{"id":636,"date":"2012-05-19T16:54:52","date_gmt":"2012-05-19T14:54:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=636"},"modified":"2012-05-19T16:54:52","modified_gmt":"2012-05-19T14:54:52","slug":"de-1898-a-l%c2%b4estafa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=636","title":{"rendered":"De 1898 a l\u00b4estafa"},"content":{"rendered":"
\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Dijous vaig tenir la visita dels alumnes de l’escola d’enginyeria de paper de Grenoble, la mateixa on vaig estudiar l’any 1977-78. La visita formava part d’un viatge d’estudis per veure f\u00e0briques de paper de Catalunya. Despr\u00e9s d’ensenyar les instal\u00b7lacions, d’explicar quins eren els nostres punts clau, la nostra evoluci\u00f3 i l’estrat\u00e8gia de futur, un dels professors que els acompanyava em va dir que el coneixement dels t\u00e8cnics de les f\u00e0briques d’aqu\u00ed era molt superior al de les f\u00e0briques franceses. Aix\u00f2 \u00e9s el resultat de la composici\u00f3 del nostre teixit empresarial. A Fran\u00e7a la majoria d’empreses del sector s\u00f3n molt grans i pertanyen a multinacionals, i aqu\u00ed, en canvi, les empreses s\u00f3n mitjanes i independents. Li vaig respondre que aix\u00ed li va a Fran\u00e7a sense pimes, on la balan\u00e7a comercial amb Espanya \u00e9s favorable a nosaltres. Les pimes s\u00f3n fonamentals en un bon teixit industrial i l’exemple millor el trobem a Alemanya, on les mitjanes empreses, de 200 treballadors, s\u00f3n el pal de paller del seu teixit. No vol dir aix\u00f2 que no es necessitin multinacionals, per\u00f2 les pimes s\u00f3n b\u00e0siques en la creaci\u00f3 de treball i en el desenvolupament de l’economia: la seva agilitat els permet una millor adaptaci\u00f3 als temps convulsos.
\nL’estructura empresarial de Catalunya \u00e9s bona, en d\u00f3na fe el ritme exportador, amb augments del 10% des de fa mesos, per\u00f2 ara estem anant amb el fre posat, amb els peus i mans lligats. L’economia espanyola s’ha quedat sense capital circulant a l’haver enterrat 180.000 milions en immobles, la meitat dels quals s’han de donar definitivament per perduts. Sense circulant als mercats les empreses cada vegada tenen m\u00e9s problemes per pagar, i deixen de fer-ho alguna vegada. La morositat dels mercats \u00e9s creixent de forma alarmant, actuant en efecte d\u00f2mino. Amb aquest panorama les empreses cada vegada tenen m\u00e9s dif\u00edcil programar els seus pagaments perqu\u00e8 no estan segures dels cobraments, no poden cr\u00e9ixer perqu\u00e8 han de destinar les poques plusv\u00e0lues, si n’hi ha, a cobrir els desfasaments entre cobraments i pagaments i no poden invertir perqu\u00e8 no tenen prou capital, ni cap pr\u00e9stec, ni banc on anar. El cam\u00ed que estem fent ara porta a un espai imaginari dif\u00fas on tot s’acaba, a la fi del m\u00f3n financer.
\nMassa vegades he reclamat canvis en les direccions financeres i pol\u00edtiques espanyoles. Em fa basarda pensar en figures com Fernandez Ord\u00f3\u00f1ez, Rato, Bot\u00edn, … o Arcadi Calzada, per\u00f2 ara el que toca \u00e9s trobar una soluci\u00f3 a l’atzucac on ens trobem. Cap de les solucions ser\u00e0 f\u00e0cil, sense patir.
\nLa soluci\u00f3 m\u00e9s contundent \u00e9s la intervenci\u00f3 del sistema bancari espanyol. El BCE s’hauria de fer c\u00e0rrec del BDE, controlar el pla de sanejament del sector financer espanyol i injectar els recursos que facin falta. Per\u00f2 aix\u00f2 no resoldr\u00e0 necess\u00e0riament el finan\u00e7ament del sector productiu espanyol per la por que tenen els bancs a augmentar m\u00e9s la morositat.
