses, D\u00e9u me’n guardi!) per captar dip\u00f2sits dels clients que li serveixin per anar comprant bancs i caixes en el seu cam\u00ed d’expansi\u00f3. Els bancs es mereixen que alg\u00fa inventi un sistema que possibiliti als petits estalviadors invertir directament en les empreses sense haver de necessitar-los, un sistema com el crowdfunding que fa temps que vinc proposant, o un mecanisme de finan\u00e7ament de pagar\u00e9s i bons a la borsa i altres sucursals. Podria ser que la sortida de la crisi s’hagi de fer creant aquest bypass als bancs.
\nM\u00e9s o menys tot aix\u00f2 ja ho sab\u00edem, per\u00f2 ara hi ha novetats. El nouvingut en obtenir tresoreria a qualsevol preu \u00e9s Hisenda. Aquesta setmana un gestor fiscal m’ha explicat que Hisenda es cobra directament dels comptes bancaris dels clients pagaments que ells ja havien fet. S\u00f3n errors, diuen, per\u00f2 continuats que nom\u00e9s van en contra dels impositors, mai al rev\u00e9s. Hisenda aprofita tenir el major sistema de control inform\u00e0tic del pa\u00eds per fer trampes i aix\u00ed augmentar els seus ingressos encara que sigui temporalment. La mateixa cosa hem vist fer en els anys a bancs i a grans empreses, com Telef\u00f3nica o les el\u00e8ctriques, cobrant xifres que no tocaven i fent marxa enrere en la operaci\u00f3 un dia despr\u00e9s, quan ha canviat el mes o l’any, per exemple. Podr\u00edem definir-los com errors intel\u00b7ligents i volguts, que no afecten massa al petit client i ajuden puntualment a l’empresa o a l’entitat, complint certs objectius.
\nEl problema de l’error d’Hisenda \u00e9s que no es desf\u00e0 autom\u00e0ticament el dia despr\u00e9s. Una reclamaci\u00f3 com aquesta tarda molt temps en fer-se efectiva, fent mal al impositor que ha estat afectat. Com que aix\u00f2 ja no \u00e9s un fet puntual i comen\u00e7a a ser est\u00e8s arreu, la indignaci\u00f3 fiscal ha anat en augment fins al punt que comen\u00e7a a sorgir la necessitat de fer accions de pressi\u00f3. La pressi\u00f3 no ser\u00e0 la objecci\u00f3 fiscal, no, la acci\u00f3 ser\u00e0 la demanda massiva d’ajornaments en el pagament d’impostos.
\nAquesta s\u00ed que \u00e9s bona. Per llei Hisenda i la Seguretat Social han de permetre un ajornament en els pagaments sempre que es justifiqui la necessitat i es proposi un pla pel retorn de les quantitats ajornades. Aquesta acci\u00f3 es pot anar fent en posteriors pagaments i, com que \u00e9s per llei, no \u00e9s discriminatori per part del funcionari de torn.
\nUn ajornament massiu de pagaments a Hisenda i a la Seguretat Social pot significar un cop dur per a l’administraci\u00f3, ja que l’obligaria a rec\u00f3rrer en la mateixa quantitat al tresor p\u00fablic i, a trav\u00e9s d’ell, a m\u00e9s emissions de bons p\u00fablics. Aquesta acci\u00f3 podria ser una mesura de pressi\u00f3 i alhora un mecanisme de finan\u00e7ament de pimes fora del sistema ortodox que es troba ofegat en aquests moments. Podria ser la clau per trobar la soluci\u00f3 definitiva. Em sembla adient als temps que vivim. Les pimes tamb\u00e9 tenim dret a posar la m\u00e0 a la caixa per salvar el sistema productiu i els llocs de treball.<\/p>\n