{"id":643,"date":"2012-05-27T21:46:22","date_gmt":"2012-05-27T19:46:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=643"},"modified":"2012-05-27T21:52:14","modified_gmt":"2012-05-27T19:52:14","slug":"exportar-amb-accio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=643","title":{"rendered":"Exportar amb Acci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Dimecres vaig assistir a la 18a trobada de centres de promoci\u00f3 de negocis que cada any organitza Acci\u00f3. La Generalitat disposa de 33 oficines a l’exterior que ajuden a exportar a les empreses catalanes. Podem trobar oficines a llocs tan distants com T\u00f2quio, Sidney, Singapur, Hong Kong, Xangai, Beijing, Mumbai, Dubai, el Caire, Johannesburg, Casablanca, Buenos Aires, Santiago de Xile, Sao Paulo, Bogot\u00e0, M\u00e8xic DF, Silicon Valley, Washington DC, Miami, Nova York, Mont-real i, naturalment, tamb\u00e9 a Europa, a Lisboa, Istanbul, Moscou, Copenhaguen, Vars\u00f2via, Praga, Berl\u00edn, Mil\u00e0, Stuttgart, Par\u00eds, Brussel\u00b7les i Londres. El suport que d\u00f3na aquesta xarxa \u00e9s el millor actiu que Catalunya t\u00e9 en aquests moments per sortir de la crisi. Aquestes oficines tenen personal competent en vendes, poden fer un estudi de mercat a la seva \u00e0rea, els primers contactes i la introducci\u00f3 del productes catalans en les empreses dels seus pa\u00efsos. Imagineu la dificultat per a una empresa petita per comercialitzar el seu producte a Mo\u00e7ambic, per exemple. Qu\u00e8 ha de fer, enviar un comercial seu a fer una prospecci\u00f3 del territori? Ha de buscar un comercial a la zona? Els riscos i els costos d’aquestes actuacions s\u00f3n enormes i fa la sortida de les nostres empreses gaireb\u00e9 impossible.
\nEl dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana s’han trobat els 33 directors de les oficines de la Generalitat a l’exterior amb 700 empreses catalanes, moltes de les quals clientes des de fa anys. Les jornades han anat acompanyades de seminaris explicatius d’oportunitats de negoci al Brasil, a Col\u00f2mbia, a l’\u00c0frica Subsahariana, al Jap\u00f3, a Corea del sud i a Europa. No tots els productes poden tenir la mateixa estrat\u00e8gia exportadora. Per exemple el nostre producte, el tiss\u00fa, viatja molt malament. Si un cami\u00f3 transporta normalment 24 tones de paper, quan transporta tiss\u00fa nom\u00e9s en porta 16, cosa que fa que es mantingui la competitivitat durant un radi de 700 km. Quan s’exporta lluny el cost de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega del contenidor penalitza encara m\u00e9s el transport, cosa que acota el mercat a pa\u00efsos on no hi hagi cap f\u00e0brica de paper tiss\u00fa i on tot el producte entri per mar. N’hi ha molts de pa\u00efsos aix\u00ed al m\u00f3n, generalment totes les illes i molts pa\u00efsos en desenvolupament. Aix\u00f2 fa, per exemple que siguem m\u00e9s competitius a Senegal i a Mo\u00e7ambic, que no pas a Marroc, perqu\u00e8 aqu\u00ed ja hi ha una f\u00e0brica. El coneixement de la log\u00edstica \u00e9s b\u00e0sic en l’exportaci\u00f3. Per exemple \u00e9s m\u00e9s car portar un vaixell des de Lisboa a Tarragona que no pas un de Su\u00e8cia a Palam\u00f3s. La difer\u00e8ncia \u00e9s que el de Su\u00e8cia \u00e9s un gran vaixell que fa ruta i continua fins la Xina, tornant llavors carregat. En canvi el vaixell de Lisboa a Tarragona torna de buit. Per disminuir el cost de transport \u00e9s millor anar a ports que es trobin en grans l\u00ednies de mercaderies.
\nA part de l’oficina de Johannesburg, interessant per a nosaltres per tot el con sud de l’\u00c0frica, vam anar a veure l’oficina de Miami, que ens pot obrir els mercats dels pa\u00efsos d’\u00c0m\u00e8rica central i del Carib.
\nEl teixit industrial catal\u00e0 \u00e9s apte per conquerir el m\u00f3n, t\u00e9 productes amb la qualitat i el preu adients per vendre al m\u00f3n, no nom\u00e9s a Europa. \u00c0frica est\u00e0 creixent molt i \u00e9s una oportunitat d’or per a nosaltres. El Mediterrani \u00e9s el nostre mar natural i hist\u00f2ric, i el L\u00edban o Israel s\u00f3n aqu\u00ed mateix, per\u00f2 \u00e9s que Johannesburg t\u00e9 el mateix fus horari que nosaltres.
\nL’exportaci\u00f3 i el turisme s\u00f3n les \u00faniques vies per resoldre el mal forat que hem provocat durant anys de bestieses. He agafat el valor de les exportacions menys les importacions i he sumat els ingressos per turistes per a cada mes des de l’any 1996 fins ara. El resultat \u00e9s el que l’economia productiva del pa\u00eds t\u00e9 d’excedent o de d\u00e8ficit, \u00e9s el que indica si el pa\u00eds genera riquesa o en perd. Posat en una gr\u00e0fica amb una mitjana m\u00f2bil mostra un resultat espectacular. Podeu veure que a partir de finals de 1998 Espanya va entrar en un per\u00edode de d\u00e8ficit comercial, essent alarmant a partir de l’any 2004. El punt culminant de la disbauxa va ser a finals de 2007. A partir de llavors el d\u00e8ficit es corregeix r\u00e0pidament tocant l’equilibri en aquest moment. Ara l’economia genera riquesa novament, per aix\u00f2 \u00e9s tan important insistir en aquesta l\u00ednia.
\nSi sumem la part negativa de la corba trobem que durant aquests 13 anys l’economia del pa\u00eds ha perdut riquesa per valor de 385.000 milions d’euros, un 35% del PIB. A qui hem transferit aquesta riquesa? Sobretot a Alemanya. Durant aquest temps hem comprat m\u00e9s que no pas venut a Alemanya 183.000 milions d’euros en forma de tecnologia i sobretot, sobretot, cotxes de luxe! El 2004 ens vam creure definitivament rics i vam comen\u00e7ar a comprar cotxes alemanys com folls. Tornar a recuperar aquests 385.000 milions ha de ser l’objectiu determinant de l’economia i aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer exportant molt m\u00e9s que no pas important i atraient turistes i m\u00e9s turistes, per exemple molts alemanys.
\nLa contenci\u00f3 dels salaris i de la inflaci\u00f3 han millorat la competitivitat de les nostres empreses, cam\u00ed que encara ha de seguir uns quants anys. Aix\u00f2, acompanyat de la devaluaci\u00f3 que ara est\u00e0 fent l’euro (avui a 1,25 $\/\u20ac) i del treball exportador de les empreses i de la xarxa comercial catalana, ens ha de retornar la riquesa que hem lapidat alegrement durant la d\u00e8cada passada. Necessitarem deu anys d’esfor\u00e7 per resoldre la p\u00e8rdua alegre de riquesa de la d\u00e8cada del 2000, per\u00f2 ho farem… Ho estem fent.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t