{"id":724,"date":"2012-10-21T20:39:18","date_gmt":"2012-10-21T18:39:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=724"},"modified":"2012-10-21T20:39:18","modified_gmt":"2012-10-21T18:39:18","slug":"desacomplexar-i-mirar-endavant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=724","title":{"rendered":"Desacomplexar i mirar endavant"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Dimarts vaig anar a fer una confer\u00e8ncia a l’institut La Garrotxa. El t\u00edtol era “Les feines del futur”. Els vaig explicar com est\u00e0 canviant el m\u00f3n amb la globalitzaci\u00f3 i la penetraci\u00f3 d’Internet, i l’afectaci\u00f3 d’aix\u00f2 en les feines. Vaig insistir molt en la futura manca de mat\u00e8ries primeres i l’oportunitat que aix\u00f2 significa en la creaci\u00f3 de noves activitats. Els vaig enumerar algunes de les futures professions del futur, unes d’evidents, com la rob\u00f2tica de cirurgia, l’enginyer de riscos, l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a la gent gran, especialistes mediambientals, nutricionistes,… altres feines no s\u00f3n clares, ja que depenen de l’evoluci\u00f3 de la t\u00e8cnica, com operaris en bateries el\u00e8ctriques, desenvolupadors d’aires condicionats sense compressor (amb dessecadors qu\u00edmics), treballadors en finestres electroqu\u00edmiques (s’enfosqueixen a mesura que la llum solar augmenta), enginyers de n\u00favols inform\u00e0tics, consultors gen\u00e8tics… Hi ha feines en el futur per\u00f2, que ja sabem que vindran perqu\u00e8 les comencem a veure, com els desenvolupadors d’aplicacions m\u00f2bils, els programadors d’aplicacions a Internet o els programadors industrials. La xarxa d’Internet ha afectat la casa i les relacions entre persones, la cooperaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha dif\u00f3s a les aplicacions industrials, creant subxarxes amb les m\u00e0quines que faciliten el seu control. Els alumnes van escoltar amb atenci\u00f3, havent copsat m\u00e9s la preocupaci\u00f3 pel futur de l’energia. Els directius de l’Institut despr\u00e9s em van ensenyar el centre. L’IES La Garrotxa \u00e9s un centre modern i un referent en la formaci\u00f3 professional. Vaig anar passant per les aules on feien classes de formaci\u00f3 des de sanitaris, jardiners, mec\u00e0nics de manteniment, torners i fresadors, operaris en automatismes industrials, patrons i confecci\u00f3, delineants, agricultors,… una visita que em va sorprendre per la qualitat de les instal\u00b7lacions i pel bon ambient que s’hi respira.
\nDies despr\u00e9s he pensat que la meva pon\u00e8ncia va ser feta a mesura de l’Institut. M’adono que el millor centre que tenim a molts quil\u00f2metres a la rodona fa b\u00e9 la seva tasca formativa per\u00f2 queda petit per fer tot el que hem de fer. No hi hauria d’haver cap lloc de treball que no passi per formaci\u00f3 professional. Vaig preguntar als directius si sabien on feien formaci\u00f3 de caldereria, de tra\u00e7at de tubs i formes en soldadura i em van dir que possiblement a Catalunya nom\u00e9s hi ha un centre. No em vaig atrevir a preguntar per qu\u00e8 no tenien el m\u00f2dul de programaci\u00f3 de xarxes o el de m\u00f2bils.
\n\u00c9s urgent que canviem el xip. Les noves feines requereixen no mirar a l’altura dels peus sin\u00f3 molt m\u00e9s endavant. Si hem de viure de la majoria de les feines que est\u00e0vem fent fins ara haurem de competir amb els salaris dels pa\u00efsos emergents, amb 400 euros al mes, els minijobs. Per recuperar la riquesa perduda \u00e9s vital invertir en formaci\u00f3, a resoldre la cat\u00e0strofe que tenim a ESO i a crear noves formacions professionals, sobretot en el camp de la programaci\u00f3. El programador ser\u00e0 l’equivalent al paleta d’abans.
\nDijous vaig tenir la visita del nostre representant als Estats Units. \u00c9s un home que coneix b\u00e9 el sector de tiss\u00fa als Estats Units i a l’\u00e0rea del Carib. Em va explicar que els Estats Units, arran de la crisi de 2009, va decidir tancar plantes i abaixar costos acomiadant molta gent i ara es troba amb manca de paper tiss\u00fa, amb un preu atractiu, molt m\u00e9s alt que el que hi ha a Europa tot i el canvi de l’euro\/d\u00f2lar. La mateixa cosa succeeix al Canad\u00e0 i a altres regions del m\u00f3n, com a Austr\u00e0lia, Isl\u00e0ndia, Anglaterra, Fran\u00e7a. Alemanya, B\u00e8lgica, R\u00fassia, i tots els pa\u00efsos petits que encara no tenen cap f\u00e0brica de paper tiss\u00fa, com la majoria de pa\u00efsos de l’\u00c0frica.
\nAconseguir exportar a aquests pa\u00efsos no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s la tasca m\u00e9s important que ara mateix tenim nosaltres. Pot arribar a ser m\u00e9s rendible exportar als Estats Units que a Ordis, a 15 km de la f\u00e0brica i, per descomptat, la grand\u00e0ria del mercat global pot ajudar a resoldre l’atonia dels mercats naturals espanyol i franc\u00e8s. No \u00e9s senzill arribar a aquesta conclusi\u00f3 ni trobar els contactes pertinents perqu\u00e8 aquesta acci\u00f3 sigui possible. Sobretot cal creure que \u00e9s possible, sortir a l’exterior i treballar per fer-ho possible. L’exportaci\u00f3 topa amb el problema de la log\u00edstica. Per exemple, per enviar un contenidor a Manchester hem d’anar amb cami\u00f3 fins a Barcelona, amb tren fins al port de Bilbao i d’all\u00e0 fins a Liverpool. El resultat \u00e9s que el cost del recorregut \u00e9s gaireb\u00e9 el mateix que el d’anar a Melbourne, a Austr\u00e0lia, perqu\u00e8 no tenim ruta directe Barcelona-Liverpool. Resulta b\u00e0sic pel desenvolupament de la ind\u00fastria del pa\u00eds crear rutes mar\u00edtimes, d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia del nou moll de contenidors de Barcelona i de l’eix mediterrani ferroviari. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important posar-hi imaginaci\u00f3, estudiar si hi ha altres possibilitats de c\u00e0rrega (per exemple a bodega) i treballar amb els transitaris. El m\u00f3n del vaixell \u00e9s molt m\u00e9s lent que el del cami\u00f3 i cal posar-hi paci\u00e8ncia per obtenir els millors preus i descobrir les millors rutes. El cas de Manchester i Melbourne ensenya que no sempre \u00e9s millor vendre on \u00e9s raonable sin\u00f3 on els costos de les c\u00e0rregues s\u00f3n millors, i en aquest moment la millor ruta \u00e9s la que va a la Xina, una ruta de retorn amb poca c\u00e0rrega.
\nDe tot plegat el que cal deduir \u00e9s que per guanyar el futur ens hem de desacomplexar, veure que el m\u00f3n i les noves feines s\u00f3n immenses i ens esperen. Nom\u00e9s cal aixecar el cap per mirar endavant, hissar la moral, deixar de fer el queixica i a treballar de valent.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t