{"id":641,"date":"2012-05-27T21:36:56","date_gmt":"2012-05-27T19:36:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=641"},"modified":"2012-05-28T19:36:23","modified_gmt":"2012-05-28T17:36:23","slug":"la-lliura-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=641","title":{"rendered":"La lliura catalana"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><object classid=\"clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000\" width=\"560\" height=\"315\" codebase=\"http:\/\/download.macromedia.com\/pub\/shockwave\/cabs\/flash\/swflash.cab#version=6,0,40,0\"><param name=\"allowFullScreen\" value=\"true\" \/><param name=\"allowscriptaccess\" value=\"always\" \/><param name=\"src\" value=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/TfRSfF296js?version=3&amp;hl=es_ES\" \/><param name=\"allowfullscreen\" value=\"true\" \/><embed type=\"application\/x-shockwave-flash\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/TfRSfF296js?version=3&amp;hl=es_ES\" allowscriptaccess=\"always\" allowfullscreen=\"true\"><\/embed><\/object><\/p>\n<p>Fa molts anys que tinc clar que la manera de fer a Espanya \u00e9s completament an\u00e0rquica, sense m\u00e8tode, ni debat, ni anticipaci\u00f3. Malgrat aix\u00f2 es va fent cam\u00ed. Ho vaig sentir a un president d&#8217;una multinacional sueca de paper: a Su\u00e8cia els projectes es fan amb molta precisi\u00f3 i programaci\u00f3, mentre que a Espanya es fan sense tant m\u00e8tode, per\u00f2 a la fi el resultat \u00e9s el mateix.<br \/>\nAquesta setmana ens hem passat de rosca entre tant desordre. Si el pa\u00eds tenia un problema greu de desconfian\u00e7a aquests darrers dies hem acabat de dissoldre el que quedava: la gent ha comen\u00e7at a treure diners dels bancs, en part per les declaracions del premi Nobel Paul Krugman pronosticant un corralito, en part per la desconfian\u00e7a de tothom en el Banc d&#8217;Espanya i en tota la instituci\u00f3 financera en general. Per tant ara ja no ens fiem de les institucions pol\u00edtiques ni de les financeres i, ves per on, hem de continuar treballant. He conegut m\u00e9s d&#8217;una persona que estava mirant de treure d&#8217;Espanya el seu capital d&#8217;alguns milions d&#8217;euros. Si jo tenia alguna esperan\u00e7a que els particulars financessin alguna cosa, superant el finan\u00e7ament zero dels bancs, ara ja s&#8217;ha esfumat.<!--more--><br \/>\nPer un costat hem de resoldre un enorme forat a les finances p\u00fabliques i un altre a les financeres, per\u00f2 per l&#8217;altre costat la vida continua i les empreses van fent cam\u00ed, millorant a poc a poc. Aquesta setmana tamb\u00e9 hem sabut que el PIB catal\u00e0 va caure un -0,1% el primer trimestre front el -0,3% espanyol, la qual cosa vol dir que les exportacions i el turisme aqu\u00ed van b\u00e9, milloren dia a dia. La suma d&#8217;aquestes dues activitats en aquest moment ja equilibren el compte comercial amb l&#8217;exterior. Nom\u00e9s l&#8217;entrada massiva d&#8217;euros des del BCE als bancs i la fugida de capital a fora desequilibren en aquest moment la balan\u00e7a de pagaments. \u00c9s vital aturar aquesta sangria de capital i frenar l&#8217;entrada als bancs que alhora destinen a finan\u00e7ar el d\u00e8ficit de l&#8217;estat. L&#8217;exportaci\u00f3 i el turisme continuaran creixent, per\u00f2 per crear m\u00e9s treball cal aturar l&#8217;entrada de capital exterior destinada a eixugar d\u00e8ficit de l&#8217;administraci\u00f3. Una altra not\u00edcia important \u00e9s que el preu del petroli ha baixat des de 125 $\/b a 107 $\/b, xifra que feia m\u00e9s d&#8217;un any que no v\u00e8iem. El valor de l&#8217;euro tamb\u00e9 ha baixat fins tocar 1,27 $\/\u20ac, encara que no em crec que es quedi aqu\u00ed o que baixi m\u00e9s. Amb aix\u00f2 vull dir que al pa\u00eds encara hi queda teixit productiu prou important per treure&#8217;l de la crisi, que t\u00e9 capacitat per empastifar al m\u00f3n de productes fets aqu\u00ed, que nom\u00e9s cal que ens ho creiem i que facilitem una mica m\u00e9s les coses perqu\u00e8 es pugui parlar a partir d&#8217;ara del miracle catal\u00e0.