{"id":687,"date":"2012-08-18T18:18:16","date_gmt":"2012-08-18T16:18:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=687"},"modified":"2012-08-18T18:18:59","modified_gmt":"2012-08-18T16:18:59","slug":"treball-escas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=687","title":{"rendered":"Treball esc\u00e0s"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquest agost est\u00e0 sent diferent al dels anys anteriors. L’altre dia un lector recriminava a Antoni Puigvert que fos tan fr\u00edvol en la seva columna a La Vanguardia. La resposta d’en Toni va ser que estava desconcertat, no sabent el to en qu\u00e8 havia d’escriure, si relaxant el lector o, al contrari, mantenint el to de gravetat que demana la situaci\u00f3 actual.
\nJo ho tinc m\u00e9s f\u00e0cil. Com que la meva facilitat d’expressi\u00f3 \u00e9s la que \u00e9s, nom\u00e9s puc escriure les coses que em passen pel cap en el moment d’escriure, les que m’amo\u00efnen o m’il\u00b7lusionen. Aquest any no he pogut desconcentrar-me ni abaixar la tensi\u00f3, i molt menys, relaxar-me. Ja em va b\u00e9 que sigui aix\u00ed, ja que en una situaci\u00f3 de tanta tensi\u00f3 com la d’ara el relaxament comporta una situaci\u00f3 transit\u00f2ria on un no s’ho passa gaire b\u00e9.
\nSigui com sigui, el cas \u00e9s que els meus temes de conversa aquest estiu continuen sent d’economia, parlant de com sortirem d’aquest forat on hem caigut.
\nDijous van sortir a la premsa les recomanacions que feia el Banc Central Europeu als pa\u00efsos amb dificultats econ\u00f2miques. La llista de pa\u00efsos amb dificultats es va fent gran a mesura que passen els dies. Als cl\u00e0ssics d’Irlanda, Gr\u00e8cia, Portugal, Espanya i It\u00e0lia, ara ja hi afegim B\u00e8lgica, Anglaterra i Fran\u00e7a. Fora d’Europa, els Estats Units no agafen el to que voldrien, Brasil i \u00cdndia tenen problemes, i el creixement de la Xina ha baixat a nivells normals, deixant els estratosf\u00e8rics. Fins i tot Alemanya ha deixat de cr\u00e9ixer. El PIB de la zona euro va ser zero el primer trimestre de 2012, amb tend\u00e8ncia a la baixa. Sobre Espanya, el BCE augura una baixada de salaris que permetr\u00e0 recuperar competitivitat, fruit de la reforma laboral i de les retallades als funcionaris.
\nTot plegat \u00e9s una evid\u00e8ncia que la crisi actual no \u00e9s igual que les anteriors, que \u00e9s una crisi de sistema, una revoluci\u00f3 que exigir\u00e0 formes diferents de fer.
\nEn el meu relat de la crisi m’agrada ensenyar que el benestar que la humanitat ha assolit \u00e9s el fruit dels guanys de productivitat en l’economia. \u00c9s a partir de la revoluci\u00f3 industrial, sobretot despr\u00e9s de l’explotaci\u00f3 del petroli, quan els guanys de benestar van agafar velocitat. El problema \u00e9s que aquest proc\u00e9s s’ha fet amb tanta velocitat que el sistema ha perdut control. Per un costat, el finan\u00e7ament s’ha sofisticat de tal manera que ha esdevingut pervers, inintel\u00b7ligible i dif\u00edcil de controlar. Per l’altre, els homes ens hem pensat que els guanys de productivitat eren infinits i que ten\u00edem dret a reclamar-ho tot, i sempre, pel sol fet d’haver nascut aqu\u00ed.
\nEl resultat d’aquest proc\u00e9s \u00e9s que el sistema s’ha acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats. El m\u00f3n trobava normal que les administracions p\u00fabliques tinguessin d\u00e8ficit permanentment i que el seu deute creix\u00e9s any rere any, quan sabem que cap economia s’ho pot permetre. An\u00e0vem aix\u00ed fins que un dia, arran d’una crisi financera derivada d’unes bombolles immobili\u00e0ries, el sistema financer va decidir que all\u00f2 no era sostenible i que s’havia d’aturar. I aqu\u00ed estem, aturant el creixement dels deutes, pagant els excessos dels anys anteriors i canviant les formes de l’economia i de treball. Punt u, les activitats hauran de ser econ\u00f2micament sostenibles. Punt dos, el treball es remunerar\u00e0 pel valor que aporti. Punt tres, les activitats fomentaran l’estalvi de mat\u00e8ries primeres, ara escasses.
\nDes de la revoluci\u00f3 industrial fins avui, el m\u00f3n laboral i sindical s’ha acostumat a lluitar per repartir els guanys de productivitat. Tant, que a vegades han condu\u00eft al tancament d’empreses. Des de l’any 2002, la p\u00e8rdua de competitivitat de les empreses del nostre pa\u00eds era una evid\u00e8ncia, amagada pel “boom” de la construcci\u00f3. Hem perdut milers i milers de llocs de treball industrials per manca de competitivitat i sense que ning\u00fa digu\u00e9s res. Les empreses han vist t\u00e8cniques per escaquejar-se del treball, sigui a trav\u00e9s de baixes, sigui amb altres trucs o alliberats sindicals. La tensi\u00f3 en el treball havia baixat de forma alarmant, fins al punt de saber que molts treballadors que anaven a la feina nom\u00e9s feien pres\u00e8ncia.
\nTot aix\u00f2 s’ha acabat. Ara el treball ser\u00e0 pel qui se’l guanyi i el salari es correspondr\u00e0 amb el que vertaderament aporti amb el seu esfor\u00e7 i saber. El treball esdev\u00e9 un b\u00e9 esc\u00e0s. Igualment com les mat\u00e8ries primeres, que no n’hi ha prou per passar de 1.200 milions a 3.000 milions de consumidors, el treball tamb\u00e9 s’ha de repartir amb els altres pobles que aspiren a sortir de la fam.
\nTreballar esdev\u00e9 un privilegi que un s’haur\u00e0 de guanyar, deixant de ser aquell dret constitucional (encara no he vist mai una constituci\u00f3 llogar ning\u00fa). El moviment Transition Towns diu que s’ha de treballar menys i viure m\u00e9s, i treballar ?menys per treballar tots. \u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia derivada del miratge dels anys de la follia financera i quan encara no s’havien vist els efectes de la globalitzaci\u00f3. El treball crear\u00e0 dues societats diferenciades, la dels que el tindran ben remunerat i la dels que el tindran de forma discont\u00ednua i a molt baix preu. Els inventors d’ideologies ja poden comen\u00e7ar a treballar per trobar la socialdemocr\u00e0cia adient que permeti escur\u00e7ar les dist\u00e0ncies entre aquestes dues societats derivades del treball esc\u00e0s. Feina per a l’estiu i pels anys a venir.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t