{"id":657,"date":"2012-06-13T20:59:00","date_gmt":"2012-06-13T18:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=657"},"modified":"2012-06-13T21:50:15","modified_gmt":"2012-06-13T19:50:15","slug":"estic-comode-en-la-meva-posicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=657","title":{"rendered":"Estic c\u00f2mode en la meva posici\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Una de les frases des de fa mesos que les empreses escolten dels bancs \u00e9s que aquests se senten c\u00f2modes en la posici\u00f3 que tenen en les empreses, eufemisme que vol dir que no pensen donar cap m\u00e9s cr\u00e8dit ni volen ser el banc que tingui m\u00e9s protagonisme en el mix financer de l’empresa.
\nEl mateix eufemisme el trobem en la posici\u00f3 alemanya a voler resoldre el cacau financer de l’euro. La resist\u00e8ncia a crear eurobons, a apujar la inflaci\u00f3, a dissenyar un fons bancari per a rescats, a fer cr\u00e9ixer l’economia de l’euro, \u00e9s, si fa no fa, el mateix que fan els bancs amb les empreses. Alemanya es troba molt c\u00f2moda en aquesta situaci\u00f3, ja que el seu nivell de competitivitat no es mou, la inflaci\u00f3 i els salaris romanen continguts i tot el capital d’Europa va cap all\u00e0 a preus negatius. Per qu\u00e8 hauria de voler canviar si viu amb aquesta comoditat?
\nFinalment, el Banc Central Europeu tamb\u00e9 aplica el mateix eufemisme. T\u00e9 per \u00fanica missi\u00f3 contenir la inflaci\u00f3 a la zona euro al 2%, i la crisi actual la cont\u00e9 completament encara que aix\u00f2 signifiqui la seva mort. Amb l’economia moribunda el BCE se sent c\u00f2mode.
\nEn el m\u00f3n de l’enginyeria i de la medicina apliquem diversos m\u00e8todes en el manteniment. El primer \u00e9s el manteniment correctiu, que consisteix a actuar quan alguna cosa s’ha fet malb\u00e9: es canvia la pe\u00e7a, s’adequa l’entorn i es torna a posar en marxa. Un altre manteniment \u00e9s el preventiu que canvia les peces desgastades abans que sigui catastr\u00f2fic. Finalment el manteniment proactiu actua per evitar que les peces es desgastin i es facin malb\u00e9, \u00e9s el control de la qualitat de l’oli en les m\u00e0quines, el control del nivell de colesterol a la sang, el control de la pressi\u00f3 de la sang i l’actuaci\u00f3 amb el contingut de sal en el menjar,… Tot aix\u00f2 que la nostra societat coneix a bastament costa que s’apliqui en el domini de l’economia. Cert, hi ha actuacions dites contrac\u00edcliques que preveuen i contenen els cicles de crisi, per\u00f2 ja hem vist que en el cas d’Espanya aquestes actuacions no van servir per contenir el sector bancari de la borratxera immobili\u00e0ria i evitar la seva bancarrota. El Banc d’Espanya els va obligar a provisionar m\u00e9s que altres bancs mundials, per\u00f2 van ser engrunes davant la xifra immobili\u00e0ria. La soluci\u00f3 era la que vaig proposar en aquest espai l’any 2005, provisionar la totalitat dels cr\u00e8dits hipotecaris de m\u00e9s de 20 anys. Aix\u00f2 hauria contingut l’escalada de preus i hauria frenat la bombolla. Per\u00f2 no, els bancs centrals nom\u00e9s miren la inflaci\u00f3 (ni aix\u00f2 van ser capa\u00e7os de fer), encara que els seus supervisats saltin la m\u00ednima ortod\u00f2xia del sistema.
