{"id":692,"date":"2012-09-03T22:07:06","date_gmt":"2012-09-03T20:07:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=692"},"modified":"2012-09-03T22:07:06","modified_gmt":"2012-09-03T20:07:06","slug":"rescats-de-bombers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=692","title":{"rendered":"Rescats de bombers"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n
\n

Cada any, el Club de Muntanya de la Vall de Camprodon organitza la pujada nocturna a l’ermita de Sant Antoni. \u00c9s una sortida f\u00e0cil, amb un desnivell assequible de 300 metres, atractiva per a moltes fam\u00edlies amb nens. Aquests s\u00f3n els que m\u00e9s gaudeixen de l’ambient, amb les llums de les llanternes en la foscor. Despr\u00e9s de sopar, l’entrep\u00e0 dalt l’ermita tot veient els llums de les poblacions de la vall i de la Garrotxa, la cinquantena de persones de la sortida vam fer la baixada formant un gran cuc llumin\u00f3s.
\nFa dos o tres anys que estem veient una explosi\u00f3 de gent que camina. Quan vam comen\u00e7ar els treballs per marcar camins l’any 1996 ens vam demanar com ho far\u00edem per mantenir els 400 km de senders. Per aix\u00f2 ens vam associar amb el projecte Itiner\u00e0nnia, pensant que hi trobar\u00edem recursos per netejar, per\u00f2 va ser un error que nom\u00e9s ha portat confusi\u00f3. A la fi hem vist que qui mant\u00e9 els camins \u00e9s el seu \u00fas continuat, un fet que es manifesta ara m\u00e9s que mai.
\nQuan vam arribar de la caminada, fent la cervesa, vaig llegir al Twitter d’ACN que els bombers havien rescatat cinc persones en accidents de muntanya, un amb un esquin\u00e7 al turmell, un altre amb fractura de c\u00fabit i radi, un altre que havia caigut en el cam\u00ed de ronda amb un trau al cap i rascades i dues m\u00e9s en altres dos llocs que havien hagut de ser ateses despr\u00e9s de trobar-se malament. Vam coincidir que abans tots aquests rescats no s’haurien fet perqu\u00e8 els afectats haurien arribat a lloc pel seu propi peu, fins i tot el que s’havia trencat el c\u00fabit i el radi – i ja no en parlem dels que es trobaven malament-. Recordo que una vegada Jordi Pujol va explicar que, en haver-se fet un esquin\u00e7 al turmell, havia baixat pel seu propi peu la muntanya on era. El rescat s’est\u00e0 banalitzant enmig de la massificaci\u00f3.
\nDiumenge passat el club va organitzar la sortida cl\u00e0ssica Ulldeter-N\u00faria, tot emplenant un autocar de cinquanta-dues persones. Em va sorprendre veure com la totalitat del grup havia fet l’asseguran\u00e7a que proporciona la federaci\u00f3 de muntanya o b\u00e9 estava federat. Darrere nostre venia un segon autocar organitzat per l’Ski club de Camprodon amb quaranta-cinc socis, nens i pares, tots federats. A la muntanya vam fer una corrua de prop de cent caminadors amb la seva asseguran\u00e7a. Vaig pensar que s’havia millorat molt des dels nostres inicis muntanyencs a l’any 1978. El temps va ser fant\u00e0stic, clar i fresc, i va permetre a la gent gaudir del coll de la Marrana, de la Vall de Tirapits amb la seva cabana i els isards pasturant, de les vistes sobre els llacs de Caran\u00e7\u00e0 i de les de nou Creus sobre N\u00faria.
\nA l’arribada al santuari, un helic\u00f2pter de rescat dels bombers va fer un gir sobre els nostres caps. Vam saber que feia el rescat de dues noies que practicaven barranquisme i que van quedar-se bloquejades al no atrevir-se a saltar el Salt del Sastre de 12 m d’altura al riu de N\u00faria. No gaire m\u00e9s tard ens van dir que havien hagut de treure un excursionista entre el pic de l’Infern i el pic del Freser perqu\u00e8 s’havia tor\u00e7at el turmell. Alguns dels que eren amb nosaltres ens van preguntar: i no els cobren el rescat?
\n\u00c9s evident que estem arribant a un punt insostenible. Resulta que la gent que fa excursions amb un club est\u00e0 obligada a fer-se una asseguran\u00e7a per cobrir responsabilitats civils i el que va en solitari ho fa sense estar assegurat en la majoria de casos. I no hi posem els boletaires perqu\u00e8 la llista seria inacabable! En cap cas es cobra el rescat a no ser que la imprud\u00e8ncia sigui flagrant.
\nLa massificaci\u00f3 a muntanya exigeix posar certes regles de joc: cal ensenyar com protegir el territori, com endre\u00e7ar els camins per evitar que siguin dispersos; cal difondre bones pr\u00e0ctiques i fomentar l’asseguran\u00e7a a muntanya. \u00c9s injust que hi hagi muntanyencs que es preocupin per estar assegurats i que al seu costat n’hi hagi que s’ho estalvi\u00efn. Per\u00f2 \u00e9s tan injust com absurd que el rescat d’un ?munta?nyenc amb asseguran\u00e7a no el cobri el servei de rescats. La massificaci\u00f3 porta a fer rescats de gent que s’ha cansat, com aquells de divendres, que “es trobaven malament”. La majoria de gent s’ha trobat malament alguna vegada a muntanya, \u00e9s m\u00e9s, sol haver-hi un moment en qualsevol excursi\u00f3 en el qual et preguntes com estaries de b\u00e9 gaudint al costat de la piscina, per\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n instants en una evoluci\u00f3 a muntanya que a vegades t\u00e9 etapes dif\u00edcils. No pot ser que a cada una d’aquestes petites crisis hagi de venir l’helic\u00f2pter.
\n\u00c9s urgent que els rescats de muntanya es cobrin universalment, i que aix\u00f2 empenyi la gent a tenir asseguran\u00e7a de muntanya. Aix\u00f2 porta a demanar tamb\u00e9 que els rescats en carretera i els incendis de cases i edificis es cobrin a les seves assegurances. \u00c9s molt millor aquesta via que no pas la de reduir serveis. A muntanya, tothom assegurat.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t