{"id":735,"date":"2012-11-04T19:54:56","date_gmt":"2012-11-04T18:54:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=735"},"modified":"2012-11-04T19:54:56","modified_gmt":"2012-11-04T18:54:56","slug":"sortint-i-no-sortint-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=735","title":{"rendered":"Sortint i no sortint de la crisi"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Ens trobem immersos en un m\u00f3n ple de paradoxes. Espanya esdev\u00e9 competitiva en el mercat exterior i, malgrat tot, l’atur encara creix. Els Estats Units tornen a cr\u00e9ixer en la ind\u00fastria, creant llocs de treball, i malgrat aix\u00f2 pot recaure en la recessi\u00f3 l’any vinent. En aquest m\u00f3n que vivim l’esperan\u00e7a \u00e9s vol\u00e0til, dura poc temps.
\n\"\"Veiem primer el cas espanyol. Sovint em refereixo a la balan\u00e7a per compte corrent, el saldo entre Espanya i la resta del m\u00f3n, per veure si el pa\u00eds remunta la situaci\u00f3 o no. Cada mes afegeixo la dada al gr\u00e0fic que comen\u00e7a el 1996. Ja fa mesos que avan\u00e7o que l’economia espanyola acabar\u00e0 enguany amb super\u00e0vit exterior i que l’empenta que es porta \u00e9s molt gran, tant, que per aqu\u00ed podem sortir de la crisi amb certa facilitat. La corba diu que Espanya \u00e9s novament competitiva en el m\u00f3n, que les exportacions i l’entrada de turistes estrangers s\u00f3n cada vegada m\u00e9s grans, alhora amb menys compra a l’exterior. El resultat d’un fort super\u00e0vit \u00e9s una notable entrada de capital des de l’exterior que ha de compensar en els propers anys el retorn del deute extern, tant p\u00fablic com privat.
\n\"\"I,com ens hem tornat m\u00e9s competitius en el mercat global? Destruint llocs de treball. El pendent del gr\u00e0fic dels llocs de treball perduts \u00e9s el mateix pendent del gr\u00e0fic del compte corrent. S’hauria pogut evitar parcialment per\u00f2, malauradament, la nostra societat (administraci\u00f3, empreses i sindicats) t\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia que t\u00e9 i ens mereixem aix\u00f2. Una vegada el pa\u00eds \u00e9s competitiu i pot vendre fora necessita augmentar la producci\u00f3 per vendre-hi m\u00e9s i esdevenir encara m\u00e9s competitiu, creant nous llocs de treball. Ai las! Per aix\u00f2 fa falta invertir per modernitzar l\u00ednies de producci\u00f3, per crear-ne de noves, o per ajuntar-se amb socis en els pa\u00efsos on exportem, potenciant les plataformes exportadores. I per assolir-ho fa falta tenir un sistema bancari que ara no tenim, ni tindrem durant molts anys. Fins i tot si els bancs recuperen la solv\u00e8ncia m\u00ednima, amb prou capital disponible per finan\u00e7ar novament l’economia, dubto que serveixin per finan\u00e7ar el creixement industrial: els bancs saben molt de sistemes especulatius i res de sistemes industrials. En aix\u00f2 s\u00f3n uns analfabets, amb departaments de riscos que no coneixen res de tecnologia, ni d’ind\u00fastria, ni de globalitzaci\u00f3, ni de log\u00edstica,… res que superi el llindar de pocs anys vista.
\nHeus aqu\u00ed la paradoxa espanyola: l’economia surt de la crisi malgrat les males decisions pol\u00edtiques i el daltabaix bancari, i no podr\u00e0 crear treball per manca d’oxigen. L’haur\u00e0 de trobar amb els seus propis mitjans, cosa que allargar\u00e0 la crisi com a m\u00ednim quatre anys m\u00e9s.
\nAnem ara al cas dels Estats Units. A Am\u00e8rica van triar un cam\u00ed diferent del que Alemanya ha imposat a Europa. Durant els anys 90 Estats Units havia renunciat \u00a0a la ind\u00fastria en favor dels serveis. Aquest concepte el van difondre per tot el m\u00f3n occidental, atrapant tots els pa\u00efsos d’Europa, menys Alemanya, que no va poder seguir la idea perqu\u00e8 necessitava tots els recursos possibles per resoldre la reunificaci\u00f3. A partir del 2010 els Estats Units van engegar una s\u00e8rie de processos com la fabricaci\u00f3 de d\u00f2lars per part de la reserva federal, la injecci\u00f3 de capital a inter\u00e8s zero, la trobada de jaciments de gas natural d’esquistos a un preu de la meitat del mercat, i la relocalitzaci\u00f3 de la industria b\u00e0sica que havia fugit en els anys 90. Tot plegat gr\u00e0cies a la implantaci\u00f3 de la ind\u00fastria en zones del pa\u00eds amb baixos salaris. El resultat ha estat una millora important de la competitivitat i la creaci\u00f3 de 512.000 llocs de treball, assolint una taxa d’atur del 7,8%, augmentant les exportacions i les inversions estrangeres en 435.000 milions de d\u00f2lars. La recuperaci\u00f3 \u00e9s evident per\u00f2 est\u00e0 a punt d’acabar. El d\u00e8ficit americ\u00e0, el resultat de fer anar la m\u00e0quina de bitllets, \u00e9s del 9% del PIB, un cas semblant a l’espanyol, amb un deute que arriba als 17 bilions de d\u00f2lars (dotze zeros), m\u00e9s del 100% del PIB. El congr\u00e9s nord-americ\u00e0 va aconseguir aprovar una estrat\u00e8gia per aturar la deriva del deute imposant pel proper 1 de gener un pla d’austeritat basat en l’augment de l’impost sobre la renda, sobre el patrimoni i sobre les societats, alhora que es faran retallades en els sector militar i en els programes socials, seguretat social i Medicare. El pla vol reduir el d\u00e8ficit del 9% al 5% el mateix any 2013. Per tant la incipient recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica dels Estats Units possiblement es veur\u00e0 frenada per la nova pol\u00edtica d’austeritat imposada pel congr\u00e9s republic\u00e0, cosa que posposaria la recuperaci\u00f3 del pa\u00eds uns quants anys m\u00e9s i afectaria al conjunt de l’economia mundial.
\nAquesta economia de les paradoxes i de les muntanyes russes \u00e9s el resultat d’un nou ordre econ\u00f2mic mundial que estem construint a base de patacades, sense cap pla pr\u00e8viament establert, amb eines del passat per fer el futur. Nom\u00e9s hi ha una cosa segura: en conjunt el m\u00f3n occidental ser\u00e0 m\u00e9s pobre que abans de la crisi perqu\u00e8 ha compartit part de la seva riquesa amb pa\u00efsos emergents. Caldr\u00e0 que les noves generacions trobin les eines per fer front a aquest nou ordre econ\u00f2mic, resolguin les paradoxes cont\u00ednues i, sobretot, desenvolupin nova ideologia i filosofia per inserir els nous milions de pobres occidentals a la societat. Caldr\u00e0 que les noves generacions inventin una nova socialdemocr\u00e0cia que resolgui els efectes de les paradoxes. Estic conven\u00e7ut, veient els joves que pugen, que ho faran. De moment, millor que dimarts guanyi Obama.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t