Aquests dies em miro astorat la quantitat de gent que ha pujat a la vall de Camprodon. No \u00e9s que em sorprengui que a la vall hi hagi el ple total, i \u00e9s que aix\u00f2 ja ho havia vist en altres anys, el que em sorpr\u00e8n \u00e9s que la gent ha decidit estalviar no fent viatges llunyans, anant m\u00e9s a prop, i que aix\u00f2 ho fan tant els que tenen problemes econ\u00f2mics com els que no. Definitivament l’economia \u00e9s una varietat de la psicologia on les modes s’encomanen f\u00e0cilment. Per Nadal es va decidir que no hi hauria campanya i la gent no va comprar, i aquesta Setmana Santa hem decidit fer 4 dies de vacances a muntanya i a l’interior, i tothom cap all\u00e0. No em preocupen aquestes modes, el que em fa pensar \u00e9s la facilitat en deixar-nos arrossegar pels esdeveniments, aquesta simplicitat en passar de l’euf\u00f2ria a l’enfonsament m\u00e9s profund. Em costa esfor\u00e7 trobar alg\u00fa que vegi la part positiva en la societat i en l’economia d’avui, cosa que m’amo\u00efna.
\nVaig llegir fa poc al ministre d’Industria franc\u00e8s que es lamentava del tipus de canvi de l’euro amb el d\u00f2lar a 1,30 $\/\u20ac. Deia que, si el d\u00f2lar es canvi\u00e9s a 1,10 $\/\u20ac, els beneficis d’Airbus pujarien en 1.000 milions d’euros i de rebot l’economia francesa pujaria un 0,5% en el PIB. Aix\u00f2 em va fer veure la import\u00e0ncia que tenen per a certes economies les grans empreses. Fa poc hem sabut que el grup Volkswagen pret\u00e9n que Seat fabriqui 1.000.000 de vehicles anuals, quan ara mateix en fa 350.000. Si Martorell arriba a 550.000 vehicles i la resta els fabrica a l’exterior per\u00f2 amb el disseny d’aqu\u00ed i amb components d’empreses catalanes, aquesta mesura pot ser, per ella mateixa, la soluci\u00f3 a l’economia catalana. El pes de l’autom\u00f2bil a Catalunya \u00e9s entre el 15% i el 18% i, si hi dediquem l’esfor\u00e7 proporcional en formaci\u00f3 i infraestructures, pot ser la locomotora de l’economia catalana. Nom\u00e9s cal creure-hi.
\nUn altre punt fort a l’economia catalana \u00e9s la programaci\u00f3 i les noves tecnologies. La penetraci\u00f3 d’Internet a la societat catalana podria anar millor, aniria molt b\u00e9 si hi hagu\u00e9s fibra \u00f2ptica arreu i no aquesta mis\u00e8ria d’ADSL que ens va endossar Telef\u00f3nica en el seu moment. Per\u00f2 el que hi ha no est\u00e0 malament i nom\u00e9s cal donar una ullada per entendre-ho.
\nViquip\u00e8dia \u00e9s l’enciclop\u00e8dia a Internet que ha esborrat totes les grans enciclop\u00e8dies. El dia de la mort de Ch\u00e1vez o el dia que es va elegir el nou Papa de Roma, al mateix moment de con\u00e8ixer-se la not\u00edcia, ja estava penjada a Viquip\u00e8dia. Doncs b\u00e9, la Viquip\u00e8dia en catal\u00e0 va ser la primera en llengua no anglesa i avui \u00e9s una de les m\u00e9s actives al m\u00f3n digital. La Viquip\u00e8dia catalana t\u00e9 398.000 articles, uns 52,4 per cada mil habitants. La francesa en t\u00e9 1.368.000, uns 20,8 per mil habitants, l’alemanya en t\u00e9 1.569.000, uns 19,1 per cada mil habitants, i l’espanyola en t\u00e9 979.000, uns 20,7 per cada mil habitants, en el sup\u00f2sit que la resta d’hispanoparlants d’Am\u00e8rica llatina no actu\u00efn a la xarxa. La intensitat de la Viquip\u00e8dia catalana est\u00e0 fora de dubte.
\nAl m\u00f3n hi ha 2.095 milions d’usuaris d’Internet, un 30,2% de la poblaci\u00f3 mundial. A Espanya aquest percentatge \u00e9s del 62,2% i a Catalunya el 70%. El catal\u00e0 com a llengua es troba en el lloc 26 en nombre de p\u00e0gines i en el n\u00famero 19 per p\u00e0gines per habitant i, segons Google, el catal\u00e0 es troba entre el lloc 10 i 15 com a llengua. Pel que fa al domini .cat, la seva evoluci\u00f3 \u00e9s continuada, passant des de 19.693 dominis el gener de 2007 fins als 61.402 dominis aquest darrer gener, una evoluci\u00f3 proporcional en els anys. Si analitzem la qualitat d’aquests dominis .cat podrem observar que aquests dominis tenen una densitat de1800 gTLD, mentre que el .com t\u00e9 una densitat de 250, el .net de 400 i el .info de 180, cosa que explica que el seu \u00fas \u00e9s concentrat, amb fort contingut.
\nTot aix\u00f2 no ho explico pas per fer una apologia del catal\u00e0 a Internet, ho cito per fer veure que el potencial de l’economia catalana \u00e9s enorme, que nom\u00e9s ens hem de posar a treballar i a concentrar esfor\u00e7os en la mateixa direcci\u00f3 per obtenir resultats. Cert, les mis\u00e8ries en el m\u00f3n de l’administraci\u00f3 no conviden a ser optimista, el tancament d’empreses i la supressi\u00f3 de llocs de treball ens enfonsen en el pessimisme m\u00e9s absolut, per\u00f2 no ens hem de deixar arrossegar pel pensament que no ens en sortirem.
\nTinc la impressi\u00f3 que no sabem actuar en positiu i aix\u00f2 fa que es dispersin les nostres forces. Sovint fem veure les nostres mancances en formaci\u00f3 professional, la manca de prou mat\u00e8ries en noves tecnologies i de la qualitat de l’ensenyament: falten programadors a milers. Per\u00f2 no diem res del treball que pot fer la gent formada en lletres en el desenvolupament d’Internet. La majoria de continguts en les p\u00e0gines web requereixen la m\u00e0 d’una persona experta en llengua, en hist\u00f2ria o en geografia. Dirigir una part del seu treball cap aquesta xarxa ajudaria al seu desenvolupament i a la millora de la qualitat.
\nLes branques no ens deixen veure el bosc, ens trobem completament embardissats, per la qual cosa cal treure el podall o la m\u00e0quina d’esbrossar per fer net, veure-hi millor i avan\u00e7ar. Ja sabeu que a mi m’agraden les met\u00e0fores de muntanya, no les marineres. I a muntanya, quan hem tra\u00e7at un cam\u00ed i l’hem desbrossat, el marquem perqu\u00e8 la gent no es perdi, el mesurem amb GPS, en fem la fitxa t\u00e8cnica perqu\u00e8 la gent l’utilitzi i impulsem la seva difusi\u00f3 perqu\u00e8, una vegada ja hi passa la gent, el cam\u00ed es mant\u00e9 net. Aix\u00f2 \u00e9s el que cal fer a la societat i ara tot just toca desbrossar, fer net. Per\u00f2 el cam\u00ed ja l’hem vist, no estem perduts.<\/p>\n