{"id":808,"date":"2013-03-05T10:27:37","date_gmt":"2013-03-05T09:27:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=808"},"modified":"2013-03-05T10:27:37","modified_gmt":"2013-03-05T09:27:37","slug":"en-record-d%e2%80%99en-toni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=808","title":{"rendered":"En record d\u2019en Toni"},"content":{"rendered":"

Vaig arribar a Camprodon l\u2019any 1978 a la recerca de la muntanya. Ben aviat vaig con\u00e8ixer a la gent que sortia d\u2019excursi\u00f3 o que havia estat lligada a activitats muntanyenques. L\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed de Vallter havia engegat el 1975 i la carretera fins a dalt permetia descobrir un territori nou per a mi i per a tothom. Aviat em vaig fer de l\u2019Ski Club i del grup de rescat de muntanya de la Creu Roja, llocs on vaig con\u00e8ixer en Toni Suri\u00f1ach<\/strong>. La gent de Camprodon t\u00e9 molta facilitat per acollir altra gent, per\u00f2 en Toni era un virtu\u00f3s en aix\u00f2, fruit de la seva bonhomia i generositat que sobresortia de la seva personalitat. En Toni i la M\u00aa Rosa sempre han estat en tots els moviments socials d\u2019ajuda de Camprodon, la seva casa ha estat sempre una llar d\u2019acollida i aquesta filosofia ha estat sempre el pal de paller de la fam\u00edlia.<\/p>\n

Fruit d\u2019aquest tarann\u00e0 en Toni tenia una eleg\u00e0ncia que f\u00e0cilment captivava a l\u2019altra gent. Era un gran tertuli\u00e0, li agradava parlar i discutir de nombrosos temes, de pol\u00edtica, de medicina, de territori,…<\/p>\n

Des de la meva arribada fins a finals dels anys 90 vaig tenir ocasi\u00f3 de caminar amb ell en les excursions que organitz\u00e0vem amb el club a l\u2019estiu per fomentar el coneixement del territori, cosa que hem continuat fent fins aquest darrer estiu, durant 30 anys. Tamb\u00e9 vaig participar amb ell en nombrosos rescats de muntanya, recordant especialment la dels dos joves que es van matar a Tirapits durant els dies de Nadal enmig d\u2019una tempesta de rufa, o la del capell\u00e0 que va caure al torrent de Coma de Vaca el dia de juliol que van matar a Miguel Angel Blanco. Anar amb ell era tenir segur que hi hauria sentit com\u00fa en les decisions. Li d\u00e8iem el \u201ccabo\u201d i durant 15 anys ens ho vam passar d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 sortint tot el grup. Jo anava cada diumenge a caminar amb en Ventura i en Toni em deia que m\u2019havia convertit en un professional de la muntanya. No sabia que a partir de l\u2019any 1999, quan estava mesurant els 1.200 km de camins amb una roda i en Ventura ja no em va poder acompanyar, ell tamb\u00e9 es convertiria en un professional de muntanya cada diumenge, acompanyant-me sempre fins fa un mes. La relaci\u00f3 entre companys de muntanya es refor\u00e7a a mesura que es van superant dificultats i es van adquirint viv\u00e8ncies, emmagatzemant paisatges, racons, an\u00e8cdotes, conversacions,… Aix\u00ed creix poc a poc l\u2019amistat. Per\u00f2 la mort de la seva filla Meritxell el 1998 arran d\u2019un accident al Mont Blanc i l\u2019accident de vessament de fuel a la f\u00e0brica de Besal\u00fa el 2004 van enfortir definitivament la nostra relaci\u00f3. Des de l\u2019any 1999 fins ara tothom a Camprodon ens havia associat a la muntanya, essent un ritual veure\u2019ns els divendres al Casal preparant la sortida de diumenge, veure com ens trob\u00e0vem tots els diumenges per sortir o l\u2019arribada abans de les dues de diumenge. Fent parella amb ell hav\u00edem constitu\u00eft un embri\u00f3 d\u2019amics que van a muntanya diumenge s\u00ed, diumenge tamb\u00e9, gaudint dels centenars de camins que tenim i de la quantitat de racons per deixar-se embadalir. Aquesta relaci\u00f3 es completava en les tert\u00falies d\u2019estiu a les terrasses del Casal amb el caf\u00e8 i el seu brandy preferit, el Terri.<\/p>\n

En Toni tenia especial predilecci\u00f3 per Ulldeter arran de la construcci\u00f3 del refugi nou a l\u2019any 1957 quan ell era adolescent i anava a ajudar el seu pare. Li agradava descobrir nous indrets i, sobretot, compartir. Amb ell ha estat molt f\u00e0cil ensenyar els camins a grups de gent, tant si eren les sortides organitzades del club, com si eren les que f\u00e8iem improvisadament els diumenges. Una cosa especial han estat les sortides d\u2019iniciaci\u00f3 amb els nens en el grup Eixam. Hem fet 12 anys de sortides mensuals amb nens i mares i en Toni exercia sempre d\u2019avi del grup. En tots aquests anys hem fet molts rituals, com el de la travessa a N\u00faria quan passem per la Fossa del Gegant: aqu\u00ed l\u2019aturada era obligat\u00f2ria i \u00a0explicava la llegenda de la batalla entre en Roland i el gegant Moro amb la mort d\u2019aquest i el vessament de sang que taca la muntanya. Era f\u00e0cil escoltar en Toni explicant una hist\u00f2ria a un nen, guiant-lo per on havia de passar o com havia de posar un peu sobre una roca. La seva facilitat de comunicaci\u00f3 i de tertuli\u00e0 el feia especial amb els nens, se\u2019ls posava a la butxaca nom\u00e9s de comen\u00e7ar.<\/p>\n

Els camins els hem fet sempre en una direcci\u00f3, mai en la contr\u00e0ria, per raons d\u2019esfor\u00e7, de paisatge, o simplement per manies nostres, purs rituals. Les grans excursions a l\u2019estiu eren l\u2019aut\u00e8ntica festa major. Anar a Canig\u00f3 en dos dies volia dir dormir a Marialles, jugar, banyanar-se al torrent, fer juguesques i riure, riure molt. Anar a To\u00e8s i dormir a Ras de Caran\u00e7\u00e0, sortir del refugi perqu\u00e8 hi feia massa calor i fer vivac a fora era una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica. Qu\u00e8 us dir\u00e9 de les sortides amb raquetes a l\u2019hivern amb els nens, posar-les-hi, vigilar que no s\u2019empassin dins el torrent amagat per la neu, gaudir veient-los com es deixen lliscar pels pendents mentre esmorzem,… quan tornant d\u2019un llarg recorregut de l\u2019Ollat, darrera el Costabona, ens enganxa de ple un ruixat d\u2019estiu que ens deixa calats fins els cal\u00e7otets, o quan en la pen\u00faltima excursi\u00f3, fa poc m\u00e9s d\u2019un mes, baixem pel mig del torrent de Monars en un dels indrets m\u00e9s salvatges de l\u2019Alta Garrotxa,…<\/p>\n

Amb en Toni he pogut gaudir d\u2019una quantitat immensa de viv\u00e8ncies durant els m\u00e9s de 8.000 km i les m\u00e9s de 2.500 hores que he caminat amb ell. Tots els que hi hem fet cam\u00ed trobarem a faltar la seva eleg\u00e0ncia natural fruit de la seva generositat innata.<\/p>\n

Toni, sempre quedar\u00e0s en el nostre record.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t