En un article anterior explicava que la crisi estructural crea desigualtats que ara per ara no sabem resoldre i que l\u2019origen d\u2019aquest proc\u00e9s era degut a una obertura de les transaccions internacionals, a una p\u00e8rdua significativa de la fiscalitat repartidora dels estats i a una p\u00e8rdua important de les bases de recaptaci\u00f3 per l\u2019augment de la compet\u00e8ncia que porta a reduir costos, guanys i a automatitzar al l\u00edmit.<\/p>\n
Una de les primeres conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest proc\u00e9s \u00e9s la desregulaci\u00f3 laboral. En els darrers 20 anys, 14 pa\u00efsos dels 20 de la OCDE han alleugerit la seva reglamentaci\u00f3 laboral, majorit\u00e0riament a Europa del nord. Una protecci\u00f3 laboral massa forta pot conduir a una mena de dualisme de desigualtat: un sector protegit al que \u00e9s dif\u00edcil entrar perqu\u00e8 hi ha una baixa rotaci\u00f3 de treball, amb bons salaris, i per l\u2019altre costat un sector amb contractes temporals generadors de precarietat, amb baixos salaris. A aqu\u00ed cal afegir-hi el declivi sindical fruit de l\u2019augment de la compet\u00e8ncia i de la dificultat dels sindicats a trobar un nou lloc en la nova economia. La baixa inflaci\u00f3 i la fragilitat de les empreses tamb\u00e9 propicien una p\u00e8rdua de for\u00e7a sindical. De fet tenen mala pe\u00e7a al teler en la seva superviv\u00e8ncia doncs una elevada sindicalitzaci\u00f3 permet assolir millors salaris en relaci\u00f3 a la remuneraci\u00f3 de capital, per\u00f2 si els salaris han de tenir com a contrapartida reduccions de llocs de treball, la contrapartida a la igualtat pot ser l\u2019atur.<\/p>\n
Tot plegat porta a pensar que nom\u00e9s queda una pol\u00edtica v\u00e0lida per a la soluci\u00f3 de la desigualtat que passa per la igualtat d\u2019oportunitats entre ciutadans, \u00e9s a dir, per l\u2019educaci\u00f3, la formaci\u00f3 professional i per la salut, just el contrari del que ara es fa.<\/p>\n
Una conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi \u00e9s que la p\u00e8rdua d\u2019activitat no afecta tant a un sector com a un territori industrial. La crisi ha afectat m\u00e9s a territoris amb sectors industrials en declivi que a altres zones amb poc pes industrial. Ha afectat m\u00e9s a territoris amb baixa densitat de poblaci\u00f3 que a \u00e0rees urbanes intenses. Afecta m\u00e9s a territoris amb economies r\u00edgides i tancades que a altres amb economies flexibles, amb r\u00e0pida reacci\u00f3 a canvis: Alemanya i Su\u00e8cia cauen r\u00e0pidament en crisis per\u00f2 en surten a la mateixa velocitat. Fran\u00e7a es resisteix a entrar en crisi per\u00f2 tampoc en pot sortir. Les dues primeres economies s\u00f3n obertes a l\u2019intercanvi internacional mentre que la de Fran\u00e7a \u00e9s una economia basada en la funci\u00f3 p\u00fablica que modula el creixement.<\/p>\n
En aquest mateix sentit les grans ciutats resisteixen millor la crisi que la resta del pa\u00eds doncs el treball no assalariat modern \u00e9s molt urb\u00e0: programaci\u00f3, \u00a0assessoria inform\u00e0tica, consultoria en gesti\u00f3,… En aquesta mateixa direcci\u00f3 la reestructuraci\u00f3 del sistema productiu destrueix sobretot llocs de treball masculins i creen principalment treball femen\u00ed: entre 1982 i 2006 les dones s\u2019han beneficiat del 84% de la creaci\u00f3 neta de treball. Els llocs perduts es troben en la construcci\u00f3, l\u2019agricultura, l\u2019artesania i el comer\u00e7. Es pot dir que la crisi afecta a les feines m\u00e9s antigues i tradicionals, i menys a les de serveis.<\/p>\n
Per tant, la crisi a Espanya afecta menys a \u00e0rees com a la comunitat de Madrid que es nodreix d\u2019una aportaci\u00f3 important de salaris que provenen de funcionaris, amb nombrosos serveis al seu voltant, que no pas a \u00e0rees com la de Girona o la de tot l\u2019arc mediterrani, amb una economia totalment oberta a la compet\u00e8ncia internacional. \u00c9s el que hi ha en el fons del d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0, valenci\u00e0 i balear i el que no hi ha a Navarra o al Pa\u00eds Basc. En totes aquestes \u00e0rees la compet\u00e8ncia internacional \u00e9s molt forta, necessitant tots els recursos possibles per esdevenir m\u00e9s competitives, cosa que \u00e9s possible a les comunitats forals i impossible a les altres del mediterrani.<\/p>\n
Aquest fenomen no \u00e9s exclusiu d\u2019Espanya. A \u00cele de France, la regi\u00f3 de Par\u00eds, li desapareix el 10% de la seva aportaci\u00f3 fiscal per ser distribu\u00efda a la resta de Fran\u00e7a. Tamb\u00e9 comencen a fer el mateix debat que aqu\u00ed, dient que hi ha \u00e0rees de Fran\u00e7a on la renda per c\u00e0pita m\u00e9s baixa va acompanyada de l\u2019index de benestar m\u00e9s alt. Si la soluci\u00f3 democr\u00e0tica, diuen, \u00e9s el repartiment del d\u00e8ficit fiscal de la regi\u00f3 per just\u00edcia territorial, Ile de France estar\u00e0 m\u00e9s exposada que les altres als desafiaments de la mundialitzaci\u00f3. De continuar aix\u00ed, \u00cele de France, amb el 19% de la poblaci\u00f3 francesa, no podr\u00e0 ser la locomotora del creixement dels sectors productius i competitius del pa\u00eds. La tria que Fran\u00e7a haur\u00e0 de fer \u00e9s si continua pel cam\u00ed del no creixement, de la p\u00e8rdua continuada de competitivitat internacional, del no equilibri pressupostari, del deute p\u00fablic creixent,… o pel contrari far\u00e0 marxa enrere i deixar\u00e0 que la seva locomotora econ\u00f2mica no s\u2019ofegui i arrossegui a la resta del pa\u00eds, creant novament teixit productiu i equilibrant l\u2019economia.<\/p>\n
El dilema a Fran\u00e7a esdev\u00e9 la clau en la soluci\u00f3 de la crisi estructural mundial, \u00a0tant en la q\u00fcesti\u00f3 regional, com en la sindical, la recaptat\u00f2ria o la de la reglamentaci\u00f3 en el comer\u00e7 internacional per frenar la p\u00e8rdua indiscriminada i sense sentit de part del benestar social. Potser el problema de d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 el resoldr\u00e0 Fran\u00e7a. Ves a saber! \ufffd\u0005\u0006\u000eu\u0010m\u0001\b\ufffd] `\u000b_ a desigualtat que, per primera vegada des de la revoluci\u00f3 industrial, no es podr\u00e0 compensar a trav\u00e9s dels pressupostos de l\u2019administraci\u00f3. Una equaci\u00f3 complexa que requerir\u00e0 molt coneixement per resoldre-la.<\/p>\n