\nAquesta setmana el Banc Central Europeu ha decidit en la seva comoditat no abaixar el preu del diner, que \u00e9s de l’1%. La inflaci\u00f3 de la zona euro cau lentament del 2,7% fins el 2,4% el primer trimestre, per\u00f2 clar, l’objectiu del BCE \u00e9s mantenir-la al 2%. Tots els par\u00e0metres de la zona euro estan caient, la inversi\u00f3, el PIB,…per\u00f2 \u00e9s que en aquesta caiguda de l’economia mundial el consum de petroli tamb\u00e9 s’ha vist afectat i els seus preus estan fent la caiguda m\u00e9s gran des de l’any 2009, baixant des de 125 $\/b a l’abril fins a 98 $\/b en aquests moments. Aquesta baixada afectar\u00e0 de forma important a la inflaci\u00f3, que esdevindr\u00e0 negativa en alguns pa\u00efsos. Em pregunto per qu\u00e8 el BCE no \u00e9s proactiu sabent que la inflaci\u00f3 baixar\u00e0 i no actua abaixant en aquests moments el preu del diner. Als Estats Units els tipus d’inter\u00e8s de la Reserva Federal estan al 0% des del 16\/12\/2008 mentre que aqu\u00ed estan a l’1% des del 8\/03\/2012. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s substancial a l’hora de definir el canvi de l’euro amb la resta de divises. Mantenir un diferencial de l’1% amb el d\u00f2lar fa que molt capital vingui a la zona euro. Malgrat la turbul\u00e8ncia de les dues darreres setmanes el canvi de l’euro ha baixat de 1,32 $\/\u20ac fins a 1,25 $\/\u20ac i tornar\u00e0 a pujar quan la situaci\u00f3 es relaxi. Obama est\u00e0 preocupat perqu\u00e8 els EUA no venen prou a Europa i aix\u00f2 no aixeca la seva economia. Xina ha abaixat el preu del seu diner, cosa que encara afeblir\u00e0 m\u00e9s la seva moneda front l’euro. Qu\u00e8 esperem a Europa per actuar? Tot el m\u00f3n ha de cr\u00e9ixer a costa nostra? No veuen els que romanen en la seva comoditat que hi ha la meitat d’Europa que no pot ser competitiva amb l’exterior al tipus de canvi actual?
\nPerqu\u00e8 tingueu una idea de la dificultat de competir en l’espai exterior a la zona euro, el nostre paper tiss\u00fa, quan l’euro era a 1,32 $\/\u20ac, estava un 5% per sobre dels preus internacionals. Si seguim la l\u00f2gica del BCE haur\u00edem d’abaixar els nostres costos en aquest percentatge, per\u00f2 no ho podem fer en les mat\u00e8ries primeres, que s\u00f3n les mateixes per a tot el m\u00f3n, ni amb el cost de l’energia, doncs tenim el millor. Nom\u00e9s ho podem fer en el cost bancari i en el laboral. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s tasca impossible, ja que el nostre cost laboral \u00e9s del 7%. Qu\u00e8 vol que fem el BCE, que abaixem el cost del 7% al 2% i els treballadors treballin sense cobrar? \u00c9s vital per a la zona euro, i per extensi\u00f3 per a tot el m\u00f3n, que esdevingui competitiva, i aix\u00f2 ara passa perqu\u00e8 el BCE abaixi els tipus d’inter\u00e8s al 0% com EUA, perqu\u00e8 Alemanya admeti una inflaci\u00f3 de fins al 5% per a ella i perqu\u00e8 es deixi lliscar l’euro fins a 1,1 $\/\u20ac i aix\u00ed l’Europa perif\u00e8rica pugui exportar els seus productes ?menys tecnol\u00f2gics.
\nLes 100 majors empreses gironines van cr\u00e9ixer l’any passat el 6,5%. \u00c9s a trav\u00e9s d’elles, aut\u00e8ntiques locomotores, que crearem teixit industrial i llocs de treball quan creixin a ritmes de dos d\u00edgits. Tamb\u00e9 faltar\u00e0 que tinguem bancs. El ministre d’ind\u00fastria franc\u00e8s ja ha comen\u00e7at a crear el banc p\u00fablic d’inversi\u00f3. Est\u00e0 esdevenint el meu referent.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t