{"id":663,"date":"2012-06-17T21:56:20","date_gmt":"2012-06-17T19:56:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=663"},"modified":"2012-06-17T21:56:20","modified_gmt":"2012-06-17T19:56:20","slug":"%c2%b4match-ball%c2%b4-a-l%c2%b4economia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=663","title":{"rendered":"\u00b4Match ball\u00b4 a l\u00b4economia"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Avui i dem\u00e0 viurem el segon match ball (pilota de partit) a l’economia mundial. El primer gran ensurt va ser la caiguda de Lehman Brothers, ara \u00e9s la decisi\u00f3 grega de continuar o no amb l’euro. Recordo que molts financers em van explicar que el dia de la caiguda del banc nord-americ\u00e0 van pensar a comprar un camp per plantar patates com a \u00fanica sortida. Aquesta an\u00e8cdota m’ha quedat gravada i a partir de llavors he fet sovint l’exercici de saber qu\u00e8 faria jo si tot el sistema cau: plantar un hort al jard\u00ed, tenir bestiar petit i ser autosuficient des del punt de vista energ\u00e8tic, \u00e9s a dir, capacitat de sobreviure aut\u00f2nomament. Per\u00f2 no, aix\u00f2 no passar\u00e0. Els que fa anys que treballem en les empreses sabem que costa molt fer caure una empresa si els seus responsables no volen. La situaci\u00f3 final d’una empresa, l’agonia, pot ser molt i molt llarga, d’anys.
\nQu\u00e8 pot passar si Gr\u00e8cia surt de l’euro? Que haur\u00e0 de viure amb l’hort i les gallines, ning\u00fa li donar\u00e0 cr\u00e8dit i haur\u00e0 de ser completament aut\u00f2noma. Aix\u00f2 vol dir que no podr\u00e0 comprar res a l’exterior perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tampoc hi ven res.
\nLa crisi actual \u00e9s d’una complexitat enorme que barreja fets hist\u00f2rics, enfrontaments ideol\u00f2gics i territorials de dif\u00edcil soluci\u00f3. Els fets hist\u00f2rics s\u00f3n la Gran Depressi\u00f3 de l’any 29 i el per\u00edode hiperinflacionari de l’Alemanya de Weimar. Els enfrontaments ideol\u00f2gics s\u00f3n entre els defensors i els detractors de l’estat del benestar, entre Europa i els Estats Units. I els enfrontaments territorials s\u00f3n entre els Estats Units, Europa i la Xina.
\nEl m\u00f3n, no nom\u00e9s Espanya, ha viscut per sobre les seves possibilitats en els darrers vint anys, quan els mecanismes crediticis s’han propagat arreu de forma desbocada. De fet ha estat el model expansiu dels Estats Units amb la pol\u00edtica del consum pel consum qui ha propiciat aix\u00f2. Alemanya lidera una opci\u00f3, que a mi em sembla correcta, que diu que ja no \u00e9s possible el creixement infinit, cr\u00e9ixer nom\u00e9s amb consum i que cal adequar el nivell de riquesa a la realitat d’un pa\u00eds. L’establishment alemany diu que si fem els deures veurem caure els pa\u00efsos que han adoptat el model expansiu sense cap correcci\u00f3.
\nEl problema \u00e9s que el cam\u00ed de l’austeritat necessita la pressi\u00f3 suficient perqu\u00e8 els governs i els ciutadans facin els deures, entenguin que la riquesa \u00e9s fruit del treball i de la intel\u00b7lig\u00e8ncia en lloc del finan\u00e7ament f\u00e0cil. I fent aquest cam\u00ed hi ha el risc que, o b\u00e9 caigui tot el sistema, o que la caiguda sigui tan forta que costi massa la remuntada posterior. Aix\u00ed que vivim en la guerra freda de l’euro, amb Alemanya resistint-se a cedir a cap soluci\u00f3 f\u00e0cil dels eurobons, de la uni\u00f3 banc\u00e0ria, d’injectar diners als bancs amb problemes, a suavitzar l’ajust grec, a impulsar est\u00edmuls keynessians o a deixar al BCE com a \u00faltim prestamista pels bons dels estats. \u00c9s l’alemanya del nein. Nein i prou!
