{"id":630,"date":"2012-05-07T21:18:02","date_gmt":"2012-05-07T19:18:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=630"},"modified":"2012-05-07T21:18:02","modified_gmt":"2012-05-07T19:18:02","slug":"bancs-miserables","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=630","title":{"rendered":"Bancs miserables"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Divendres llegeixo una not\u00edcia preocupant: la desconfian\u00e7a porta el Santander a dipositar 37.000 milions al BCE al 0,25%. Aquest banc t\u00e9 por d’invertir a Espanya i fuig de les seves obligacions.
\nDurant tot el per\u00edode de crisi he llegit gent que exculpava la responsabilitat dels bancs amb arguments que si la gent demana cr\u00e8dits ha de ser prou responsable per saber el que fan. Aquest argument \u00e9s fals. Cap particular t\u00e9 el coneixement d’un professional financer, poca gent es dedica a llegir tota la lletra petita, tan petita que es fa expressament perqu\u00e8 no sigui f\u00e0cil llegir-la. Durant els anys de la borratxera immobili\u00e0ria vaig anar observant com s’havia perdut el respecte a la hipoteca de la casa on dorms, arribant a inventar la hipoteca oberta, que permetia finan\u00e7ar coses de consum de curt termini amb un cr\u00e8dit a llarg termini, fomentant el consum immediat amb un cr\u00e8dit a 25 anys. La meva estranyesa va anar en augment quan vaig veure la frivolitat com era tractada una hipoteca quan s’anunciava que si es perdia la feina la hipoteca esperaria que se’n torn\u00e9s a tenir. El s\u00fammum va ser descobrir la hipoteca inversa, aquella per la qual el banc es quedava la llar i el client gaudia dels diners, un esfor\u00e7 d’invertir els papers transformant el banc en una immobili\u00e0ria. Hem vist caixes vendre hipoteques a gent que no se les podia permetre, hem vist engalipar emigrants acabats d’arribar fent-los creure que havien arribat a la terra de xauxa… Qui havia de ser el garant de l’ortod\u00f2xia, de la puresa del sistema, qui havia de ser el conseller financer, es va convertir en l’entabanador, en l’heretge que nom\u00e9s mirava d’enganyar clients sense formaci\u00f3. De garants a heretges en un per\u00edode d’engany massiu i met\u00f2dic!
\nPer\u00f2 les coses no s’han acabat aqu\u00ed. Quan els bancs han comen\u00e7at a necessitar m\u00e9s capital per cobrir els danys de les seves heretgies han tornat a enganyar a clients, sovint gent gran, amb bons preferents d’impossible cobrament, o amb bons convertibles en accions de rendibilitat negativa. Definitivament han perdut qualsevol etiqueta de conseller…
\nDurant tot aquest per\u00edode de fusions hem percebut m\u00e9s jugades. Les empreses que tenien cr\u00e8dits a Caixa de Girona i a La Caixa, per exemple, han vist com despr\u00e9s de la fusi\u00f3 perdien el cr\u00e8dit de Caixa de Girona i es quedaven nom\u00e9s amb els de La Caixa. La fusi\u00f3 ha sumat els passius i ha eliminat els actius del banc fusionat. El resultat \u00e9s que les empreses deuen haver perdut, si fa no fa, la meitat del cr\u00e8dit a curt que disposaven per funcionar en el dia a dia, deixant sense tresoreria el mercat espanyol. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest proc\u00e9s la morositat empresarial creix de forma alarmant i es bancs s’espanten i fugen.
\nEn aquests moments ens trobem amb un sistema bancari amb la mateixa direcci\u00f3 infecta i irresponsable dels anys immobiliaris, portant les regnes del pa\u00eds i sense que ning\u00fa vagi a la pres\u00f3 ni sigui castigat. Com podem permetre que els responsables de tal engany persisteixin en els seus llocs bloquejant la sortida de la crisi? La seva incompet\u00e8ncia \u00e9s de tal magnitud que s\u00f3n incapa\u00e7os de triar entre finan\u00e7ament de projectes bons dels dolents. La seva contaminaci\u00f3 de la caiguda immobili\u00e0ria els impedeix reconvertir-se en financers industrials, fins el punt de pensar que s’hauria de canviar tot el personal directiu del sistema bancari o construir-ne un altre de nou.
\nNo fa gaires mesos vaig aprendre que s’est\u00e0 estenent un concepte que es diu crowd funding, un sistema de finan\u00e7ament m\u00faltiple, cooperatiu. El que hi ha ara a la xarxa \u00e9s una mena de donacions m\u00faltiples com www.lanzanos.com, o b\u00e9 www.kickstarter.com on la gent fa donacions o compres avan\u00e7ades per facilitar certs projectes. Per\u00f2 aquesta mena de finan\u00e7ament m\u00faltiple tamb\u00e9 est\u00e0 fent la deriva cap a finan\u00e7ament amb cobrament d’interessos. Aix\u00f2 \u00e9s una petita revoluci\u00f3 que ve i que jo ja voldria que ja hi fos en aquest moment. D’aquesta forma, si un t\u00e9 un estalvi de 500, 1.000 o 2.000 euros i els vol invertir, no hauria de posar-los en una llibreta a un inter\u00e8s rid\u00edcul ni en qualsevol altre producte financer opac, que no explica en qu\u00e8 invertir\u00e0. Ara ens podem trobar que els nostres estalvis financin cases de prostitutes, esgl\u00e9sies, armament, operacions especulatives o bancs quan nosaltres no en tenim cap gana ni la nostra \u00e8tica ho permet. El finan\u00e7ament amb crowd funding podria permetre als treballadors invertir en projectes de la seva empresa, en altres de la seva localitat o de la comarca. Podria ser el substitut en funcions de les caixes d’estalvi perdudes, una entitat comarcal o provincial que canalitz\u00e9s els estalvis d’un territori al mateix domini.
\nPerqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible fa falta trencar algunes coses, conceptes que ara no funcionen i esperar que alg\u00fa posi la primera pedra d’una empresa que tingui enginyers analistes financers de projectes lluny dels funcionaris de riscos que tenen ara els bancs.
\nEl que est\u00e0 clar \u00e9s que no es pot permetre l’actuaci\u00f3 dels bancs tal i com va ara. No es pot permetre que vulguin els nostres dip\u00f2sits i alhora no els inverteixin en les nostres empreses. No puc pas incitar a treure els diners dels bancs (o s\u00ed, doncs no tenim per qu\u00e8 creure en ells si ells no creuen en nosaltres), per\u00f2 s\u00ed a ser m\u00e9s selectiu: els estalvis i les n\u00f2mines als bancs que financen les nostres empreses.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t