{"id":710,"date":"2012-09-30T16:53:27","date_gmt":"2012-09-30T14:53:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=710"},"modified":"2012-09-30T20:37:59","modified_gmt":"2012-09-30T18:37:59","slug":"per-que-catalunya-se%c2%b4n-va","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=710","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 Catalunya se\u00b4n va"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana l’Emili Barba m’ha fet arribar una c\u00f2pia d’un tractat de Geografia de Catalunya de Flos i Cal\u00e7at del 1896 on l’autor es queixava de la contribuci\u00f3 catalana per sobre de la resta d’Espanya, dient:<\/p>\n

“…Qu\u00e8 significa aquesta desproporci\u00f3 o sobrepuig contributiu?
\n-No hi ha dupte que significa sa major riquesa y per tant, son superior tr\u00e1fech fabril y comercial; y per lo mateix, donchs, que reclama majors atencions en tots los serveys publichs, sense fer omissi\u00f3 com fan los goberns de Castella, quasi sempre, del personal catal\u00e1, imposantne d’estrany \u00e1 la nostra terra, lo qual, malgrat lo deber que tindria d’enmotllarse als usos y costums nostras, al contrari, se’n bufa, com per a m\u00e9s escarni y vergonya… A qu\u00e8 vindr\u00eda obligat l’Estat espanyol per a compensar l’aument contributiu de Catalunya?
\n-Al millor foment y desenrotllo de las obras p\u00fablicas, a la conservaci\u00f3 y restauraci\u00f3 de nostres monuments artistic-arqueologichs qu’s trovan poch menys que abandonats, y a satisfer totas aquellas necessitats qu’l pa\u00eds reclama y que gracias sols a las iniciativas y dispendis de las corporacions municipals o provincials catalanas se trovan en lo possible atesas… Com \u00e9s possible que’ls Goberns centrals desatenguin a Catalunya en sos interessos?
\n-Solen manifestar que ja es prou rica; que no ho necessita tant com las altras regions, \u00e1 las quals dev\u00e9m ajudarlas, tot lo qual ser\u00eda passador si per m\u00e9s sarcasme los capitostos de la pol\u00edtica que \u00e1 Madrid s’estila, no haguessen inventat la frase ominosa de pide m\u00e1s que un catal\u00e1n<\/em>”<\/p>\n

Es pot veure que a l’any 1896 ja hi havia els problemes d’ara.
\nCatalunya i Espanya tenen models diferents des que Catalunya va fer la revoluci\u00f3 industrial i Espanya no. La difer\u00e8ncia de conceptes de societat arrenca d’aquest fet. Durant molts anys es va pensar que des de Catalunya es podria modernitzar Espanya, cosa que ja s’ha vist que no \u00e9s possible. Des de la transici\u00f3 s’ha acceptat que les \u00e0rees menys desenvolupades d’Espanya s’havien d’ajudar amb millores en infraestructures creient que aix\u00f2 modernitzaria els territoris. La hist\u00f2ria ensenya que no ha servit per a res, Andalusia i Extremadura s’han penjat del subsidi malgrat la inversi\u00f3 ingent en infraestructures. I ja no parlo dels atacs a la llengua i altres mofes identit\u00e0ries. Des del govern Aznar del 2000 certa premsa de Madrid no ha parat en els seus atacs a Catalunya i en tenir un menyspreu continu. La gota que va fer vessar el got va ser la laminaci\u00f3 de l’estatut despr\u00e9s de ser votat en refer\u00e8ndum. En aquell moment a Catalunya es va arribar a la conclusi\u00f3 que era impossible tenir un lloc adient dintre Espanya, amb la certesa que ning\u00fa all\u00e0 voldria canviar l’statu quo actual. I aqu\u00ed estem.
\nPer\u00f2 la gran q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s, si des de fa m\u00e9s de 120 anys, des de la revoluci\u00f3 industrial, Catalunya pateix d\u00e8ficit fiscal, per qu\u00e8 s’ha tolerat durant tant de temps? Doncs perqu\u00e8 hi havia una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica que ara ha desaparegut des de l’entrada a l’euro. \u00c9s el que a Madrid en diuen super\u00e0vit de la balan\u00e7a comercial per compensar el d\u00e8ficit fiscal.
\nPer explicar-ho em referir\u00e9 a l’equilibri entre Alemanya i la resta d’Europa en l’actualitat. Si Alemanya ara mateix sort\u00eds de l’euro, amb l’impuls de l’exportaci\u00f3 la seva moneda es revaluaria tant que acabaria fent els seus productes menys competitius, frenant la seva economia. Per aix\u00f2 mateix Alemanya ha d’ajudar els pa\u00efsos amb problemes perqu\u00e8, gr\u00e0cies al paraigua d’aquests, mant\u00e9 un euro relativament devaluat, o almenys estable, sense revaluar. El mateix va passar entre Catalunya i Espanya. Mentre hi havia la pesseta Catalunya resultava afavorida de la pertinen\u00e7a a Espanya pel fet que aquest era el seu mercat principal i que la moneda no es revaluava, mantenint la competitivitat. Per aquest fet el d\u00e8ficit fiscal era compensat pel fre a la revaluaci\u00f3 d’una hipot\u00e8tica moneda catalana. Per\u00f2 aix\u00f2 ha canviat radicalment arran de l’entrada a l’euro: el paraigua de la pesseta ja no hi \u00e9s, no tenim cap avantatge competitiu pertanyent a Espanya i, al rev\u00e9s, ho som menys perqu\u00e8 Alemanya no deixa devaluar m\u00e9s l’euro. El cas \u00e9s que ara el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya amb Espanya \u00e9s un empobriment directe des que vam entrar a l’euro a l’any 2000. Hem de saber que part de les importacions que Catalunya fa s\u00f3n per produir elements que despr\u00e9s seran venuts a Espanya. Si no retorna el 8% del que paguem, uns 16.000 milions, davant unes vendes a Espanya de 47.000 milions, vol dir que ens impaguen el 34% del que venem. En qualsevol empresa la decisi\u00f3 davant un cas semblant \u00e9s aturar les vendes perqu\u00e8 el fet porta a la fallida. La solidaritat amb Espanya no s’hauria de calcular en tant per cent sobre el PIB, un 4% diuen alguns, sin\u00f3 en tant per cent sobre les vendes que s’hi fa, podria ser tamb\u00e9 un 4%. Per\u00f2 el 4% sobre 47.000 milions s\u00f3n 1.880 milions, un 1% del PIB. Petit detall. L’ajuda l’hem de fer pel que hi venem, no pel que tenim. Imagineu si un dia no venem res a Espanya…
\nInsistim en els darrers temps que la nova societat ser\u00e0 la de l’estalvi, de l’esfor\u00e7, del coneixement, de la meritocr\u00e0cia, de la inversi\u00f3, de la innovaci\u00f3, de la igualtat d’oportunitats,… molt lluny del model de la pilota financera, del negoci per coneixen\u00e7a, de la complaen\u00e7a en el que \u00e9s f\u00e0cil, del model que mant\u00e9 poder viure nom\u00e9s del subsidi. Si a m\u00e9s d’aquest xoc de models descobrim el poc nivell democr\u00e0tic que s’hi d\u00f3na en aquelles terres, el cam\u00ed \u00e9s inevitable.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t