\nJo estic d’acord en el fons del pensament alemany per\u00f2 no en la forma. Em sembla que s’ha d’explicar a la gent el relat exacte del que est\u00e0 succeint, que en el futur ja no es podr\u00e0 viure nom\u00e9s del cr\u00e8dit, que el consum ja no ser\u00e0 font de riquesa, sin\u00f3 de pobresa, i que per tant cal estalviar i viure d’una altra forma. Tamb\u00e9 s’ha de dir que al m\u00f3n hi ha molts pa\u00efsos que surten de la fam i que hem de repartir amb ells part de la riquesa que fins ara ten\u00edem. Aix\u00f2 hauria de ser el relat base per explicar tot el que passa. A partir d’aqu\u00ed s’han de citar les conseq\u00fc\u00e8ncies, com que cal revisar el que \u00e9s indispensable de l’estat del benestar, de qu\u00e8 podem prescindir i de qu\u00e8 no, per quadrar els comptes per no haver de viure del cr\u00e8dit. Finalment cal debatre de qu\u00e8 volem viure, quines empreses i sectors volem que aguantin l’economia i aportin riquesa suficient.
\nPer\u00f2 si tenim clar tot aix\u00f2 llavors cal posar-hi direcci\u00f3. Com sortir\u00e0 la UE de la p\u00e8rdua de riquesa? Estalviant i exportant, cosa que implica actuar facilitant la modernitzaci\u00f3 de les empreses, impulsant sectors estrat\u00e8gics i pressionant l’euro a la baixa. \u00c9s evident que Espanya no pot propulsar projectes keynessians per fer m\u00e9s infraestructures, m\u00e9s AVE, m\u00e9s aeroports, m\u00e9s carreteres de forma massiva. Per tant l’acci\u00f3 s’ha de fer exclusivament en el model productiu, en la pagesia, en la ind\u00fastria i en el turisme, de forma que siguin m\u00e9s competitius. Tothom hauria de saber que aquest \u00e9s l’objectiu, que cal posar recursos financers, administratius i humans per possibilitar a les empreses ser exportadores. Per aix\u00f2 no em val el que diu el president del Bundesbank, Jens Weidmann, quan s’excusa que Alemanya no vulgui fer res de res que no sigui austeritat dient a m\u00e9s que \u00a0“Nuestro objetivo no es el tipo de cambio, es la estabilidad de los precios. Y lo que ayuda a las exportaciones son las reformas estructurales que los pa\u00edses est\u00e1n llevando a cabo, no una disminuci\u00f3n artificial de los precios a trav\u00e9s del tipo de cambio. Por tanto, el objetivo del Eurosistema no es fomentar las exportaciones mediante la manipulaci\u00f3n del tipo de cambio”. No t\u00e9 ra\u00f3 perqu\u00e8 el compte corrent de la zona euro \u00e9s negatiu i no es pot ser passiu quan els altres pa\u00efsos han devaluat la seva moneda per sortir de la crisi i han carregat sobre les nostres espatlles la seva soluci\u00f3. Aix\u00f2 no ho hem de permetre.
\nEns apropem a un enfrontament amb Alemanya. Gr\u00e8cia, Portugal i Espanya en tres anys han fet m\u00e9s ajustos que Alemanya des del 2001 al 2007. Si el pa\u00eds germ\u00e0nic no cedeix potser ser\u00e0 ell el que haur\u00e0 de marxar de l’euro per incompatible amb la resta de pa\u00efsos. Europa no aguanta dues velocitats tan diferents: o convergeixen o es divideixen, no poden romandre paral\u00b7leles<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t