{"id":632,"date":"2012-05-08T07:13:57","date_gmt":"2012-05-08T05:13:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=632"},"modified":"2012-05-08T07:13:57","modified_gmt":"2012-05-08T05:13:57","slug":"cervell-de-%c2%b4montepio%c2%b4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=632","title":{"rendered":"Cervell de \u00b4Montep\u00edo\u00b4"},"content":{"rendered":"
\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana he estat de viatge a Alemanya. L’avi\u00f3 cap a D\u00fcsseldorf anava ple de gent que preparava la fira Drupa, que dura 14 dies i \u00e9s la m\u00e9s gran en impressi\u00f3 industrial. All\u00e0 hi havia la gent de Comexi, que anaven a presentar la nova m\u00e0quina \u00f2fset, una revoluci\u00f3 en aquest sector, una evoluci\u00f3 des de la impressi\u00f3 flexogr\u00e0fica de l’embalatge flexible cap a l’\u00f2fset.
\nLa meva visita formava part del desenvolupament d’un nou concepte de paper tiss\u00fa m\u00e9s intel\u00b7ligent, un paper funcional que serveixi per a una cosa determinada: mocador antiestam\u00ednic, eixugam\u00e0 antis\u00e8ptic, coixinera relaxant, mocador amb \u00c0loe Vera, higi\u00e8nic dispersant, baieta detergent, mopa antibacteriana,… Vaig anar a una f\u00e0brica qu\u00edmica pertanyent a una empresa multinacional. El complex, de grans dimensions, fabrica pol\u00edmers d’acrilamida per flocular en el tractament de depuraci\u00f3 d’aigua i per flocular en la fabricaci\u00f3 de paper. Les instal\u00b7lacions s\u00f3n impressionants i el grau d’automatisme total.
\nVaig tenir ocasi\u00f3 de veure on \u00e9s el seu punt fort, el coneixement i l’automatisme, per\u00f2 tamb\u00e9 el seu punt feble, la dif\u00edcil contin\u00e8ncia en els costos salarials. Enguany Alemanya encarir\u00e0 de forma notable els costos dels seus productes.
\nDurant la meva visita m’anava preguntant com \u00e9s que el vas comunicant entre Alemanya i la resta d’Europa no funciona, per qu\u00e8 Alemanya no transfereix part de la seva riquesa a altres pa\u00efsos. Primer perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil la mobilitat laboral per culpa de la llengua. Despr\u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n extremadament zelosos de la seva inflaci\u00f3, no permetent que pugi m\u00e9s del 2%. Si apugen els costos laborals qu\u00e8 els passar\u00e0? No pujar\u00e0 la inflaci\u00f3? I tant. El BCE llavors apujar\u00e0 els tipus d’inter\u00e8s tal com va fer l’any passat, encara que aix\u00f2 perjudiqui l’economia dels altres pa\u00efsos. Que aix\u00f2 sigui aix\u00ed o no dependr\u00e0 dels francesos. Les relacions entre Alemanya i l’Europa perif\u00e8rica s’assemblen a les d’Argentina quan va voler tenir el mateix canvi de la moneda que Estats Units: una situaci\u00f3 que a la fi \u00e9s impossible per din\u00e0miques diferents. Si Europa ha de tenir el mateix canvi que Alemanya cal que aquesta transfereixi part de les seves plusv\u00e0lues via inflaci\u00f3 o augments salarials. Si no \u00e9s possible, anem al trencament.
\nEspanya ara \u00e9s la que es troba m\u00e9s a la vora de la separaci\u00f3. La situaci\u00f3 s’assembla m\u00e9s a l’Argentina que a Gr\u00e8cia per culpa de tenir uns bancs completament desballestats. Els bancs s’han dedicat en els tres \u00faltims anys a acaparar prou diner per fer front al seu forat negre immobiliari. Tamb\u00e9 han invertit a nodrir la gana del d\u00e8ficit p\u00fablic, posant-hi cap a un 14% cada any. Tot aix\u00f2 ha anat en detriment de la inversi\u00f3 en l’economia real, l’economia de la producci\u00f3 i el consum on la inversi\u00f3 dels bancs ha baixat un 2% cada any. Us preguntareu com \u00e9s possible que els bancs no vegin que la baixa inversi\u00f3 en l’economia real acabar\u00e0 arrossegant-los per l’augment de la morositat que ara ja \u00e9s del 8,2%. Sovint diuen que no inverteixen perqu\u00e8 no tenen demanda solvent de cr\u00e8dits, cosa que \u00e9s falsa. No inverteixen perqu\u00e8 la seva ment est\u00e0 col\u00b7lapsada per la por i per les maneres de fer de tota la vida. Ni amb tot el tiss\u00fa d’Espanya (600.000 tones anuals) arribar\u00edem a contenir el resultat de la por dels treballadors de la banca.
\nLa banca t\u00e9 un problema hist\u00f2ric. Nom\u00e9s sap avaluar projectes immobiliaris. Quan un analista bancari analitza un projecte industrial la primera pregunta que fa \u00e9s si es pot fer una hipoteca sobre el ?ter?reny. Per qu\u00e8 carai vol hipotecar el terreny si aquest \u00e9s industrial, sovint dedicat en exclusiva a aquella activitat concreta, el valor del qual \u00e9s infinitament petit en comparaci\u00f3 a la inversi\u00f3 que avalua? La resposta \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s un in\u00fatil. La feina d’analista de projectes industrials i de comunicacions \u00e9s una feina que ve en les llistes de futur. Els bancs estan obsessionats amb les hipoteques perqu\u00e8 no saben avaluar projectes ni empreses, no tenen enginyers que puguin entendre d’energia, de mat\u00e8ries primeres, de tecnologia ni de mercats de futur. Actuen com aquells banquers amb maneguins i visera als quals de cop i volta els han canviat el m\u00f3n amb el qual ells estaven habituats. Ara no saben avaluar la nova situaci\u00f3, es troben en fora de joc i l’\u00fanica cosa que saben fer \u00e9s replegar-se, amagar el cap sota la taula.
\nEl sistema financer espanyol necessita una revoluci\u00f3, un canvi total d’actors. Les caixes gaireb\u00e9 han caigut totes justament perqu\u00e8 nom\u00e9s sabien invertir en immobles i ara no saben com encarar la nova situaci\u00f3 sense el totxo. Per\u00f2 els grans bancs tamb\u00e9 es troben en un lloc semblant. Si el sistema bancari no actua r\u00e0pidament la morositat no parar\u00e0 de pujar, les accions dels bancs continuaran a la baixa i, un dia, els clients decidirem en massa anar a treure els pocs diners que tenim dels bancs. Ser\u00e0 el corralito espanyol.
\nTot plegat perqu\u00e8 Europa no ha sabut fer funcionar els vasos comunicants ?interns i perqu\u00e8 els nostres banquers es van quedar momificats en el segle XIX amb les seves hipoteques, maneguins, viseres, amb el cervell de Montep\u00edo, que si no poden tocar la penyora no et creuen.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t