\nUna altra soluci\u00f3 \u00e9s l’exportaci\u00f3. A fora paguen b\u00e9, puntualment, i m\u00e9s enll\u00e0 paguen quan el producte es carrega al vaixell. El problema de l’exportaci\u00f3 dintre Europa \u00e9s que tots ho volem fer, Espanya vol vendre a Fran\u00e7a i Fran\u00e7a vol vendre a Espanya, i aix\u00ed no arreglem gran cosa. L’exportaci\u00f3 s’ha de fer fora de les fronteres d’Europa i, per aix\u00f2, el valor de l’euro \u00e9s massa elevat. Nom\u00e9s Alemanya, amb productes d’alt valor tecnol\u00f2gic, t\u00e9 facilitats per exportar fora d’Europa. Ella \u00e9s la que no permet, amb la seva exportaci\u00f3, devaluar l’euro. Per tant, o augmenta el seu consum i la inflaci\u00f3, permetent alhora que l’euro es devalu\u00ef, o millor que surti de l’euro.
\nUna tercera soluci\u00f3, m\u00e9s dr\u00e0stica encara, \u00e9s la sortida d’Espanya de l’euro. Aqu\u00ed hi ha el perill de fugida del capital, per\u00f2 si la sortida fos concertada amb el BCE, aportant la massa monet\u00e0ria que fuig temporalment, hi hauria un retorn del capital sortint buscant les plusv\u00e0lues. Seria un “corralito” controlat. Els efectes serien immediats, exportant arreu del m\u00f3n com folls, resolent la situaci\u00f3 en un temps curt d’un any. El problema \u00e9s la incertesa d’un moviment com aquest.
\nFinalment queda la soluci\u00f3 imaginativa buscant solucions de finan\u00e7ament que no necessitin els bancs, buscant la sinergia de l’aval p\u00fablic i l’estalvi privat per canalitzar-lo cap al finan\u00e7ament de les pimes. \u00c9s una soluci\u00f3 lenta, perqu\u00e8 ara mateix no est\u00e0 a l’abast, per\u00f2 que pot tenir futur depenent de com vagin les coses.
\nEn tot aix\u00f2 no s’ha de deixar de mirar cap al costat pol\u00edtic. La caiguda de Bankia \u00e9s la caiguda d’un model econ\u00f2mic que Aznar va engegar l’any 1996: el creixement de l’Espanya radial al voltant del gran Madrid alimentat per l’especulaci\u00f3 i pel domini dels mecanismes financers. Aquell gran Madrid fou contraposat al teixit de pimes catal\u00e0, ofegant-lo durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada. Ara aix\u00f2 torna al principi, ensorrant-se el “tr\u00e0gala” econ\u00f2mic i surant el teixit industrial i tur\u00edstic.
\n\u00c9s molt important que la Generalitat disminueixi el seu d\u00e8ficit pressupostari i no hagi de demanar cr\u00e8dit al Govern de Madrid. Sense aquesta necessitat, les mans poden quedar m\u00e9s lliures per actuar. No oblidem que el que ha caigut a Madrid \u00e9s el seu model econ\u00f2mic, no el nostre. La gravetat de la situaci\u00f3 pot ser semblant a la de l’any 1898, arran de la desfeta de Cuba, que va propiciar el ressorgiment de Catalunya. Per aix\u00f2 a mi m’agrada trobar una soluci\u00f3 financera estrictament catalana que canalitzi els estalvis de la gent cap a les empreses del seu voltant. Perqu\u00e8, entre tanta convulsi\u00f3, podria haver-hi una oportunitat per dir a Espanya que es quedin els seus estafadors, que nosaltres som un pa\u00eds de treball incompatible amb la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t