{"id":832,"date":"2013-04-16T21:22:52","date_gmt":"2013-04-16T19:22:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=832"},"modified":"2013-04-16T21:22:52","modified_gmt":"2013-04-16T19:22:52","slug":"una-economia-pessimista-la-de-nino-becerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=832","title":{"rendered":"Una economia pessimista: la de Ni\u00f1o Becerra"},"content":{"rendered":"

Sovint hem vist una cua a l’autopista que s’ha format sense cap ra\u00f3 aparent. Aquesta mena de cues es formen perqu\u00e8, en una situaci\u00f3 de molt de tr\u00e0nsit, un cotxe ha frenat, el de darrere seu ho ha fet una mica m\u00e9s, el seg\u00fcent m\u00e9s,… fins que al cap de cinc quil\u00f2metres els cotxes s’aturen completament. El fenomen passa perqu\u00e8 no hi ha la informaci\u00f3 correcta entre els conductors dels cotxes: si tothom hagu\u00e9s fet la mateixa frenada, la caravana no s’hauria aturat i hauria avan\u00e7at a la mateixa velocitat.
\nLa mateixa cosa va passar el mes de desembre passat a l’economia espanyola. Ven\u00edem de la baixada de vendes deguda a l’impacte de l’augment de l’IVA del mes de setembre; l’anunci del no cobrament de la paga de Nadal als funcionaris va provocar la impressi\u00f3 que no hi hauria campanya de Nadal. El consumidor va decidir comprar menys, el botiguer va interpretar que vendria molt menys del que havia decidit el comprador, els distribu\u00efdors van pensar que tindrien menys comandes, els que manufacturen van veure m\u00e9s negres les perspectives, fins que els que fabriquen els productes b\u00e0sics es van trobar amb la meitat d’enc\u00e0rrecs pel mes. \u00c9s un exemple de com la psicologia es propaga per l’economia de forma alarmant, fent-la aturar. L’economia no \u00e9s una mat\u00e8ria comptable, ni matem\u00e0tica, ni f\u00edsica, ni espiritual, \u00e9s un conjunt de coneixements en els que influeix l’\u00e0nim de la gent. \u00c9s una ci\u00e8ncia social per sobre de tot. Recorden l’esl\u00f2gan “Espa\u00f1a va bien”?
\nEl que ens passa a l’economia del nostre pa\u00eds \u00e9s que hi ha un munt de desequilibris que han afectat greument a la psicologia social. Cert, el pa\u00eds t\u00e9 un 26% d’aturats, els bancs, espantats, no saben com sortir del forat on es troben, les empreses aguanten com poden, la desesperan\u00e7a corre per tot arreu,… Ens en sortirem?
\nFa gaireb\u00e9 un any que vaig dient que estem fent b\u00e9 els deures per sortir de la situaci\u00f3. Arran dels efectes de la contenci\u00f3 salarial deguda a la reforma laboral i a la contracci\u00f3 de la demanda interna del pa\u00eds per la pujada de l’IVA, l’economia espanyola ha girat bruscament cap a l’exterior. Els costos unitaris han baixat de forma visible i tenen efecte sobre el compte corrent exterior espanyol, fent l’economia competitiva. El resultat \u00e9s un balan\u00e7 exterior positiu com mai hi havia hagut a l’economia en tota la hist\u00f2ria. L’altre aspecte positiu \u00e9s el relatiu control del d\u00e8ficit de l’administraci\u00f3 p\u00fablica.
\nAquests aspectes, objectius, han de ser suficients per arrencar l’economia. Cap pa\u00eds del nostre entorn t\u00e9 aquestes variables anant en el mateix sentit. L’influent Hans-Werner Sinn<\/strong>, president de l’Institut d’Estudis Econ\u00f2mics alemany, va dir que Espanya segurament necessitar\u00e0 deu anys per retornar el seu deute. T\u00e9 ra\u00f3, si el d\u00e8ficit per compte corrent dels anys de la bogeria va sumar 385.000 milions i aquest any 2013 el super\u00e0vit pot arribar als 35.000 milions, faltaran deu anys per fer net. Aix\u00f2 ho far\u00edem amb la situaci\u00f3 actual, sense creixement, per\u00f2 \u00e9s d’esperar que alg\u00fa del m\u00f3n financer vegi el potencial exportador i comenci a invertir en el pa\u00eds. Si aix\u00f2 passa, si la ind\u00fastria exportadora i el turisme estranger comencen a invertir en augment de producci\u00f3 i serveis, el creixement ser\u00e0 immediat, s’abaixar\u00e0 la xifra d’aturats, i el super\u00e0vit es podria enfilar llavors fins a xifres superiors als 50.000 milions, xifres que significarien que en sis anys es podria recuperar la situaci\u00f3 del tot.
\nEl fet \u00e9s que Espanya ha esdevingut m\u00e9s competitiva que Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Regne Unit, per dir els pa\u00efsos m\u00e9s grans a Europa a excepci\u00f3 d’Alemanya. El cam\u00ed s’ha engegat i les vendes aniran penetrant en tots els pa\u00efsos d’Europa on encara exportem el 60%. L’altra 40% va a la resta del m\u00f3n.
\nPer qu\u00e8 no arrenca l’economia si hi ha les condicions per fer-ho? Perqu\u00e8 les lluites pol\u00edtiques no deixen acceptar aquesta percepci\u00f3 i perqu\u00e8 hi ha una ona medi\u00e0tica a la qual agrada la desesperan\u00e7a i frena l’evoluci\u00f3 econ\u00f2mica, talment com els cotxes. Fa pocs dies vaig veure Santiago Ni\u00f1o Becerra<\/strong> en el programa de Josep Cun\u00ed<\/strong> presentant la situaci\u00f3 com d’impossible soluci\u00f3, un any perdut del tot, van dir. Quan va parlar de l’exportaci\u00f3, Ni\u00f1o Becerra va presentar un gr\u00e0fic amb l’evoluci\u00f3 de les exportacions i de les importacions, quan el que \u00e9s important \u00e9s el saldo entre ambdues. I, m\u00e9s greu encara, es va oblidar volunt\u00e0riament dels ingressos dels turistes, 39.575 milions d’euros. No vaig saber si no hi ent\u00e9n res, si ho fa expressament o si \u00e9s un irresponsable, per\u00f2 el seu efecte \u00e9s impresentable. Personatges com ell i presentadors que els donen cobertura com en Cun\u00ed fan un mal considerable a la societat, perqu\u00e8 augmentar audi\u00e8ncia aprofitant la desgr\u00e0cia no \u00e9s el millor cam\u00ed per ajudar l’economia.
\nL’economia espanyola est\u00e0 a punt de trobar el seu punt mort a partir del qual comen\u00e7a a crear llocs de treball. Nom\u00e9s falta canviar el clima de pessimisme que propaga aquesta mena d’economistes que nom\u00e9s saben veure el m\u00f3n darrere la seva taula, ignorant completament com funciona l’economia real, la de la producci\u00f3. Ja n’hi ha prou de campanya de desesperan\u00e7a i de crear opini\u00f3 com si la fi del m\u00f3n hagi d’arribar dem\u00e0 passat. Qu\u00e8 m\u00e9s vol un pa\u00eds que constatar que t\u00e9 una economia competitiva? No \u00e9s suficient com per comen\u00e7ar a invertir i crear treball? Prou de frenar conscientment i de crear cues a l’autopista.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t