Sovint he explicat en aquest espai que la crisi econ\u00f2mica mundial t\u00e9 el seu origen en els efectes de la mundialitzaci\u00f3, en la transfer\u00e8ncia de riquesa des dels pa\u00efsos desenvolupats cap els pa\u00efsos m\u00e9s pobres. Aquest mecanisme \u00e9s alhora bo per a la humanitat i fatal per molts individus. La mundialitzaci\u00f3 provoca que el conjunt de pa\u00efsos pobres surtin de la pobresa, mentre que a l\u2019altra costat, en els pa\u00efsos transferidors de la riquesa, augmenta la desigualtat entre els seus habitants.<\/p>\n
Al m\u00f3n la desigualtat del nivell de vida \u00e9s considerable: els m\u00e9s pobres s\u00f3n comparables amb els d\u2019Eti\u00f2pia, mentre que els m\u00e9s rics s\u00f3n comparables als rics americans. Fa 20 anys la difer\u00e8ncia entre el 10% dels m\u00e9s rics i el 10% dels m\u00e9s pobres era de 100 vegades els seus ingressos. Avui aquesta difer\u00e8ncia nom\u00e9s ha disminu\u00eft a 90 vegades. Uns 600 milions de persones nom\u00e9s disposen de 300 \u20ac\/any, mentre que els 600 milions m\u00e9s rics tenen un nivell de vida de 27.000 \u20ac.<\/p>\n
Continuant amb la descripci\u00f3 de la desigualtat mundial, el 2005 el n\u00famero de persones vivint amb menys d\u20191 \u20ac\/dia era de 1.400 milions, un 20% de la poblaci\u00f3 mundial. Si agafem un nivell de pobresa de 2 \u20ac\/dia \u00a0el n\u00famero de persones al m\u00f3n \u00e9s de 3.000 milions, la meitat de la humanitat. El progr\u00e9s econ\u00f2mic avui domina el creixement demogr\u00e0fic per primera vegada despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 industrial: des de 1990 el n\u00famero de pobres ha baixat en 500 milions de persones.<\/p>\n
Els factors determinants del creixement econ\u00f2mic s\u00f3n la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, la millora en organitzaci\u00f3, l\u2019acumulaci\u00f3 de factors de producci\u00f3 com equipaments i infraestructures, l\u2019educaci\u00f3, la formaci\u00f3 de la m\u00e0 d\u2019obra i el coneixement t\u00e8cnic-cient\u00edfic. L\u2019extensi\u00f3 de les exportacions permesa per la mundialitzaci\u00f3 dels intercanvis, amb l\u2019ajuda de les inversions estrangeres, ha estat un factor potent de desenvolupament, permetent una transfer\u00e8ncia de llocs de treball agr\u00edcoles, menys remunerats, cap a llocs de treball industrials, m\u00e9s ben pagats.<\/p>\n
Llavors, si la mundialitzaci\u00f3 ha augmentat en gran proporci\u00f3 l\u2019intercanvi comercial, essent te\u00f2ricament un factor de creixement econ\u00f2mic global, per qu\u00e8 aquest efecte t\u00e9 com a contrapartida l\u2019augment de la desigualtat en els pa\u00efsos desenvolupats?<\/p>\n
En primer lloc perqu\u00e8 l\u2019obertura de les transaccions internacionals ha pressionat a la baixa els salaris dels llocs menys qualificats amb una compet\u00e8ncia directa amb la m\u00e0 d\u2019obra m\u00e9s barata de les economies emergents, mentre que al mateix temps augmenta els guanys i la remuneraci\u00f3 del capital i del treball m\u00e9s qualificat que es troba fora de la compet\u00e8ncia (cas d\u2019Alemanya). Aix\u00f2 ha afectat primer als productes m\u00e9s banals, dir\u00edem d\u2019artesania, per tocar no gaire m\u00e9s tard a productes industrials senzills, acabant per afectar a la totalitat del teixit industrial. Com que la percepci\u00f3 de l\u2019afectaci\u00f3 no ha estat clara en el primer moment (encara no ho \u00e9s per molta gent) el resultat ha estat el tancament de molts llocs de treball, veient com l\u2019economia no podia crear teixit nou amb prou velocitat per compensar la p\u00e8rdua.<\/p>\n
El cas d\u2019Espanya \u00e9s m\u00e9s punyent perqu\u00e8 durant 10 anys s\u2019havia amagat aquesta p\u00e8rdua amb el sector de la construcci\u00f3 fins que va petar. Ara la realitat fa aflorar la p\u00e8rdua de teixit industrial durant aquest temps, amb un 30% de deperdici\u00f3.<\/p>\n
En casos de d\u00e8cades anteriors aquestes desigualtats es compensaven mitjan\u00e7ant transfer\u00e8ncies dels pressupostos p\u00fablics, per\u00f2 ara no \u00e9s possible.<\/p>\n
La segona causa \u00e9s la desaparici\u00f3 de la fiscalitat repartidora. A partir de mitjans dels anys 1980 el m\u00f3n occidental havia canviat radicalment la fiscalitat dels m\u00e9s rics. EEUU va abaixar els valors m\u00e0xims marginals dels seus impostos, del 70% al 40% \u00a0amb Reagan. Anglaterra va passar del 83% al 60% \u00a0amb Thatcher, compensant-ho amb una puja de l\u2019IVA del 6 al 15%. Durant els anys 1986 al 2002 tots els pa\u00efsos desenvolupats van fer el mateix. Avui aquesta desfiscalitzaci\u00f3 dels m\u00e9s rics \u00e9s encara m\u00e9s forta pel fet que aquestes rendes tenen mecanismes per esmunyir-se de la recaptaci\u00f3 dels pa\u00efsos on resideixen, transferint el capital a trav\u00e9s de societats intermedi\u00e0ries a paradisos fiscals. A aquesta tend\u00e8ncia s\u2019hi ha afegit la fiscalitat de les grans empreses que fan servir els mateixos mecanismes per no pagar impostos de beneficis en els pa\u00efsos on operen.<\/p>\n
La tercera causa \u00e9s la disminuci\u00f3 de les bases de recaptaci\u00f3 de l\u2019economia per l\u2019augment de la compet\u00e8ncia. Aix\u00ed, si la compet\u00e8ncia i la innovaci\u00f3 abaixen els preus al consumidor, la conseq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n menys ingressos per a l\u2019administraci\u00f3 via IVA. Per\u00f2 el mateix efecte pressiona sobre menys rendiments de capital i menys ingressos salarials que alhora comporten menys ingressos fiscals i socials.<\/p>\n
El resultat de tot plegat \u00e9s que la nostra societat es troba davant un augment de la desigualtat que, per primera vegada des de la revoluci\u00f3 industrial, no es podr\u00e0 compensar a trav\u00e9s dels pressupostos de l\u2019administraci\u00f3. Una equaci\u00f3 complexa que requerir\u00e0 molt coneixement per resoldre-la.<\/p>\n
loca\ufffd\u0005,\u000ee\u0010s\u0001\b\ufffd] `\u000b_ adurs algun dia?<\/p>\n