{"id":672,"date":"2012-07-14T17:46:54","date_gmt":"2012-07-14T15:46:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=672"},"modified":"2012-07-14T17:46:54","modified_gmt":"2012-07-14T15:46:54","slug":"allunyant-nos-de-madrid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=672","title":{"rendered":"Allunyant-nos de Madrid"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Dimarts de la setmana passada vaig anar a un congr\u00e9s a Sevilla sobre enginyeria qu\u00edmica. Una de les branques de la convenci\u00f3 anava sobre el paper. Amb la UdG present\u00e0vem 4 pon\u00e8ncies, dues sobre tractament de nanopart\u00edcules de cel\u00b7lulosa, una sobre paper recuperat, i la meva sobre estalvi d\u2019energia. L\u2019altre col\u00b7lectiu important era el de la Universidad Complutense de Madrid. Totes les pon\u00e8ncies que van presentar, aix\u00ed com les que van fer el CESIC, el CIEMAT i l\u2019IRTA (institucions d\u2019investigaci\u00f3 p\u00fablica estatals), van ser sobre problemes que tenia la f\u00e0brica Holmen a Fuenlabrada, prop de Madrid. Aquesta f\u00e0brica pertany al grup suec Holmen i produeix paper premsa a partir de paper recuperat. La seva hist\u00f2ria \u00e9s per escriure un llibre, quan l\u2019antiga empresa Papelera Peninsular va aconseguir de l\u2019alcalde de Madrid, Alberto<\/strong> Ruiz Gallardon,<\/strong> una requalificaci\u00f3 de terrenys a la capital. Amb les plusv\u00e0lues obtingudes van iniciar la construcci\u00f3 de la nova f\u00e0brica a Fuenlabrada que a la fi va necessitar ser comprada pel grup suec per fer-la viable. A la comunitat de Madrid ara nom\u00e9s hi resta aquesta f\u00e0brica de paper, \u00e9s La F\u00e0brica en maj\u00fascules, que ensenyen orgullosos a tort i a dret com si ells haguessin inventat el paper. Per\u00f2, ai l\u00e0s! van posar la f\u00e0brica en un lloc on llegien molts diaris, per\u00f2 no hi havia aigua, fet que els va portar a necessitar aigua potable del canal de Isabel II, el 17% de l\u2019aigua industrial de tota la comunitat de Madrid. Per m\u00e9s Inri, com que el coneixement de la tecnologia \u00e9s suec, la f\u00e0brica copia maneres de fer d\u2019all\u00e0, amb un consum d\u2019aigua el doble del que tenim a altres f\u00e0briques del Mediterrani, de la millor tecnologia disponible. El resultat \u00e9s que molta gent ha d\u2019investigar com s\u2019ha de resoldre el tema per subministrar aigua a la f\u00e0brica, quan el que caldria de deb\u00f3 \u00e9s que consumeixi menys aigua. Un munt de gent investiga com s\u2019ha de fer per utilitzar aig\u00fces residuals urbanes per a la fabricaci\u00f3 de paper.<\/p>\n

