No m\u2019hagu\u00e9s pensat, tan sols fa dos anys, que un dia hauria anat a Sud\u00e0frica a vendre paper tiss\u00fa, un dels productes que viatgen pitjor per la seva poca densitat. El fet \u00e9s que la internacionalitzaci\u00f3 demana treballar per eliminar arguments falsos, trobant les escletxes comercials que hi ha al m\u00f3n. Des de Barcelona a Johannesburg hi ha prop de 8.000 km en l\u00ednia recta, uns 15.000 km per mar. Com \u00e9s possible que es pugui vendre un contenidor que nom\u00e9s porta 12 tones a una dist\u00e0ncia tan llunyana? Sovint perqu\u00e8 el producte no t\u00e9 compet\u00e8ncia local, essent el preu fixat per la importaci\u00f3, perqu\u00e8 la producci\u00f3 local no d\u00f3na abast a subministrar la demanda creixent, o perqu\u00e8 la qualitat del producte local no \u00e9s la del que s\u2019importa. En general quan un mercat creix a ritmes elevats \u00e9s una oportunitat pels productes exteriors. \u00c9s el que va passar a Espanya entre els anys 2004 i 2008 i el que est\u00e0 passant en molts pa\u00efsos emergents i Sud\u00e0frica \u00e9s un cas d\u2019aquests.<\/p>\n
Sud\u00e0frica t\u00e9 49 milions d\u2019habitants, amb un PIB per c\u00e0pita de 5.680 $\/h, mentre que Espanya, amb 47 milions d\u2019habitants t\u00e9 un PIB per c\u00e0pita de 30.150 $\/h, 6 vegades m\u00e9s, cosa que ve a dir que t\u00e9 tot aquest cam\u00ed per c\u00f3rrer. El seu consum de paper tiss\u00fa per c\u00e0pita \u00e9s de 5,1 kg\/h.any, mentre que a Espanya \u00e9s de 14,9 kg\/h.any. Ara t\u00e9 un consum de 250.000 tones\/any i el pot arribar a tenir f\u00e0cilment de 590.000 tones d\u2019aqu\u00ed uns anys. D\u2019aquestes 250.000 tones any n\u2019importa avui 50.000 tones, deixant la porta a augmentar la compra de fora durant molts anys.<\/p>\n
Sud\u00e0frica no \u00e9s el pa\u00eds brut, atrotinat, miserable que viu enmig de la selva que molts de nosaltres tenim com a imatge al cap. Circulant aquests dies per les seves autopistes em venia al cap una imatge com la d\u2019Alemanya, amb autopistes de 5 carrils, urbanitzacions i pol\u00edgons industrials moderns. El pa\u00eds va tenir un moment hist\u00f2ric clau arran de la finalitzaci\u00f3 de l\u2019apartheid, proc\u00e9s que va comen\u00e7ar l\u2019any 1989, va ser aprovat per refer\u00e8ndum el 1993 i va ser finalitzat amb les primeres eleccions l\u2019any 1994. En aquell moment l\u2019esclat de la viol\u00e8ncia va ser impressionant, for\u00e7ant a molts blancs a fugir del pa\u00eds i a una baixada de l\u2019economia. Amb la progressiva normalitzaci\u00f3 (no pas desaparici\u00f3 total de la viol\u00e8ncia), a partir de l\u2019any 2003, el pa\u00eds ha tornat a recuperar el puls inversor i es comen\u00e7a a veure el seu paper l\u00edder en el desenvolupament del con sud afric\u00e0, estenent poc a poc les seves relacions comercials amb els seus ve\u00efns Mo\u00e7ambic, Nam\u00edbia, Botswana i Zimbabwe. Juntament amb Angola i Nig\u00e8ria seran els motors del desenvolupament del continent afric\u00e0. Per tant cal ser en ells (tamb\u00e9 al Marroc) si la ind\u00fastria catalana no vol perdre un dels trens que est\u00e0 arribant en el comer\u00e7 i industrialitzaci\u00f3 d\u2019\u00c0frica i no volem que ens passi el mateix que ens va passar quan Xina va despertar.<\/p>\n
