{"id":73,"date":"2010-04-05T16:14:15","date_gmt":"2010-04-05T14:14:15","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=73"},"modified":"2010-04-06T09:50:06","modified_gmt":"2010-04-06T07:50:06","slug":"productivitat-des-d%c2%b4egipte-fins-ara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=73","title":{"rendered":"Productivitat: des d\u00b4Egipte fins ara"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nDuraNT els dies de final d’any vaig anar de viatge a Egipte. Va ser un viatge encantador i interessant. Em va copsar el fet que qualsevol civilitzaci\u00f3 t\u00e9 una data de caducitat. Com podia ser que una civilitzaci\u00f3 tan avan\u00e7ada s’acab\u00e9s despr\u00e9s de 2.000 anys d’hist\u00f2ria florent?
\nEl que em va fer barrinar m\u00e9s va ser la tecnologia emprada per construir les pir\u00e0mides. En aquell temps la roda ja s’havia descobert a Mesopot\u00e0mia per\u00f2 els egipcis no la coneixien. Tot i aix\u00f2 van construir pir\u00e0mides com la de Keops amb una altura de 142 m i una base de 230 m x 230 m, amb 2.500.000 blocs de pedra. La construcci\u00f3 va durar uns 20 anys i es va necessitar un equip de cap a 100.000 persones nom\u00e9s per la col\u00b7locaci\u00f3. La log\u00edstica per fer anar tot aix\u00f2, des del tallat de la pedra, passant pel seu transport, fins la col\u00b7locaci\u00f3 \u00e9s tot un misteri. Imagineu les rampes per pujar els blocs transportats rodant sobre rodons de fusta, estirats amb cordes. Imagineu encara com posar els enormes blocs damunt els altres nom\u00e9s a base de palanques: si no coneixien la roda tampoc coneixien la politja…
\n\"\"M\u00e9s endavant em vaig preguntar quant s’hauria tardat a construir la pir\u00e0mide si s’hagu\u00e9s fet servir el coneixement de la roda, amb carretes i politges. El descobriment de la roda va ser tan important com el del foc, fa 400.000 anys, propiciant un augment immens de la productivitat de la humanitat. Vaig calcular que amb la roda s’hauria necessitat un total de 8.600 persones, una d\u00e8cima part de les que es van fer servir. Aquest augment de la productivitat a causa de la roda no va ser superat fins l’adopci\u00f3 d’un altre fet important a la hist\u00f2ria: la mecanitzaci\u00f3 derivada del domini de l’energia. Aix\u00f2 va passar amb la revoluci\u00f3 industrial, a la primera meitat del segle XIX. Per tant, des del descobriment de la roda, fins al segle XIX, durant 4.800 anys, no hi va haver cap m\u00e9s millora en la productivitat de les civilitzacions humanes que no vingu\u00e9s de millores en l’organitzaci\u00f3 social i del treball. Poca cosa davant la invenci\u00f3 de la roda i la de l’\u00fas de l’energia. Podem concloure que el guany de la roda, que va suposar dividir per 10 els costos de construcci\u00f3 de la pir\u00e0mide, va durar 4.800 anys.<\/p>\n

\"\"La seg\u00fcent pregunta va ser sobre el cost de la pir\u00e0mide si es constru\u00eds amb la tecnologia actual. Per fer-ho es necessitarien 4 grues de 1.000 tones situades a cada v\u00e8rtex, una altra al mig i 4 m\u00e9s de 100 tones que alimentessin les grues anteriors. En total es necessitarien 54 operaris treballant durant 6 anys. \u00c9s a dir, en un primer salt tecnol\u00f2gic es va passar de 100.000 operaris a 8.600. En el segon salt tecnol\u00f2gic (de 200 anys) s’ha passat de 8.600 treballadors a 54. Com que \u00e9s dif\u00edcil comparar aix\u00ed (ja que alg\u00fa ha constru\u00eft les grues), vaig decidir posar cost econ\u00f2mic a les operacions. Suposant el cost d’hora com el preu m\u00ednim interprofessional, la pir\u00e0mide de Keops costaria avui 16.139 milions d’euros constru\u00efda amb la tecnologia que van fer servir llavors. Si la tecnologia emprada fos la del coneixement de la roda el cost seria de 1.613 milions d’euros. I si la tecnologia fos la d’ara el cost seria de 157 milions d’euros. Cada salt tecnol\u00f2gic ha dividit el cost per 10. Aquest exemple pot explicar la millora de la productivitat de la humanitat al llarg de la seva hist\u00f2ria.
