\n
Sovint he defensat la reforma laboral i les retallades com l’\u00fanic cam\u00ed per resoldre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds. Tot i que no he fet \u00fas de la reforma laboral i he patit les retallades, veia que era l’\u00fanic cam\u00ed per posar el pa\u00eds al seu lloc, l’\u00fanica via que podia posar la riquesa on tocava. Per\u00f2 tot \u00e9s molt m\u00e9s complex. Espanya t\u00e9 un forat de 385.000 milions, aquesta \u00e9s la xifra que ens haur\u00edem d’empobrir, un 35% del PIB. \u00c9s impensable que aquest ajust es faci via retallant sous i prestacions p\u00fabliques en pocs anys. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed no quedar\u00e0 res, ni empreses ni pa\u00eds. Per tant, la soluci\u00f3 passa per crear 385.000 milions venent m\u00e9s que no pas comprant durant deu anys, cosa que ja hem comen\u00e7at a fer. \u00c9s aqu\u00ed on era important la reforma laboral, les retallades i l’augment d’IVA. Aquestes mesures han for\u00e7at a les empreses a contenir o abaixar salaris, a augmentar la productivitat i a espavilar-se per vendre fora. L’economia espanyola torna a ser competitiva com mai ho havia estat. Els francesos diuen “L’Espagne va manger la France!” i a fe que tenen ra\u00f3: la nostra sortida de la crisi els enfonsa a ells, que s\u00f3n menys competitius. Espanya \u00e9s un 10% menys productiva que Europa per\u00f2 els salaris s\u00f3n un 20% inferiors, cosa que aporta un diferencial competitiu del 10%.<\/p>\n
La pregunta que hem de fer en aquest moment \u00e9s, han de continuar les retallades? Jo crec que no, cosa que no vol pas dir que no s’hagi d’aprimar i racionalitzar l’administraci\u00f3 p\u00fablica. El cam\u00ed era vital per tornar a fer l’economia competitiva per\u00f2, ara que ja ho \u00e9s, cal frenar si no es vol caure en el precipici definitivament. Sabem que el deute de les administracions no ha de cr\u00e9ixer m\u00e9s i aix\u00f2 es fa mantenint els d\u00e8ficits dels pressupostos per sota del 3%. Si el d\u00e8ficit aquest any arriba al 7% generar\u00e0 m\u00e9s deute, \u00e9s evident, per\u00f2 ara sabem que essent competitius en el mercat global tornarem a fer cr\u00e9ixer l’economia. Si cada reducci\u00f3 de l’1% del d\u00e8ficit implica una reducci\u00f3 de l’1,5% del PIB no aixecarem el cap mai. \u00c9s millor cr\u00e9ixer un 2% del PIB i reduir llavors un 1% el d\u00e8ficit, aquest \u00e9s el cam\u00ed.
\nQueda el problema del finan\u00e7ament. El deute p\u00fablic espanyol es continua finan\u00e7ant entre el 5% i el 6% d’inter\u00e8s. Aquests interessos es mengen part dels guanys que fem exportant, fent m\u00e9s dif\u00edcil encara treure el cap. Per tant \u00e9s vital abaixar aquestes r\u00e0tios entre altres coses perqu\u00e8 tamb\u00e9 mantenen alts els interessos dels pr\u00e9stecs a les empreses. La clau \u00e9s el retorn a la confian\u00e7a en l’economia. Per un costat el govern podria demanar el rescat si aix\u00f2 no implica l’obligaci\u00f3 de fer m\u00e9s retallades abans de cr\u00e9ixer. Per altre costat podria fer actuacions per rellan\u00e7ar l’economia productiva i retornar lleugerament la confian\u00e7a al sistema econ\u00f2mic. De moment no fa ni una cosa ni l’altra.
\nSi estudiem com \u00e9s de competitiva l’economia d’aqu\u00ed en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos es veu com les grans empreses (de m\u00e9s de 250 treballadors) s\u00f3n molt m\u00e9s competitives que les franceses, alemanyes, italianes, angleses i nord-americanes. Pel que fa a les mitjanes empreses (entre 50 i 250 treballadors) s\u00f3n m\u00e9s competitives les d’aqu\u00ed que les d’aquests pa\u00efsos menys que les d’It\u00e0lia. En canvi les nostres empreses de menys de 50 treballadors s\u00f3n menys competitives que les dels altres pa\u00efsos. El problema ve quan estudiem l’estructura de les empreses a casa nostra. A Catalunya nom\u00e9s hi ha 7.531 empreses m\u00e9s grans de 50 treballadors contra 255.285 empreses de menys de 50. Les mitjanes i grans empreses nom\u00e9s s\u00f3n un 2,87% del total. Aqu\u00ed hi veiem un greu d\u00e8ficit de la nostra economia. Ser petit t\u00e9 alguns avantatges, com ser flexible i r\u00e0pid, per\u00f2 evita tenir prou capital per afrontar certes inversions, d\u00f3na menys economia d’escala per disminuir costos i evita sovint tenir programes d’investigaci\u00f3, desenvolupament i innovaci\u00f3. Tot plegat fa m\u00e9s dif\u00edcil competir en el m\u00f3n global.
\nCom hem arribat fins aqu\u00ed? Per una part perqu\u00e8 el teixit empresarial del pa\u00eds \u00e9s molt individualista, t\u00e9 poca cultura de compartir per millorar. Per altra part perqu\u00e8 el finan\u00e7ament de les empreses industrials no ha estat adient, amb uns bancs i caixes amb aversi\u00f3 i f\u00f2bia a la ind\u00fastria. Finalment perqu\u00e8 mai ens hem cregut que pod\u00edem tenir un mercat immens a fora de les nostres fronteres, no feia falta.
\nEns enfrontem amb el repte de modernitzar el teixit industrial catal\u00e0 i d’augmentar-ne la talla. Ambd\u00f3s reptes necessiten un canvi en la manera d’entendre les empreses i un canvi en el seu finan\u00e7ament. \u00c9s b\u00e0sic elaborar plans estrat\u00e8gics a les empreses que ajudin a veure el millor cam\u00ed per als propers anys. A partir d’aquestes reflexions s’haur\u00e0 de treballar buscant nous socis a les empreses, noves aliances amb altres i nou finan\u00e7ament ali\u00e8 al bancari que ara tenim.
\nFa mesos que he llen\u00e7at la idea que cal organitzar una entitat (crowdfunding) que permeti el finan\u00e7ament compartit. La meva idea principal era la captaci\u00f3 de petits inversors, que ara tenen estalvis en els bancs i caixes, per derivar-los cap a projectes industrials. El professor de la Business School, el giron\u00ed Joan Torrent<\/strong>, em va fer veure que de diner n’hi ha el que es vulgui, que nom\u00e9s s’ha de canalitzar, que el que falta s\u00f3n bons projectes.
\nA partir d’ara, doncs, comen\u00e7arem el projecte al rev\u00e9s, creant una cartera de projectes industrials a les comarques de Girona amb dificultats per trobar finan\u00e7ament. Empla\u00e7o els industrials de les nostres comarques que preparin els seus bons projectes per crear una cartera industrial per captar finan\u00e7ament internacional. \u00c9s l’hora de la societat del compartir, tamb\u00e9 a les empreses.<\/p>\n