La nostra industrialitzaci\u00f3 la fem principalment de la m\u00e0 d\u2019Acci\u00f3. Aix\u00ed va ser quan vam comen\u00e7ar fa 6 anys amb Fran\u00e7a i aix\u00ed ha estat en aquest darrer any quan hem obert nous pa\u00efsos amb les oficines de Miami, Stuttgart, Brussel\u00b7les i Johannesburg. Aquestes darreres s\u00f3n les que han donat un resultat concret i ser\u00e0 la de Johannesburg la que aportar\u00e0 m\u00e9s futur, amb la possibilitat de trobar partners locals. Apart del treball amb Acci\u00f3 tamb\u00e9 treballem amb empreses traders, una sueca i una altra d\u2019Estats Units, i directament amb gent que coneixem viatjant pel m\u00f3n, com per exemple amb Isl\u00e0ndia o amb Argentina. Un s\u2019adona a la fi que el m\u00f3n \u00e9s molt gran i alhora molt petit, coneixent molta gent d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0.<\/p>\n
El treball de l\u2019oficina d\u2019Acci\u00f3 a Johannesburg ha estat impecable, amb una tria de les empreses que podien estar interessades en el nostre producte, un enviament de documentaci\u00f3 t\u00e8cnica i comercial juntament amb mostres de paper, per finalment realitzar una visita presencial que va acabar amb la meva missi\u00f3 comercial aquesta setmana. El resultat ha estat el coneixement de l\u2019immens potencial de l\u2019\u00e0rea, de les nostres forces amb el producte i amb l\u2019empatia comercial, de les possibilitats immediates de compra per part de tres empreses i de la possibilitat de trobar un soci local petit (que t\u00e9 el suport del govern) que demana ajuda tecnol\u00f2gica per fer futur. Molts d\u2019ells ens visitaran d\u2019aqu\u00ed a un mes arran de la fira internacional de tiss\u00fa que es far\u00e0 a Barcelona.<\/p>\n
Durant els 4 dies que he visitat clients amb la Silvia<\/strong> (delegada de l\u2019oficina d\u2019Acci\u00f3) i en Joan<\/strong> m\u2019he preguntat per qu\u00e8 els industrials catalans no veuen Sud\u00e0frica com una oportunitat \u00fanica en aquest moment. Els embotits, els aliments envasats, el t\u00e8xtil, el pl\u00e0stic, la maquin\u00e0ria,… tenen en aquest pa\u00eds l\u2019oportunitat d\u2019eixamplar el seu mercat i crear bases pel futur creixement a l\u2019\u00c0frica. El continent est\u00e0 comen\u00e7ant a cr\u00e9ixer amb valors del 3% de Sud\u00e0frica, del 9,3% de Zimbabwe, del 7,2% de Nig\u00e8ria, fins el 13% de Ghana. A mesura que van creixent va disminuint la viol\u00e8ncia, cosa que alhora impulsa m\u00e9s les inversions i el creixement.<\/p>\n Els productes catalans tenen la qualitat i el preu adients per sortir al m\u00f3n, per\u00f2 a l\u2019\u00c0frica a m\u00e9s hi tenim un valor que altres \u00e0rees no tenen, l\u2019empatia comercial. El nostre tarann\u00e0 \u00e9s benvingut per empreses que demanen consell i ajuda, essent un plus de gran valor. \u00c0frica ha de ser el mercat catal\u00e0, per tarann\u00e0, per proximitat i pel fus horari. Les relacions es fan en el mateix horari i el jet lag del viatge no hi \u00e9s. Res a veure amb \u00c0sia.<\/p>\n ig\u0001\u0006\ufffd <\u0010:\u0001\u0018\ufffdW \b\ufffd] \/span><\/p>\n