{"id":694,"date":"2012-09-04T07:10:17","date_gmt":"2012-09-04T05:10:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=694"},"modified":"2012-09-04T07:10:17","modified_gmt":"2012-09-04T05:10:17","slug":"cap-a-una-revolucio-de-materies-primeres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=694","title":{"rendered":"Cap a una revoluci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Durant el segle XX les mat\u00e8ries primeres van ser progressivament m\u00e9s barates, fins un 48% m\u00e9s, per\u00f2 el segle XXI pot ser diferent. Aix\u00ed, en els \u00faltims deu anys, el r\u00e0pid desenvolupament dels mercats emergents va fer net en les tend\u00e8ncies de preus dels productes de consum. En les properes dues d\u00e8cades s’afegiran a la classe mitjana fins a 3.000 milions de persones amb el seu poder de consum. Est\u00e0 entrant el m\u00f3n en una nova era de preus permanentment alts, conduint a un major risc econ\u00f2mic, social i geopol\u00edtic?
\nAquestes q\u00fcestions ja van ser posades l’any 1798 per Thomas Maltus en el seu fam\u00f3s Essay on the principle of population, on va teoritzar que el r\u00e0pid augment de poblaci\u00f3 faria insuficient la disponibilitat de terra cultivable al m\u00f3n, conduint a la pobresa i a la fam. Per\u00f2 aquesta previsi\u00f3 mai va passar. De fet, la revoluci\u00f3 industrial a la Gran Bretanya, a la resta d’Europa i a Nord Am\u00e8rica, va trencar aquest lligam entre la disponibilitat de terra i desenvolupament econ\u00f2mic.
\nLes teories Malthusianes han tingut algunes revifades, notablement la de l’informe del Club de Roma sobre els l\u00edmits del creixement a principis dels anys 1970. Per\u00f2 una combinaci\u00f3 de progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, el descobriment de noves fonts de subministrament a baix preu, i nous camins m\u00e9s productius, han fet in\u00fatils les previsions catastrofistes.
\nAquests desenvolupaments han pressionat a la baixa -fins a la meitat en termes reals- el preu de l’\u00edndex de mat\u00e8ries primeres (energia, menjar, acer i aigua) durant el segle XX. Aquesta reducci\u00f3 es va fer malgrat que la demanda per a aquestes mat\u00e8ries va cr\u00e9ixer fins a vint vegades durant aquest per\u00edode.
\nLes forces del mercat i la innovaci\u00f3 podrien actuar tamb\u00e9 de rescat en el segle XXI. Malgrat aix\u00f2, la talla del desafiament actual no l’hem de menysprear pel fet que entrem en una era de creixement dels mercats emergents sense precedents. Investigacions recents del McKinsey Global Institute mostren que sense un salt en la productivitat en l’extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres i en una millora tecnol\u00f2gica en el subministrament, el m\u00f3n entrar\u00e0 en una era de preus de mat\u00e8ries primeres alts i vol\u00e0tils. \u00c9s necess\u00e0ria una revoluci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres, ni m\u00e9s ni menys.
\nDes de 1980 fins a 2009 la classe mitjana al m\u00f3n va passar de 1.100 a 1.800 milions de persones. En els propers 20 anys es preveu un creixement de 3.000 milions m\u00e9s, fins arribar a 5.000 milions: el m\u00f3n mai abans havia tingut un creixement d’aquesta magnitud i velocitat. La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot plegat \u00e9s un augment de la volatilitat dels preus. Si durant el segle XX les desviacions de preus anuals tenia un valor entre 7% i 13 %, en el primer decenni del segle XX aquesta desviaci\u00f3 s’ha enfilat fins el 32%, aproximadament 3 vegades m\u00e9s. Les mat\u00e8ries primeres m\u00e9s vulnerables s\u00f3n els aliments, per\u00f2 n’hi ha d’altres. Un major \u00fas de l’aigua, per exemple, acompanyat de per\u00edodes de sequera, pot tenir un fort impacte en el percentatge d’electricitat hidr\u00e0ulica (avui un 15% al m\u00f3n).
\nPer\u00f2 si els desafiaments tenien una escala diferent en el passat, el potencial tecnol\u00f2gic del coneixement per resoldre’ls tampoc es queda curt. Les t\u00e8cniques aeroespacials han transformat el rendiment de les turbines e\u00f2liques. Les millores en les t\u00e8cniques de perforaci\u00f3 horitzontal, combinades amb la fracturaci\u00f3, han perm\u00e8s als EUA el r\u00e0pid creixement del Shale gas. Els desenvolupaments en la ci\u00e8ncia de materials i de la tecnologia de la informaci\u00f3 han possibilitat la millora espectacular de la bateria, canviant el potencial d’emmagatzemar electricitat i, al mateix temps, diversificant les fonts energ\u00e8tiques del sector transport. La qu\u00edmica org\u00e0nica i l’enginyeria gen\u00e8tica ajuden a fomentar una propera revoluci\u00f3 verda, transformant la productivitat agr\u00edcola, la provisi\u00f3 de bio-energia i segrestrant el CO2. En resum, el m\u00f3n no va curt d’oportunitats tecnol\u00f2giques i les tensions de mat\u00e8ries primeres poden accelerar la cursa de la innovaci\u00f3.
\nLes oportunitats d’actuaci\u00f3 m\u00e9s clares s\u00f3n en el camp de l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica als edificis, restaurant-los amb millor a\u00efllament, aix\u00ed com en sistemes de calefacci\u00f3, aire condicionat i aigua calenta, amb un potencial d’estalvi de 696 mil milions fins l’any 2030. Tamb\u00e9 en el camp dels residus d’aliments es poden obtenir guanys de 252 mil milions. Cada dia el m\u00f3n genera prop de 10 milions de tones de residus d’aliments (del 20 al 30% de tot el menjar en la cadena de valor). La propera generaci\u00f3 de vehicles pot aportar uns estalvis de 276 mil milions amb vehicles el\u00e8ctrics o h\u00edbrids endollables, depenent del proc\u00e9s d’aprenentatge en la producci\u00f3 de bateries i de motors el\u00e8ctrics contra els motors de combusti\u00f3. L’acer d’alta resist\u00e8ncia pot reduir el pes de les columnes en un 32% i pot significar ?guanys de 132 mil milions…
\nTotes aquestes oportunitats que es poden dirigir a permetre el creixement de demanda de mat\u00e8ria primera fan apar\u00e8ixer noves q\u00fcestions: poden els l\u00edders empresarials i governamentals, sense mencionar als consumidors, moure tot aix\u00f2 a la velocitat i escala necess\u00e0ria per evitar un per\u00edode dram\u00e0ticament alt de preus, amb l’impacte pertinent sobre el creixement econ\u00f2mic, el benestar i l’estabilitat pol\u00edtica? O necessitarem la crisi, amb els problemes associats, per accelerar la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i la inversi\u00f3? En altres paraules, anticiparem el problema?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t