Feia temps que no ten\u00edem una setmana amb tants sobresalts com aquesta. Ven\u00edem d\u2019uns dies on es van con\u00e8ixer les dades de l\u2019atur de l\u2019enquesta EPA de l\u2019Instituto de Estad\u00edstica. Vam poder confirmar el drama de 6 milions d\u2019aturats, amb un \u00edndex d\u2019atur del 55% en els joves. Tamb\u00e9 vam veure que hi ha regions a Espanya amb un atur de m\u00e9s del 35% (Andalusia) i altres amb un atur del 16% (les que tenen concert econ\u00f2mic). Les dades de l\u2019enquesta van provocar un moviment de l\u2019opini\u00f3 europea advertint del perill de l\u2019atur juvenil, demanant mesures concretes per atacar de cara el problema. La CEOE m\u00e9s endavant ha demanat un contracte minijob pels joves i la ministra de Treball ha sortit amb la idea d\u2019una contribuci\u00f3 a la seguretat social amb un forfet de 50 euros pels joves menors de 30 anys que comencin a establir-se pel seu compte.<\/p>\n
En aquest escenari han comen\u00e7at a apar\u00e8ixer indicadors com la dada avan\u00e7ada del PIB del quart trimestre, amb una baixada brutal del 0,7% i la davallada de les vendes durant la campanya de Nadal d\u2019un -9,5% a les grans superf\u00edcies. Qu\u00e8 va passar en el mes de desembre? Doncs que ja ven\u00edem de la pujada de l\u2019IVA del mes de setembre i l\u2019efecte compressor que havia provocat a l\u2019economia es va refor\u00e7ar amb la desaparici\u00f3 de la paga extra de Nadal dels funcionaris. L\u2019impacte psicol\u00f2gic i adquisitiu d\u2019aquesta mesura va afectar la pulsi\u00f3 compradora que hi ha en la campanya de Nadal, quedant aquesta disminu\u00efda. Alhora les empreses van decidir, per q\u00fcestions de balan\u00e7os, acabar l\u2019any sense estocs, cosa que va acabar de refor\u00e7ar la frenada de les compres. Si, a m\u00e9s hi afegim que el desembre \u00e9s un mes on nom\u00e9s es treballa durant quinze dies, pel nostre mal cap en el repartiment de les festes, va desapar\u00e8ixer el consum i la producci\u00f3, essent la davallada del PIB cantada. Error de manual.<\/p>\n
Fa dies que vinc dient que els indicadors de canvi de tend\u00e8ncia s\u00f3n presents en l\u2019economia. Tothom em diu que m\u2019equivoco, que nom\u00e9s s\u2019ha de veure l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019atur, que fins i tot \u00e9s obsc\u00e8 dir aix\u00f2 amb l\u2019atur actual. Per\u00f2 una cosa \u00e9s el s\u00edmptoma de principi de canvi i una altre molt diferent \u00e9s la creaci\u00f3 de feina. Els canvis que es perceben s\u00f3n en la millora de la competitivitat de la ind\u00fastria i del turisme espanyol i els seus efectes en l\u2019entrada o sortida de diners cap a fora. A partir del mes de juliol el compte corrent d\u2019Espanya \u00e9s positiu per primera vegada des de l\u2019any 1998 degut al bon comportament del turisme (55 milions de turistes, 41.200 milions d\u2019euros) i de les exportacions, i a la frenada a les importacions. Tot plegat \u00e9s el resultat de la contenci\u00f3 salarial dels dos darrers anys en les empreses del pa\u00eds i de l\u2019apujada de l\u2019IVA que ha frenat el consum, impulsant a les empreses a exportar i disminu\u00efnt la importaci\u00f3 de productes exteriors. El saldo exterior de 2012 a finals de novembre \u00e9s de -13.133 milions d\u2019euros, xifra que no variar\u00e0 gaire a finals de desembre, essent la meitat de la de l\u2019any 2011 i una d\u00e8cima part de la de l\u2019any 2008. L\u2019any 2013 aquest saldo total ser\u00e0 positiu en una xifra propera als 10.000 milions d\u2019euros i, amb la tend\u00e8ncia que portem, a l\u2019any 2014 aquesta xifra podria assolir els 40.000 milions d\u2019euros, un valor proper a tota la importaci\u00f3 de combustibles. Un fet revolucionari en l\u2019economia espanyola.<\/p>\n
Aix\u00f2 que vinc explicant de fa mesos ara ha sigut percebut pels economistes de fora del pa\u00eds, veient que l\u2019economia se\u2019n sortir\u00e0, que hem fet els deures, no insistint m\u00e9s en retallar despesa p\u00fablic. Ara veuen que l\u2019economia espanyola creixer\u00e0 en no gaire temps i, amb aix\u00f2, el d\u00e8ficit p\u00fablic es podran reduir i tornar el deute. Aquest convenciment s\u2019ha traslladat a la borsa, a les empreses (nom\u00e9s als sectors precursors) i al deute p\u00fablic espanyol, suavitzant la prima de risc. Ara \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de crear confian\u00e7a per poder impulsar el consum que encara hi ha, emp\u00e8nyer les empreses a ser valentes i a invertir, fer veure als bancs que tamb\u00e9 han d\u2019arriscar en les noves inversions i aixecar la moral de tots els que treballem (nom\u00e9s 17 milions).<\/p>\n
Tot aix\u00f2 que va en el bon cam\u00ed estem a punt de perdre-ho per la desconfian\u00e7a de la societat en els seus pol\u00edtics i en les institucions que regenten. La corrupci\u00f3 generalitzada en els partits que han estat en el poder en els darrers 30 anys \u00e9s un fet que repugna, que fa venir n\u00e0usees, quan es compara amb el gran patiment que suporta la ciutadania en aquest cam\u00ed de reforma de l\u2019economia. El dolor de la societat no pot suportar per m\u00e9s temps aquesta situaci\u00f3, essent urgent la renovaci\u00f3 dels individus que han gestionat durant tots aquests anys la direcci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica, empresarial i sindical del pa\u00eds. Comen\u00e7a a fer-me f\u00e0stic dirigir-los la mirada.<\/p>\n
Per\u00f2, a m\u00e9s de canviar l\u2019elit dirigent del pa\u00eds, \u00e9s igualment important tallar d\u2019arrel les causes de la corrupci\u00f3 al pa\u00eds: l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i l\u2019exc\u00e9s de construcci\u00f3. La facilitat i la impunitat amb la que el pa\u00eds ha especulat de forma esbojarrada el valor dels terrenys i la construcci\u00f3 p\u00fablica indiscriminada durant d\u00e8cades ha portat fins aqu\u00ed. Resoldre aix\u00f2 vol dir construir en terrenys r\u00fastics, amb valor proper a zero i a construir obra p\u00fablica amb retorn de la inversi\u00f3 raonable. Construir per a l\u2019economia, no economia per a la construcci\u00f3, com ve essent des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n
Per\u00f2, quan la majoria del pa\u00eds \u00e9s experta en aquest tipus d\u2019especulaci\u00f3, quan nom\u00e9s sap fer aix\u00f2, creieu que hi haur\u00e0 la valentia per canviar el paradigma?<\/p>\n