{"id":703,"date":"2012-09-17T18:03:39","date_gmt":"2012-09-17T16:03:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=703"},"modified":"2012-09-30T16:37:44","modified_gmt":"2012-09-30T14:37:44","slug":"la-clau-de-la-sobirania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=703","title":{"rendered":"La clau de la sobirania"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La manifestaci\u00f3 de dimarts va canviar de forma important el panorama pol\u00edtic. Podr\u00edem dir que s’ha arribat a un punt de no retorn. Si fins ara a Espanya ens tenien pres el n\u00famero sabent que som uns caganers, que arribat el moment de prendre qualsevol decisi\u00f3, Catalunya no t\u00e9 prou valor per fer realitat les amenaces, la manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria de dimarts posa les coses de forma que ja no es pugui anar enrere de qualsevol manera. Les relacions Espanya-Catalunya ja no poden continuar igual i cal un trencament per continuar. El que segueix ning\u00fa ho sap, \u00e9s incert, essent possible acabar fent una nova constituci\u00f3 a Espanya, una federaci\u00f3 de rep\u00fabliques ib\u00e8riques (per qu\u00e8 no, amb Portugal) o directament constituint un Estat catal\u00e0 independent. Sigui el que sigui, passar\u00e0 per moments durs i per enfrontaments entre ambdues societats. Intentar\u00e9 reflexionar sobre dues preguntes b\u00e0siques. Tant si Espanya ref\u00e0 les relacions econ\u00f2miques i de tracte amb Catalunya com si la separaci\u00f3 \u00e9s total, el resultat ser\u00e0 un per\u00edode transitori on ens farem mal. El boicot econ\u00f2mic \u00e9s inevitable, podr\u00e0 l’economia catalana suportar el moment? Catalunya exporta 57.000 milions d’euros que s\u00f3n el 54,4% de les seves vendes. Al mercat espanyol hi destina el 45,6%, uns 47.800 milions. El boicot hauria de ser del 33% de totes les vendes perqu\u00e8 el seu valor super\u00e9s el d\u00e8ficit fiscal de 16.000 milions. Per\u00f2 el boicot, si arriba, ser\u00e0 en ambdues direccions. Per exemple, Seat ven a Espanya el 20% de cotxes, i a Catalunya el 25%. Un boicot la pot portar a qu\u00e8 a Catalunya vengui el 50% dels seus cotxes (perqu\u00e8 tampoc aqu\u00ed es compraran els que es fabriquen all\u00e0) i l’efecte pot ser neutre. Tot ens porta a pensar que, at\u00e8s que l’efecte del boicot ser\u00e0 igual tant si es negocia un nou contracte entre Catalunya i Espanya com si hi ha independ\u00e8ncia, \u00e9s m\u00e9s barata aquesta segona soluci\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s important que primer de tot es munti una infraestructura d’hisenda que estigui preparada per recaptar els impostos des del primer dia i que es potenci\u00ef molt m\u00e9s encara l’exportaci\u00f3 des d’avui. El segon punt b\u00e0sic \u00e9s la integraci\u00f3 de Catalunya a Europa. Aquesta ja ha dit que, amb els mecanismes actuals, implica fer la petici\u00f3 d’integraci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea i que ha de ser ratificada pel 100% dels seus membres, Espanya inclosa. Per tant, aqu\u00ed hi ha un punt dif\u00edcil. Catalunya no pot viure sense l’euro ni tampoc fora de l’espai europeu. Es podria crear una nova moneda, la lliura catalana, amb paritat amb l’euro, per\u00f2 caldria que fos reconeguda per la resta de l’economia mundial. Sigui quin sigui el cam\u00ed, no hi hauria refinan\u00e7ament del deute a curt termini, cosa que ofegaria l’economia catalana. Aix\u00f2 ens porta a pensar que el nou Estat catal\u00e0 hauria de tenir d\u00e8ficit zero i una renegociaci\u00f3 del deute anterior. Per\u00f2 quin deute? El deute actual de la Generalitat \u00e9s del 21% del PIB, uns 42.000 milions, pecata minuta, un deute molt f\u00e0cil de retornar amb una economia que exporta 57.000 milions. He llegit a molts economistes dient que Catalunya seria un dels estats m\u00e9s sans i amb menys deute,… per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s fals. Alg\u00fa creu que els estats creditors del deute espanyol deixaran que Catalunya marxi d’Espanya i que el deute es quedi en la seva totalitat a Madrid, amb la impossibilitat total de retornar-lo? Inassolible, aix\u00f2 no passar\u00e0. El cercle catal\u00e0 de negocis diu que la negociaci\u00f3 ha de preveure el retorn de 15 anys de d\u00e8ficit fiscal, uns 240.000 milions, i que ens han de donar la part proporcional del dip\u00f2sit de pensions, uns 10.800 milions d’euros. Si Catalunya assum\u00eds part del deute futur espanyol de 900.000 milions d’euros, el repartiment per poblaci\u00f3 seria de 162.000 milions, i si aquest fos per PIB, el deute a assumir seria de 180.000 milions d’euros. Si en la negociaci\u00f3 es vol cobrar el deute d’Espanya amb Catalunya (fruit del d\u00e8ficit fiscal), el resultat podria ser dir que ho deixem estar, per\u00f2 em temo que ser\u00e0 impossible. Cap creditor internacional voldr\u00e0 que Catalunya es separi mentre el deute queda a una Espanya no industrial ni exportadora. La for\u00e7a diplom\u00e0tica en la negociaci\u00f3 internacional vindr\u00e0 pel fet que Catalunya assumeixi la part corresponent del deute exterior. En el pitjor dels casos el deute catal\u00e0 seria el que ara tenim m\u00e9s el que ens traspassarien, fent un total de 222.000 milions d’euros, un 111% del PIB. \u00c9s assumible aquesta xifra? I tant! Molt millor que prendre el d\u00e8ficit actual permanent. Veiem-ho: la relaci\u00f3 entre el deute i l’exportaci\u00f3 catalana seria de 222.000\/57.000 = 3,89. La r\u00e0tio en qu\u00e8 quedaria Espanya seria de 4,6, davant del 4,25 que t\u00e9 ara. La r\u00e0tio de Fran\u00e7a \u00e9s de 4,31 i la d’Alemanya 2,06. Assumir la part proporcional del deute espanyol \u00e9s el preu, la clau pol\u00edtica per resoldre el problema catal\u00e0. Tant si hi ha problemes jur\u00eddics a la Uni\u00f3 Europea, com si hi ha bloquejos diplom\u00e0tics, tot quedar\u00e0 obert i resolt davant la possibilitat que es resolgui el deute actual. Tothom vol cobrar. Per tant, el deute ser\u00e0 la clau que obrir\u00e0 totes les portes i el cam\u00ed que ens ha d’interessar assumir. Prendre un deute de 180.000 milions a canvi d’eixugar un d\u00e8ficit anual i permanent de 16.000 milions suposa una amortitzaci\u00f3 d’11 anys, cosa raonable. Pagar per treure un llast i obrir les expectatives de futur sol ser un bon negoci.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t