<br \/>\nEl descr\u00e8dit del m\u00f3n p\u00fablic i del financer \u00e9s descomunal essent en aquests moments el principal problema del pa\u00eds. Alg\u00fa haur\u00e0 d&#8217;aturar aquesta espiral, per\u00f2 qui? Mariano Rajoy, que encara no s&#8217;ha dirigit directament a la poblaci\u00f3 explicant el que passa? El governador del Banc d&#8217;Espanya que ja hauria d&#8217;haver dimitit l&#8217;any 2005? Els tres grans banquers espanyols dels quals no es fien ni els seus empleats? El nunci de l&#8217;Esgl\u00e9sia, que ara no s\u00e9 qui \u00e9s? El general en cap de les forces armades? El rei ca\u00e7aelefants? Qui? Que hi ha alg\u00fa&#8230;.? Ens hem quedat orfes, sense referents i sense l\u00edder econ\u00f2mic i moral.<br \/>\nA Catalunya les coses s\u00f3n una mica m\u00e9s diferents pel fet que aquest lideratge l&#8217;intenta exercir el president Artur Mas. Dimarts va fer una entrevista amb en Josep Cun\u00ed en prime time explicant la gravetat de la situaci\u00f3 i com es presenta la reclamaci\u00f3 del pacte fiscal amb Espanya, assegurant que anem a un enfrontament segur de dimensions desconegudes.<br \/>\nEspanya i Europa necessita l\u00edders amb les idees clares i amb la valentia que cal en aquest moment per aplicar les mesures oportunes. Per un costat envejo el cap clar de Mario Monti i per altre costat desitjo que Fran\u00e7ois Hollande provoqui el debat sobre la competitivitat d&#8217;Europa per treure-la de la crisi. Vull veure com neixen les v\u00e0lvules reguladores en el vas comunicant Europa-Xina, com augmenta la viscositat del m\u00f3n financer (be gel, not water, my friend) i com destinen enormes recursos a la modernitzaci\u00f3 productiva de la zona euro.<br \/>\nLa setmana la va comen\u00e7ar Artur Mas pujant al Shambhala de Port Aventura. La seva cara se&#8217;ns ha encomanat a tots durant els 7 dies. Si continuem baixant embalats pot passar que sortim de la via, ja que no conec ning\u00fa que hagi posat els sensors de vibraci\u00f3 a l&#8217;economia espanyola. Si l&#8217;economia catalana, amb la fortalesa productiva que he indicat, es veu for\u00e7ada a sortir de l&#8217;euro les coses poden ser molt gruixudes. Alg\u00fa ha dit que el que ha de passar \u00e9s que ha de ser Espanya qui ha de sortir de l&#8217;euro mentre Catalunya s&#8217;hi ha de quedar. Si aix\u00f2 passa, si Espanya surt de l&#8217;euro, els pol\u00edtics de Madrid poden tenir per segur que Catalunya sortir\u00e0 d&#8217;Espanya. Per anar fent boca he escrit les monedes que hi ha hagut durant la hist\u00f2ria de Catalunya: Dracma, Un\u00e7a, Talent, As d&#8217;Empuries, Marc, Quatern, Sesterci, Denari, Trem\u00eds, Lliura, Sou, Malla, Pugesa, Pellofa, Croat, Ducat, Diner, Sis\u00e8, Flor\u00ed, Ardit, Menut, Dobler, Pes, Reial, Ral, Coronat, Napole\u00f3, Quart, Peceta. Algun amic m&#8217;ha suggerit a m\u00e9s Moniato o Artur per no tenir m\u00e9s atur. A mi m&#8217;agrada la Lliura catalana (per all\u00f2 de ser lliure), per\u00f2 encara molt m\u00e9s l&#8217;Euro.<br \/>\n\u00c9s hora de deixar de fer bajanades i de frivolitats, de canviar certs components de les tert\u00falies, de canviar pol\u00edtics i banquers, \u00e9s hora de consensos, de cooperaci\u00f3, de treballar dur. Ho podem fer per\u00f2, ho volem fer, o ens deixem arrossegar per la din\u00e0mica?<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=641\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa molts anys que tinc clar que la manera de fer a Espanya \u00e9s completament an\u00e0rquica, sense m\u00e8tode, ni debat, ni anticipaci\u00f3. Malgrat aix\u00f2 es va fent cam\u00ed. Ho vaig sentir a un president d&#8217;una multinacional sueca de paper: a Su\u00e8cia els projectes es fan amb molta precisi\u00f3 i programaci\u00f3, mentre que a Espanya es fan sense tant m\u00e8tode, per\u00f2 a la fi el resultat \u00e9s el mateix. Aquesta setmana ens hem passat de rosca entre tant desordre. Si el&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=641\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-641","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=641"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":652,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions\/652"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}