Tot i que ja coneixia aquest fet, veure tants investigadors funcionaris de Madrid penjats sobre una f\u00e0brica que ja ha tancat una m\u00e0quina (i que possiblement tamb\u00e9 ho far\u00e0 amb la ultramoderna que encara queda) em va fer reflexionar sobre la gran endog\u00e0mia que hi ha a Madrid. Nom\u00e9s veuen el que hi ha al seu entorn, quan tot el teixit paperer a Espanya est\u00e0 per sobre de la ratlla que va de Pontevedra a Tortosa. Catalunya t\u00e9 el 29% de la producci\u00f3 de paper de tot l\u2019Estat. La reflexi\u00f3 d\u2019endog\u00e0mia em va portar a pensar qu\u00e8 sabran ells d\u2019ind\u00fastria. Aix\u00f2 explica que siguin capa\u00e7os de posar una f\u00e0brica de paper on no hi ha aigua i a sobre gastar-ne molta. Aquesta llunyania de l\u2019economia industrial, l\u2019endog\u00e0mia profunda, impedeix a les ments pensants de Madrid trobar una soluci\u00f3 correcte i r\u00e0pida a la crisi. Madrid s\u2019ha enfonsat amb el seu model especulatiu, talment com ho va fer amb la p\u00e8rdua de col\u00f2nies del 98, i est\u00e0 completament desorientada. \u00c9s incapa\u00e7 d\u2019impulsar el creixement industrial i la sortida exportadora, \u00fanica via per sortir del pou on ens hem posat. No he llegit ni escoltat a ning\u00fa d\u2019aquell indret que defensi la devaluaci\u00f3 de l\u2019euro com ho faig des de fa mesos. Pocs pol\u00edtics han parlat de devaluacions internes, apujant l\u2019IVA per abaixar la cotitzaci\u00f3 social de les empreses. Els dubtes sobre la constituci\u00f3 de bancs dolents, sobre deixar de fomentar la construcci\u00f3 p\u00fablica, de posar peatges a les autovies on no n\u2019hi ha, de constituir un banc d\u2019inversi\u00f3 industrial, de fomentar les renovables i resoldre el d\u00e8ficit tarifari amb les nuclears,… tot aquest cagadubte \u00e9s fruit del desconeixement de la m\u00ednima realitat industrial. El think tank de Madrid est\u00e0 en fora de joc total.<\/p>\n

Catalunya, per contra, est\u00e0 fent el seu cam\u00ed. L\u2019austeritat a l\u2019administraci\u00f3\u00a0 catalana ha estat m\u00e9s contundent i ho ha fet abans que la de Madrid. L\u2019impuls exportador aqu\u00ed ha agafat una embranzida que el fa ara mateix revolucionari. Mai hav\u00edem exportat tant com ara. Fins i tot Seat supera dia a dia les seves previsions exportadores, enviant 7.000 cotxes a la Xina front els 3.000 previstos. Des de la Generalitat s\u2019ha dit aquesta setmana que a l\u2019any 2011 la balan\u00e7a comercial catalana de bens i serveis ha estat positiva i que el flux econ\u00f2mic amb la resta d\u2019Espanya significa el 47,1% front el 57,1% a l\u2019any 2000. L\u2019exportaci\u00f3 de Catalunya fora Espanya ara ja \u00e9s el 52,9%. Poc a poc anem separant-nos d\u2019Espanya. Si fins ara l\u2019allunyament era ideol\u00f2gic i cultural, ara \u00e9s econ\u00f2mic, i la velocitat amb que es fa comen\u00e7a a ser de creuer, amb la marxa directa posada.<\/p>\n

Mentre Madrid indaga qu\u00e8 ha de fer per quadrar el pressupost, mentre mira com ha de posar en marxa les recomanacions alemanyes, mentre es llepa les ferides amb investigacions banc\u00e0ries, aqu\u00ed anem per feina i ens proposem ser la regi\u00f3 d\u2019Europa exportadora per excel\u00b7l\u00e8ncia, a nivell d\u2019algunes regions alemanyes o finlandeses.<\/p>\n

Per aix\u00f2 mateix cal que la classe dirigent catalana, la pol\u00edtica i l\u2019econ\u00f2mica, deixin de fer el joc a la classe dirigent de Madrid. Copiar les maneres de fer de Madrid ens ha portat on som, amb un daltabaix especulatiu i p\u00e8rdua de teixit productiu. Ara \u00e9s el moment de creure en la capacitat productiva de la ind\u00fastria i turisme catalans i de tirar endavant amb el nostre model peti qui peti. Si la classe dirigent de Madrid ens vol copiar, benvinguts. Si no, bon vent i barca nova, encara que ells nom\u00e9s tenen l\u2019aigua potable per fer anar les ind\u00fastries.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t