{"id":696,"date":"2012-09-30T16:34:16","date_gmt":"2012-09-30T14:34:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=696"},"modified":"2012-09-30T16:34:16","modified_gmt":"2012-09-30T14:34:16","slug":"camins-saludables","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=696","title":{"rendered":"Camins saludables"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n
\n

Aquest estiu ha crescut el nombre de gent que fa muntanyisme. Any rere any va augmentant l’\u00fas dels senders de muntanya. Un dia ja vaig comentar que, quan vam comen\u00e7ar a obrir i a marcar camins l’any 1996 no pod\u00edem pas sospitar que es mantindrien nets pel pas de tanta gent. Durant el temps que va durar el projecte de camins, des del 1996 fins el 2001, en vam obrir de nous, en vam rescatar de perduts, vam esbrossar i netejar, mesurar, pintar, retolar i finalment els vam posar en fitxes i en un llibre.
\nDurant anys vam caminar amb una roda que mesurava la longitud dels 1.200 km de camins que fem a partir del nostre espai i m\u00e9s endavant els vam tornar a fer mesurant-los amb GPS, descobrint que aquesta \u00faltima mesura \u00e9s aproximadament un 10% inferior. Encara m\u00e9s enll\u00e0 els vam fer per filmar-los en format 4:3, per tornar-hi encara en alta definici\u00f3 i en format 16:9. Ara es poden veure a Youtube si cerqueu joanvilallanars.
\nNo va ser f\u00e0cil saber com havia d’anar el projecte de camins de la Vall de Camprodon. Quins camins s’han de marcar? Amb quin objectiu? Els primers anys vam assistir a seminaris i workshops en turisme de muntanya i vam definir la xarxa de camins que lligaria pobles i llocs entre s\u00ed. Camprodon lligaria amb Llanars, S.Pau, Ribes de Feser, Oix, Beget, Moll\u00f3 i Prats de Moll\u00f3. Beget lligaria amb Moll\u00f3, Prats de Moll\u00f3, La Menera, Talaix\u00e0 i Oix, i aix\u00ed successivament amb els altres pobles.
\nLes primeres marques les vam fer amb rodones vermelles, per\u00f2 davant la magnitud del projecte ens vam preguntar si no ens hav\u00edem d’integrar en alguna instituci\u00f3 superior. Ai l\u00e0s! Els senders no tenen autoritat que els supervisi, no hi ha cap instituci\u00f3 que se’n faci c\u00e0rrec. Fa anys vaig escriure un article en aquest mateix espai amb el t\u00edtol “Senders sense autoritat competent” que va servir perqu\u00e8 la Generalitat es pregunt\u00e9s si havia de fer alguna cosa. El secretari de Mobilitat de llavors, Manel Nadal va proposar desenvolupar el tema, per\u00f2 la cosa no va arribar a la fi. El cas \u00e9s que davant l’orfandat en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem vam decidir integrar els camins dintre el Comit\u00e8 de senders de la Federaci\u00f3 d’entitats Excursionistes de Catalunya, constituint camins de Petit Recorregut PR, amb marques blanques i grogues, i camins locals, amb marques blanques i verdes. Aix\u00ed \u00e9s com vam marcar els 400 km de la Vall de Camprodon. A aix\u00f2 m\u00e9s endavant hi vam afegir el marcatge vertical amb els r\u00e8tols de Turisme de Catalunya finan\u00e7at a trav\u00e9s del Consell Comarcal. Vam aprendre que no s’ha d’empastifar el territori amb exc\u00e9s de marques, per\u00f2 que hi ha d’haver les suficients perqu\u00e8 un usuari no tingui dubtes de per on passa el cam\u00ed i no es perdi. No sempre \u00e9s f\u00e0cil. Per exemple en llocs on hi ha boira la intensitat ha de ser major i, a dintre un bosc, si hi ha moltes traces de les vaques, s’ha d’intensificar el marcatge per desfer la confusi\u00f3. A tots aquests camins la federaci\u00f3 va atorgar al nostre club de muntanya de la Vall de Camprodon el manteniment del GR-11 que passa pel nostre espai entre Beget i N\u00faria.
\nDeu anys m\u00e9s tard va arribar el projecte Itiner\u00e0nnia que engloba l’Alt Empord\u00e0, la Garrotxa i el Ripoll\u00e8s. La seva pretensi\u00f3 era marcar amb rombes de color groc, cosa que els hi vam treure del cap unificant la marca amb Europa amb un tra\u00e7 rectangular groc. Ara tots els nostres camins els remarquem amb aquest tipus de marca europeu a excepci\u00f3 dels GR vermells i blancs.
\nAquest estiu ha aparegut un nou marcatge fet per un nou grup excursionista de Setcases. Les marques vermelles se solapen en camins ja marcats i tenen la dimensi\u00f3 d’una sabata. Si havia costat entendre que les marques havien de ser petites i perfilades, si han fet falta 15 anys per entendre que les marques han de ser les europees de color groc, surten uns altres que han de fer tot l’aprenentatge de nou. Per qu\u00e8 cada grup ha de descobrir el m\u00f3n com si fos el primer? Tot plegat \u00e9s fruit d’aquesta orfandat que pateixen els camins, sense direcci\u00f3 ni reglamentaci\u00f3.
\nA aix\u00f2 encara s’han d’afegir els assajos de fer passar el cam\u00ed de Sant Jaume per qualsevol esgl\u00e9sia i ara els camins saludables de la Diputaci\u00f3 de Girona. El juliol es van inaugurar els camins saludables de Camprodon. Pat\u00e8tic! Us imagineu un projecte pijo, de disseny, englobat dintre un altre projecte de 400 km d’abast? No s\u00e9 qui ha tingut la idea, qui la ha perm\u00e8s, ni qui la ha executat, per\u00f2 marcar camins per dintre dels carrers d’un poble em sembla del tot rid\u00edcul. Inventar una nova senyalitzaci\u00f3, unes banderetes de fireta amb lletres tan petites que s’ha d’agafar un telescopi per llegir-les, \u00e9s per donar el premi de gran babau a qui hagi tingut la idea.
\nLes banderoles verdes de Turisme de Catalunya tenen el problema que s\u00f3n massa grans, el vent les arriba a trencar i doblegar i s\u00f3n de color verd, cosa que no en facilita la visibilitat. Els senyals d’itiner\u00e0nnia s\u00f3n grocs i de bona mida, per\u00f2 els de camins saludables s\u00f3n rid\u00edcules per no fer nosa en l’espai urb\u00e0. A sobre la col\u00b7locaci\u00f3 d’algun arriba a enfocar al cel, fet que \u00e9s grotesc, ja que no condueix enlloc, nom\u00e9s a l’extrem del pal. M\u00e9s absurd encara \u00e9s el fet que el pressupost d’aquest projecte de 121 xarxes de camins saludables va ser licitat per 1,1 milions d’euros. De veritat es creu la Diputaci\u00f3 que aix\u00f2 \u00e9s una prioritat pels Ajuntaments? O no ser\u00e0 que respon a que tenim alhora una Diputaci\u00f3 que no sap qu\u00e8 fer amb els diners i nom\u00e9s busca llu\u00efment? Els camins es marquen a cost zero i sense pijades. Si la Diputaci\u00f3 vol fer un bon servei al pa\u00eds li recomano que agafi l’autoritat dels camins i posi ordre als clubs amb voluntaris, nom\u00e9s amb reglamentaci\u00f3 i registre. No cal que hi destini cap pressupost. Els diners s\u00f3n escassos.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t