\nLa pregunta ara \u00e9s de qu\u00e8 ha servit l’augment de la productivitat. La resposta \u00e9s senzilla: per crear m\u00e9s riquesa a la humanitat. Si per fer una pir\u00e0mide necessit\u00e0vem 100.000 persones i ara nom\u00e9s en necessitem 54 vol dir que alliberem 99.946 persones per realitzar altres activitats. Si totes aquestes persones haguessin anat a l’atur, o s’haguessin repartit la feina, la humanitat no hauria avan\u00e7at i no hauria estat possible arribar a l’estat de benestar actual, amb l’ensenyament i la sanitat d’ara.
\nLes lluites de classe van sorgir dels conflictes per repartir els guanys de la productivitat, impedint que quedessin en mans de pocs. Durant els darrers anys la major part del guany de productivitat s’ha destinat a millores de la societat en forma d’inversions i de m\u00e9s serveis (via impostos). Una petita part s’ha destinat a treballar menys temps, passant de treballar en els \u00faltims 45 anys de 60 hores setmanals a 37 hores de mitjana a Catalunya. El moviment podria continuar reduint el temps de treball. \u00c9s el que demana la modernitat amb la conciliaci\u00f3 fam\u00edlia-treball. El que passa, per\u00f2, \u00e9s que amb la globalitzaci\u00f3 de l’economia hem fet transfer\u00e8ncia de la productivitat guanyada a altres pa\u00efsos emergents. Aquest fet cal tenir-lo en compte en tots els raonaments econ\u00f2mics si volem entendre el que ens passa. Fins ara hem vist que comencem a repartir la productivitat, per\u00f2 a partir d’ara hi haurem d’afegir tamb\u00e9 el repartiment de les mat\u00e8ries primeres. Tot plegat porta a fer veure que moltes tend\u00e8ncies ideol\u00f2giques hauran de ser revisades en haver canviat les hip\u00f2tesis inicials.
\nAquesta setmana hi ha hagut a Barcelona la confer\u00e8ncia internacional sobre el decreixement. Aquesta teoria parteix de la base que les mat\u00e8ries primeres s\u00f3n finites i per tant cal consumir-ne menys. Fins aqu\u00ed d’acord. El que no puc entendre \u00e9s que es proposi com a soluci\u00f3 treballar menys. Si es treballa menys sense cap augment complementari en productivitat significa perdre riquesa, que no vol dir nom\u00e9s perdre consum, sin\u00f3 tamb\u00e9 perdre benestar en forma de pensions, sanitat i ensenyament. Si treballem menys, per\u00f2 els xinesos treballen m\u00e9s, la conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 que ells arribaran al nostre estat i nosaltres al que ells tenien abans de la seva industrialitzaci\u00f3.
\nEl futur es troba en l’augment de la productivitat i en la desviaci\u00f3 de la cultura del consum. El treball ha de servir per resoldre els d\u00e8ficits del planeta, com l’\u00fas de l’energia i de l’aigua, la producci\u00f3 d’aliments que acabi amb la fam al m\u00f3n i amb els serveis socials que es necessiten. Res d’aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb treballar menys. Estem vivint segurament la segona part de la revoluci\u00f3 industrial on l’\u00fas de l’electr\u00f2nica ha de propiciar un altre salt notable en els guanys de productivitat. Caldr\u00e0 saber si el sabrem aprofitar o ens portar\u00e0 al declivi de la nostra civilitzaci\u00f3. Tal com va passar a Egipte.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t