{"id":731,"date":"2012-10-28T22:18:12","date_gmt":"2012-10-28T21:18:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=731"},"modified":"2012-10-28T22:18:12","modified_gmt":"2012-10-28T21:18:12","slug":"espanya-s%c2%b4ensopeix-com-la-marmota","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=731","title":{"rendered":"Espanya s\u00b4ensopeix com la marmota"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Cada vegada que surten noves dades sobre l’atur ens esgarrifem i ens fem la mateixa pregunta: com es pot viure en una situaci\u00f3 com aquesta, amb centenars de milers de fam\u00edlies sense cap ingr\u00e9s per treball? La resposta f\u00e0cil \u00e9s que aquestes fam\u00edlies viuen del subsidi, de la pensi\u00f3 d’un avi, d’un PER o de l’ajuda a l’aturat que ha esgotat l’atur. Per\u00f2 cal pensar tamb\u00e9 que hi ha moltes persones que no es troben en aquest cas i que viuen de la caritat.
\nExplicava no fa gaires setmanes que un client de M\u00farcia ens havia dit que no venia res a Andalusia, que era com si aquesta comunitat hagu\u00e9s tancat l’activitat. Nosaltres ja fa molts mesos que no hi venem res, i \u00e9s que no es pot cobrar. Tot sembla com si la regi\u00f3, amb el 35% d’aturats, hagu\u00e9s anat abaixant l’activitat fins a trobar un punt de superviv\u00e8ncia consumint nom\u00e9s menjar, aigua i aire.
\nPer\u00f2 les dades de l’enquesta EPA de divendres em van fer pensar que aquesta caiguda en la letargia \u00e9s traslladable al conjunt d’Espanya.
\nAquests dies les marmotes es preparen per entrar dins el cau per passar l’hivern. S’han engruixudit menjant molt durant l’estiu, estan grasses, i preparen el cau amb un ja\u00e7 d’herba seca. Avui diumenge amb l’entrada del fort fred i de la tramuntana pot ser el dia que entrin a hivernar. Tancaran el cau i es quedaran a dins. A mesura que la temperatura del cau baixa elles s’arrauleixen com una pilota, esdevenen fredes i ja no reaccionen a cap est\u00edmul. En aquest estat la marmota por perdre m\u00e9s de la meitat del seu pes durant l’hivern i la seva temperatura arriba a baixar fins a 4\u00ba C. Durant l’estat d’aletargament les necessitats energ\u00e8tiques s’abaixen considerablement, consumint fins a quaranta vegades menys d’oxigen que en l’estat despert i el cor batega a deu batecs en lloc dels vint-i-quatre per minut de quan est\u00e0 desperta. La marmota \u00e9s el millor exemple de superviv\u00e8ncia dormint. A la primavera, entre mar\u00e7 i abril es tornar\u00e0 a despertar i sortir\u00e0 del cau, moment en el qual t\u00e9 molta gana i troba que tot el seu entorn est\u00e0 nevat. A l’estiu es dedica a menjar i a fer la migdiada tot parant el sol.
\nObservant l’activitat de l’economia espanyola recordo sovint la marmota. \u00c9s clar que en el comportament de la societat espanyola hi ha un component que la marmota no t\u00e9, la moral. Espanya ha perdut la moral, no t\u00e9 projecte i camina sense objectiu ni esma. La situaci\u00f3 \u00e9s gaireb\u00e9 la mateixa que la de fa cent anys durant la p\u00e8rdua de Cuba: va passar d’una situaci\u00f3 on el seu territori sempre veia el sol (de Filipines a Cuba) a ser un pa\u00eds pobre, amb una economia acostumada a ingressar d’altres indrets en lloc de produir. Ara Espanya ha descobert que el model central de Madrid ideat per Aznar era un sufl\u00e9 alimentat per Bankia (-30.000 milions) i per bancs i caixes valencians i que no sap produir.
\nPer tot aix\u00f2 el projecte de sortida de Catalunya ha arrelat: davant la manca d’itinerari d’Espanya, la sortida de Catalunya proporciona il\u00b7lusi\u00f3 pel fet que porta a pensar que lluitarem com mai per sortir de la crisi. \u00c9s aquest fet el que ha decantat definitivament bona part de l’empresariat catal\u00e0, la visi\u00f3 que la continu\u00eftat amb Espanya ens porta a la ru\u00efna, a nom\u00e9s l’ensopiment i que la separaci\u00f3 d\u00f3na la possibilitat de lluitar per sortir de la crisi.
\nPer superar la situaci\u00f3 cal fer coses diferents i no cal esperar que els pol\u00edtics ens la resolguin. Ara m\u00e9s que mai cada individu, cada empresa, cada col\u00b7lectiu s’ha d’espavilar trobant el cam\u00ed de superaci\u00f3. Un petit empresari d’Olot em va venir a veure fa poques setmanes per explicar-me el seu projecte d’ampliaci\u00f3 de la seva activitat: pretenia fer el manteniment energ\u00e8tic d’empreses i d’immobles residencials. Abans-d’ahir m’explicava que havia anat a llogar operaris amb FP de l’IES Garrotxa i que de sis nom\u00e9s un va acceptar l’oferta de treball de 1.400 \u20ac\/mes perqu\u00e8 el treball de manteniment requeria viatjar fora de la Garrotxa. L’an\u00e8cdota ens diu que encara no som prou conscients d’on ha arribat l’economia, que encara hem de baixar m\u00e9s perqu\u00e8 tothom tingui consci\u00e8ncia que cal espavilar-se per anar endavant.
\nMentre escric aix\u00f2 miro la corba d’aturats de l’EPA i he pensat que \u00e9s igual que la corba del balan\u00e7 per compte corrent de l’economia espanyola. Els pendents s\u00f3n iguals. Vol dir que els aturats han servit, malauradament, per augmentar la competitivitat de l’economia espanyola. Dic malauradament perqu\u00e8 es podia haver fet d’altra manera, abaixant els salaris de forma pactada, abaixant els costos a la seguretat social de les empreses a canvi d’apujar l’IVA, abaixant els costos energ\u00e8tics de les empreses a canvi de posar el cost real dom\u00e8stic… Tot aix\u00f2, la devaluaci\u00f3 t\u00e8cnica, es podia haver fet, ens haur\u00edem pogut fer un 30% m\u00e9s pobres sense haver de rec\u00f3rrer exclusivament als aturats.
\nDavant tant pessimisme hi ha indicis que estem superant la situaci\u00f3. Aquella corba de la balan\u00e7a de compte corrent de qu\u00e8 he parlat, la balan\u00e7a exterior d’Espanya, el mes de juliol va ser positiva per primer cop des de l’any 1999. Hem pujat al carro exportador i el m\u00f3n ho percep. Tenim l’ocasi\u00f3 de fer un canvi de model que modernitzi la societat i ens catapulti cap al futur, l’oportunitat de ser isards enlloc de marmotes, de lluitar per la superviv\u00e8ncia en lloc de caure en la letargia. Una oportunitat que ara mateix passa per la sortida de Catalunya d’Espanya. Volem ser isards.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t