{"id":701,"date":"2012-09-30T16:35:21","date_gmt":"2012-09-30T14:35:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=701"},"modified":"2012-09-30T16:35:21","modified_gmt":"2012-09-30T14:35:21","slug":"el-bce-entra-en-rao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=701","title":{"rendered":"El BCE entra en ra\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n
\n

Finalment el BCE de Mario Draghi ha pogut imposar el seu criteri al Bundesbank presidit per Jens Weidmann. La situaci\u00f3 de l’economia de l’euro i la mundial havia arribat a un punt excessivament perill\u00f3s per a la seva estabilitat i calia que alg\u00fa actu\u00e9s.
\nEl m\u00f3n est\u00e0 recorrent un cam\u00ed revolucionari de canvi econ\u00f2mic. Est\u00e0 passant d’una economia basada en el consum pel consum a una altra basada en l’estalvi i aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil ni r\u00e0pid; al contrari, \u00e9s dolor\u00f3s. En aquest tr\u00e0nsit, Europa ha adoptat la via r\u00e0pida, el cam\u00ed que hi va de dret, mentre que Estats Units ha pres el cam\u00ed llarg, potser de m\u00e9s d’una generaci\u00f3, si \u00e9s que no es perd fent-lo. El resultat \u00e9s que all\u00e0 han adoptat la pol\u00edtica de fer anar la m\u00e0quina de bitllets per tapar els forats de l’economia i aqu\u00ed es vol que el cam\u00ed es faci sense tocar la m\u00e0quina de paper moneda.
\nEvidentment el pensament de l’ortod\u00f2xia extrema \u00e9s imposat per Alemanya, criteri que li ve de lluny a la hist\u00f2ria, amb m\u00e9s de 60 anys d’\u00e8xit macroecon\u00f2mic. A mi tamb\u00e9 m’agrada l’ortod\u00f2xia perqu\u00e8 deixa que les regles de l’economia puguin treballar sense fer trampes. Per\u00f2 tots sabem que l’economia necessita d’intervencions reglament\u00e0ries per corregir desviacions. Per exemple, si el Banc d’Espanya hagu\u00e9s intervingut en l’economia a l’any 2005, quan ja vaig escriure aqu\u00ed que havia de limitar la durada de les hipoteques, el pa\u00eds no hagu\u00e9s caigut en el pou on ens hem ficat. Potser l’ortod\u00f2xia tamb\u00e9 ho hagu\u00e9s frenat, actuant per impedir que el d\u00e8ficit espanyol arrib\u00e9s al 10% del PIB el 2007. No es va fer ni una cosa ni l’altra i a la fi el que va faltar no \u00e9s teoria econ\u00f2mica sin\u00f3 una dosi normal de sentit com\u00fa.
\nEls desajustos de l’economia espanyola, italiana i francesa s’han de resoldre internament, empobrint els pa\u00efsos i transformant-los, aix\u00f2 \u00e9s ineludible, per\u00f2 el que cal veure \u00e9s si aix\u00f2 es fa a costa de fer-los arribar a la fallida total, arrossegant la resta de l’economia mundial, o b\u00e9 si es fa de forma m\u00e9s suau possibilitant fer la correcci\u00f3 en m\u00e9s temps, per un cam\u00ed m\u00e9s curt que el dels Estats Units. Aquesta \u00e9s la discussi\u00f3. El Bundesbank vol fer-ho de forma dr\u00e0stica perqu\u00e8 t\u00e9 por que si es fa d’una altra forma l’economia no far\u00e0 els ajustos necessaris. La resta del m\u00f3n tem, al contrari, que aquest proc\u00e9s col\u00b7lapsi i pensa que \u00e9s millor fer-ho en m\u00e9s temps posant condicions.
