Dijous vam escoltar dir a Joan Roig, president de Mercadona, que la capacitat de compra dels seus clients estava disminuint de forma alarmant, per la qual cosa es proposava tornar a estudiar els productes per abaixar els preus i adaptar-los a la nova situaci\u00f3 dels clients. Em trec el barret davant aquest home, dels pocs que veuen per on va el futur, l’\u00fanic que diu que el cam\u00ed que fem \u00e9s el de l’empobriment i que cal adaptaci\u00f3 de la societat a la nova circumst\u00e0ncia.
\nL’empobriment del m\u00f3n occidental \u00e9s fruit del repartiment de la riquesa amb pa\u00efsos m\u00e9s pobres. \u00c9s inevitable fer el cam\u00ed alhora que es treballa per augmentar la productivitat per compensar la p\u00e8rdua de riquesa i de benestar. Per\u00f2 farien b\u00e9 els responsables de les administracions p\u00fabliques en observar aquest curs i actuar decididament, ja que l’augment de productivitat en el sector p\u00fablic passa inexorablement per la liquidaci\u00f3 de part d’aquest: ser\u00e0 el m\u00e9s perjudicat davant la p\u00e8rdua de riquesa.
\nA Espanya aquest moviment global de transfer\u00e8ncia de riquesa coincideix amb la crisi de la bombolla immobili\u00e0ria m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Coincideix amb la fi d’un per\u00edode de m\u00e9s de deu anys on l’economia ha anat liquidant teixit industrial per concentrar-se en la construcci\u00f3 d’habitatges, oficines, naus industrials i infraestructures p\u00fabliques. La concentraci\u00f3 va arribar a ser del 30% de l’economia, doncs ja que sectors industrials i de serveis tamb\u00e9 van desviar les seves activitats al sector immobiliari. Aix\u00ed s’explica que durant els deu anys el pa\u00eds compr\u00e9s 385.000 milions m\u00e9s que no pas va vendre, \u00e9s a dir, que s’endeut\u00e9s en aquesta quantitat, un 30% del PIB.
\nTot i que l’economia est\u00e0 fent els deures a gran velocitat, que l’exportaci\u00f3 est\u00e0 anant molt b\u00e9 i que la correcci\u00f3 del d\u00e8ficit exterior \u00e9s espectacular, \u00fanic en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, l’economia no es corregir\u00e0 fins que no es resolgui parcialment l’efecte negatiu de la caiguda de la construcci\u00f3 amb dos milions d’aturats provinents d’aquest sector, un 40% del total. Es possible pensar construir m\u00e9s habitatges si encara n’hi ha 800.000 en estoc? Evidentment no, primer cal vendre el parc actual com es pugui. La not\u00edcia d’aquestes dies \u00e9s que hi ha grups estrangers interessats en la compra d’habitatges. \u00c9s un cam\u00ed que s’ha de fer de forma r\u00e0pida perqu\u00e8 els habitatges del futur s’hauran de poder pagar amb quotes de 400 euros mensuals que, repartides en 25 anys a un inter\u00e8s del 5% d\u00f3na un preu m\u00e0xim d’un pis de 80.000 euros, cosa que es pot fer si el s\u00f2l t\u00e9 preu zero.
\nEs pot tornar a construir obra p\u00fablica com s’ha fet fins ara? Mai m\u00e9s es podr\u00e0 repetir la follia constructora de carreteres, aeroports i l\u00ednies d’alta velocitat. La construcci\u00f3 amb l’argument d’anticipar el foment de l’economia d’un territori s’ha acabat per sempre m\u00e9s. La fal\u00b7l\u00e0cia de construir un aeroport, una autovia o un AVE perqu\u00e8 amb la seva arribada el territori es desenvolupar\u00e0 s’ha demostrat falsa: a Andalusia s’hi han invertit ingents sumes de diners en infraestructures que no han servit per crear teixit econ\u00f2mic. Segurament perqu\u00e8 al mateix temps s’haurien d’haver eliminat els subsidis agraris i no es va fer. El resultat \u00e9s que la major part de les inversions en obra p\u00fablica realitzades a Espanya en el \u00faltims anys no podr\u00e0 donar la rendibilitat social ni econ\u00f2mica que hauria d’haver estat, constituint ara un problema pel seu cost de manteniment.
\nCom es pot invertir en la construcci\u00f3? En la rehabilitaci\u00f3 dels edificis existents. A Espanya hi ha vint-i-dos milions d’habitatges dels quals cinc milions necessiten ser rehabilitats de forma urgent. Durant els anys de la bombolla certs habitatges van ser substitu\u00efts per altres de nous, per\u00f2 ni es van substituir tots els vells ni els nous es van construir amb la qualitat energ\u00e8tica necess\u00e0ria per als nous temps que v\u00e9nen.
\nEn els propers 20 anys s’haur\u00e0 de rehabilitar el 30% del parc d’habitatges, el 40% del parc d’oficines i el 40% de l’hoteler. Aquesta proporci\u00f3 permetria invertir 3.770 milions d’euros amb un retorn per estalvi energ\u00e8tic de deu anys (3.150 milions en habitatges, 500 milions en oficines i 120 milions en hotels). La creaci\u00f3 directa de treball de construcci\u00f3 seria de 55.000 llocs de treball que, amb un factor multiplicador de 3 suposaria la millora en l’atur de cap a 165.000 llocs de treball.
\nPosar en marxa un pla com aquest, que alhora permetria un estalvi considerable en la importaci\u00f3 de combustible, dep\u00e8n d’altres reformes que s’estan fent o que s’han de fer. La primera \u00e9s la venda dels 800.000 habitatges. La segona posar a tornar a caminar al sector financer, escamat com mai pel sector de la construcci\u00f3. La tercera tornar a tenir pressupostos p\u00fablics per finan\u00e7ar programes aix\u00ed. \u00c9s evident que cap dels tres condicionants els tenim a l’abast de forma immediata, per la qual cosa s’haur\u00e0 de fer el cam\u00ed de forma gradual, comen\u00e7ant per poca cosa i anar creixent el programa. No ens podem permetre perdre del tot un 30% de l’economia. Almenys hem d’aprofitar un 10% del PIB en forma de construcci\u00f3 perqu\u00e8 part dels seus aturats no s\u00f3n reconvertibles al sector industrial ni al de serveis. Nom\u00e9s s\u00f3n aptes per a la construcci\u00f3 i per a l’agricultura i ramaderia. He oblidat l’exportaci\u00f3 de la construcci\u00f3, cosa que ja fan les grans companyies i les de territoris com el nostre, fronterers amb pa\u00efsos ve\u00efns. Em consta que aquesta via tamb\u00e9 va b\u00e9, per desgr\u00e0cia dels paletes francesos.<\/p>\n