\nAquesta darrera \u00e9s la decisi\u00f3 que ha pres el Banc Central Europeu. Ha decidit comprar deute dels pa\u00efsos amb dificultats per frenar l’escalada d’inter\u00e8s que llasta qualsevol recuperaci\u00f3. Aix\u00f2, fent anar la m\u00e0quina de fabricar bitllets, cosa que torna el banc invencible davant qualsevol especulador. Com que aquesta acci\u00f3 \u00e9s inflacionista, el BCE traur\u00e0 del sistema la mateixa quantitat de diner. Aix\u00ed, la inflaci\u00f3 no pujar\u00e0 i es traur\u00e0 massa monet\u00e0ria del conjunt d’Europa, mesura antiinflacionista, cosa que encara perjudicar\u00e0 m\u00e9s el creixement de l’economia europea, i refor\u00e7ar\u00e0 la paritat de l’euro enfront el d\u00f2lar i la resta de monedes exteriors, penalitzant alhora l’exportaci\u00f3 euro enll\u00e0. Per aix\u00f2 \u00e9s obligat que aquesta mesura vingui acompanyada d’altres mesures correctores. Jo hagu\u00e9s fet en el mateix moment una baixada del preu del diner, ara del 0,75% davant del 0,25% dels Estats Units.
\nSi el BCE no fos com el Bundesbank, si fos com el BdE o com el banc d’It\u00e0lia, aix\u00f2 no faria falta, ja que no retirant exactament la mateixa quantitat de diners dels sistema que la que s’entra comprant bons dels estats, es podria mantenir una petita inflaci\u00f3 controlada. Per\u00f2 amb el Bundesbank fent de policia \u00e9s impensable que aix\u00f2 es pugui fer.
\nLa conseq\u00fc\u00e8ncia del moviment del BCE ser\u00e0 que els tipus d’inter\u00e8s de les administracions i dels bancs baixaran, essent un punt clau per a la recuperaci\u00f3. Si el pa\u00eds es finan\u00e7a per sota el 3%, arriba a cr\u00e9ixer per sobre el 2% i el balan\u00e7 exterior \u00e9s positiu, de m\u00e9s del 2%, l’economia es recuperar\u00e0 r\u00e0pidament. Sembla que la mesura del BCE assolir\u00e0 un bon finan\u00e7ament, per\u00f2 far\u00e0 falta exportar m\u00e9s, i aix\u00f2 ser\u00e0 dif\u00edcil amb els socis europeus sense poder de compra i amb un euro revaluat. Si no es corregeix aquesta revaluaci\u00f3 de l’euro, els salaris del pa\u00eds encara hauran de baixar m\u00e9s o b\u00e9 s’haur\u00e0 de treballar m\u00e9s pel mateix sou, tal i com faran Portugal i Gr\u00e8cia.
\nEn les properes setmanes podrem veure com el cam\u00ed es va endre\u00e7ant. Per un costat, el Govern espanyol haur\u00e0 d’acceptar el rescat que li proposen i, per l’altre, podrem veure potser el mes d’octubre que el BCE baixi el tipus d’inter\u00e8s fins al 0,5%, fent lliscar l’euro cap a 1,20 $\/\u20ac. A mesura que van passant els mesos, veurem el cas franc\u00e8s, el m\u00e9s interessant de tots. El nostre esfor\u00e7 exportador es fa sobretot a c\u00e0rrec dels francesos (Espanya exporta el 45% a Fran\u00e7a) i l’economia del pa\u00eds ve\u00ed va caient continuadament, no essent competitiva amb l’exterior. El govern franc\u00e8s intenta noves mesures que canvi\u00efn la direcci\u00f3, com la constituci\u00f3 d’un banc industrial, per\u00f2 tot plegat ser\u00e0 foc d’encenalls en un pa\u00eds al qual no agrada treballar i, a sobre, cobra molt. El govern Hollande ha apujat els impostos als rics fins al 73%, mesura demag\u00f2gica que s’anticipa a les retallades que haur\u00e0 de patir Fran\u00e7a els anys vinents: ara ja anuncia una retallada de 10.000 milions per al 2013. La vertadera batalla ser\u00e0 all\u00e0, on possiblement sortiran noves mesures i idees per fer cr\u00e9ixer l’economia europea i la competitivitat.
\nPodria ser que Fran\u00e7a introdueixi m\u00e9s sentit com\u00fa en aquesta confrontaci\u00f3 entre ortod\u00f2xia i mesures excepcionals que ara hi ha dintre el BCE. Si aix\u00f2 arriba, benvingut sigui.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t